PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

L’atletisme aporta tres medalles més

Moya i Carabaña guanyen la plata i Huerta el bronze

Per JOAN JOSEP BLASCO

Moya, Huerta i Carabaña, amb les medalles aconseguides ahir.
Moya, Huerta i Carabaña, amb les medalles aconseguides ahir. | COA
L’atletisme va portar la dosi de medalles diàries a Andorra. Són ja dotze les que suma als Jocs dels Petits Estats de San Marino, superant ja la xifra aconseguida fa dos anys a Islàndia. Pol Moya i Nahuel Carabaña amb una plata i Dayane Huerta amb un bronze eren els protagonistes del dia.
 
Moya aconsegueix tornar a pujar al podi. Aquest cop va posar-se al coll la plata. Va ser en els 1.500 metres, en una prova que «m’ha beneficiat molt que hagi estat una cursa lenta», indicava l’atleta. A falta de 600 m pel final es va col·locar per atacar «hi ha hagut un moment que he vist que tenia forces, però he hagut de córrer tot l’últim revolt per fora i he canviat molt fort a falta de 300, però no m’han deixat passar i allí he gastat el darrer cartutx que tenia». Finalitzava amb un temps de 4.01,06 minuts i era només superat pel xipriota Christos Dimitriou (4.00,36). Tercer era el seu compatriota Theofanis Michaelas (4.01,26). Així com la medalla als 800 m que va guanyar entrava als seus plans aconseguir-la, a la prova d’ahir va ser «bastant inesperada». Carles Gómez va ser sisè amb 4.04,17.
A la mateixa distància Huerta guanyava el bronze, en una cursa on «el ritme era perfecte», admetia l’atleta. Va estar al grup capdavanter i a la part final les rivals van augmentar-lo per superar-la. «Em trobava molt bé i les cames em responien. Estic molt contenta per la marca personal i el resultat». Finaliztava amb 4.30,11. Va vèncer la luxemburguesa Charline Mathias (4.21,59) i segona era la xipriota Natalia Evangelidou (4.22,15). Suma dues medalles a San Marino: «Els esforços s’han vist recompensats».
 
L’últim en aconseguir metall al San Marino Stadium va ser Carabaña en els 3.000 obstacles. Va ser una carrera on va situar-se a la tercera plaça, còmode per pujar al podi. El monegasc Zohuair Ouerdi va caure quan anava segon, lesionant-se, que va deixar el camí obert a l’andorrà per fer-se amb la plata. La caiguda va ser just al seu davant i va haver d’esquivar a Ouerdi. Veient que només tenia un atleta al davant «m’he motivat i he intentat atrapar al primer, però ja era molt lluny. Estava emocionat i amb la plata estava més que content», admetia Carabaña, que va concloure amb 9.16,96, millorant en més de vint segons la seva millor marca. El vencedor va ser el xipriota Nikolas Fragkou (9.08,18). Tercer acabava el sanmarinès Joseph Guerra (9.35,08).
 
Miquel Vílchez va fer rècord d’Andorra, però no li va servir per pujar al podi. Va ser quart amb un salt de 4,95 metres. El guanyador va ser el xipriota Nikandros Stylianou (5,55). El van acompanyar al podi els luxemburguesos Joe Seil (5,05) i Sebastien Hoffelt (5,00). Mikel de Sa va quedar-se fora de la final dels 200 llisos. Marcava un registre de 22,99 segons que no li permetia estar a la cursa on estaven en joc les medalles.
 
El vòlei platja, a semis / Tercera victòria de l’equip de vòlei platja, composat per Geni da Silva i Xavi Folguera. Es van imposar al darrer matx de la fase de grups a San Marino per 2-0 (21-9 i 21-19). El primer set va ser molt clar pels andorrans. «Sabíem que havíem de sortir com ho hem fet, al cent per cent, dominant, deixant constància de l’equip que és superior. I així ha estat. Ells notaven més pressió per ser l’equip de casa i estaven obligats a guanyar perquè havien perdut un partit. Nosaltres no hem fallat res i estàvem molt concentrats», indicava el tècnic de l’equip andorrà, Miqui Ripoll. Al segon, molt igualat, «el saber estar ens ha donat la victòria al final».
 
Triomf patit en bàsquet / Victòria important de cara a penjar-se una medalla per a la selecció de bàsquet. Es va imposar a Islàndia per 83-81 en un partit que no va decidir-se fins els instants finals. Al descans el marcador era de 49-48. El seleccionador, David Eudal, afirmava que «eren masses punts i a la mitja part hem intentat pressionar en defensa i ells també. La segona part ha estat més complicada, hi ha hagut un moment que ho he vist quasi perdut», trobant-se sis a sota, però «els jugadors han tret tot el que tenien, caràcter i orgull, i han fet cistelles importants que ens han donat el partit». Guille Colom, juntament amb l’islandès Jon Axel Gudmundsson van ser els màxims anotadors, amb 24 punts.
 
Mònica Ramírez era l’única de les nedadores andorranes que aconseguia classificar-se per a la final. Va ser als 50 metres lliures. Va concloure a la setena plaça amb un temps de 27,61 segons, en una cursa on va imposar-se la islandesa Bryndis Run Hansen (26,22), seguida per la xipriota Kalia Antoniou (26,34) i la monegasca Pauline Viste (26,73). A la mateixa prova Lea Ricart va ser setena a la seva sèrie amb un crono de 28.42. Nàdia Tudó era cinquena a la seva sèrie dels 200 lliures amb 2.13,62.
 
En tir de precisió de 10 metres amb rifle, Esther Barrugués aconseguia entrar a la final, però era la primera de les participants en ser eliminada, amb una puntuació de 108,9, després de cometre una errada. «Al tercer tir quan baixava la carrabina he sentit que sortia el tret. He estat jo, he posat el dit i se m’ha escapat. És un error imperdonable, simplement, però és només un error. Ara necessito pensar», afirmava una decebuda Barrugués.
PUBLICITAT
PUBLICITAT