Andorra la Vella
El Tribunal de Comptes podrà auditar els grups parlamentaris
La polèmica per les factures de Bonet i SDP propicien unanimitat per canviar la llei
La Junta de Presidents va decidir ahir que cal modificar la llei perquè el Tribunal de Comptes pugui auditar els informes de despeses dels grups parlamentaris ja que des del 2014 només ho fa amb els partits polítics. Segons el síndic general, Vicenç Mateu, cal decidir si les auditories dels grups es faran per anys o per legislatures, i va assegurar que la proposta busca «el màxim de transparència». La polèmica amb les factures de la consellera Sílvia Bonet i de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) que uns i altres han posat en dubte n’ha estat el detonant. La proposta va ser presentada pel president del Grup Parlamentari Demòcrata, Ladislau Baró, i va comptar amb el suport dels seus homòlegs dels grups liberal i mixt, Josep Pintat i Pere López, respectivament. Amb el suport de tots els presidents es dona per fet que el canvi legislatiu s’aprovarà.
Posicionament neutre del síndic / En aquest enrenou, Mateu –que va intentar intervenir sense èxit per rebaixar la tensió entre Bonet i el seu ja excompany d’SDP, Víctor Naudi– va expressar-se ahir des de la distància: «No sé si hi ha indicis de finançament irregular. Tinc cartes d’informació de demanda d’aclariments d’apunts comptables que no queden clars. Ella [Bonet] explica que Naudi va demanar informació sobre despeses i també ha demanat el mateix a Naudi per d’altres», va introduir, «però a Sindicatura no ens correspon manifestar-nos ni actuar; jo tampoc soc cap representant dels demòcrates, ni vull ser-ho. Que mirin els experts si tot és correcte o si hi ha deixadesa o alguna cosa més», va argumentar.
Amb tot, Mateu no va descartar que si el Tribunal de Comptes detecta proves de malversació de fons porti el tema a la Fiscalia, tot i que va puntualitzar que el modus operandi que s’aplicarà per comprovar-ho serà el que s’ha fet fins ara: els grups parlamentaris fan el tancament dels números i el Tribunal de Comptes valida que tot estigui correcte.
«En uns dies, SDP ens farà arribar la seva documentació», va avançar el síndic, i llavors ja es precisarà si els 12.000 euros en pagaments del local d’SDP s’ha fet sota els paràmetres de la llei. En tot cas, Mateu va matisar que no s’especifica de manera precisa si el pagament del lloguer correspon al local del grup parlamentari o del partit.
Posicionament neutre del síndic / En aquest enrenou, Mateu –que va intentar intervenir sense èxit per rebaixar la tensió entre Bonet i el seu ja excompany d’SDP, Víctor Naudi– va expressar-se ahir des de la distància: «No sé si hi ha indicis de finançament irregular. Tinc cartes d’informació de demanda d’aclariments d’apunts comptables que no queden clars. Ella [Bonet] explica que Naudi va demanar informació sobre despeses i també ha demanat el mateix a Naudi per d’altres», va introduir, «però a Sindicatura no ens correspon manifestar-nos ni actuar; jo tampoc soc cap representant dels demòcrates, ni vull ser-ho. Que mirin els experts si tot és correcte o si hi ha deixadesa o alguna cosa més», va argumentar.
Amb tot, Mateu no va descartar que si el Tribunal de Comptes detecta proves de malversació de fons porti el tema a la Fiscalia, tot i que va puntualitzar que el modus operandi que s’aplicarà per comprovar-ho serà el que s’ha fet fins ara: els grups parlamentaris fan el tancament dels números i el Tribunal de Comptes valida que tot estigui correcte.
«En uns dies, SDP ens farà arribar la seva documentació», va avançar el síndic, i llavors ja es precisarà si els 12.000 euros en pagaments del local d’SDP s’ha fet sota els paràmetres de la llei. En tot cas, Mateu va matisar que no s’especifica de manera precisa si el pagament del lloguer correspon al local del grup parlamentari o del partit.
El president de l’INAF i el Raonador acaben mandat
El síndic va anunciar també que el Raonador del Ciutadà, Josep Rodríguez, i el president de Institut Nacional Andorrà de Finances, Raül González, finalitzaran el seu mandat el pròxim 28 de juliol. Per a tots dos càrrecs, Mateu va assenyalar que hi ha els mateixos mecanismes per al seu relleu. Perquè cap dels dos, ni González ni Rodríguez, poden tornar a presentar candidatura.
En la mateixa situació hi és el director de l’Agència de Protecció de Dades, Joan Crespo, que acabarà el seu mandat el pròxim dimarts 13 de juny. En aquest cas, el màxim mandatari sí que podrà ser renovat en el càrrec. El Consell General abordarà qui serà el president, amb una primera votació a la qual ha d’estar d’acord dos terços del Consell i a la segona votació, la majoria.