Una novel·la recupera la història de Maria Eroles Eroles
‘Mariquita Tennant’ explica la seva vida a l’Anglaterra victoriana
L’escriptor i investigador Lluís Barbé ha recuperat mitjançant una novel·la la singular figura històrica de Maria Francisca Eroles Eroles, una dona nascuda al segle XIX al Pla de Sant Tirs i que va adquirir notorietat per la seva tasca social a l’Anglaterra victoriana i especialment a la ciutat de Windsor, prop de Londres. El llibre porta el nom familiar que va adoptar a Gran Bretanya, Mariquita Tennant, l’ha publicat Pagès Editors i es presenta avuia les 18 hores al Casal de Gent Gran de la que va ser la seva població natal, a l’actual municipi de Ribera d’Urgellet.
La part més cèlebre de la biografia de Mariquita Tennant correspon a la segona meitat del segle XIX quan, després d’haver enviduat per segona vegada, va convertir The Limes, el casalot que havia heretat del seu marit Robert Tennant, en una llar per a «dones desvalgudes», especialment joves que havien estat abandonades, deshonrades o bé que havien de malviure amb activitats com ara la prostitució. Per tot plegat, i a títol pòstum, el 21 de novembre del 2005, l’alcalde de Windsor-Maidenhead va col·locar, a The Limes, una placa blava en honor seu, per recordar el lloc on va començar el seu treball d’ajudar les dones pobres de Windsor. De fet, segons ha destacat Lluís Barbé, és l’única dona nascuda a Catalunya que compta amb aquesta distinció urbana, la Placa Blava, en un carrer de Gran Bretanya.
Quan ja s’apropava a la vintena de dones acollides, amb l’ajut financer del polític William Gladstone, va fundar la Casa de la Mercè de Clewer Hill. Gladstone –que posteriorment seria primer ministre britànic en quatre mandats diferents, entre 1868 i 1894– havia acabat de fundar en aquella època, amb el bisbe d’Oxford, l’Associació Penitenciària de l’Església Anglicana «per a l’acolliment de dones esgarriades». La Mariquita en va ser la directora durant quatre anys, fins que va plegar tot adduint motius de salut. Aleshores el rector Thomas Carter va muntar l’orde de San Joan Baptista de religioses no contemplatives, i la va substituir per una altra vídua, Harriet Monsell, que en va ser la primera mare superiora, informa RàdioSeu.
noies maltractades / A partir de 1854 va viure en un pis de Windsor, portà una oficina de captació de noies maltractades a prop dels pubs i mantingué el contacte amb la seva germana Rosa i els seus sis nebots, que vivien a Edgeworthstown (Longford, Irlanda). L’estiu del 1858 participà en una festa d’homenatge al seu nebot gran, William Edgeworth, que els arrendataris d’Edgeworthstown li van oferir després d’haver estat ferit a la guerra de l’Índia. Després d’un parell d’ensurts greus amb la salut dels que semblava recuperada, finalment va morir el febrer de 1860. Està enterrada al cementiri que envolta l’església de St. Andrew.
Nascuda a Cal Marquet / Maria Francisca Eroles Eroles va néixer el 9 de novembre de 1807 i era la filla gran d’Anton Eroles Sancho, de Cal Tirs, i de Rosa Eroles i Navarro, de Cal Marquet, tots dos del Pla de Sant Tirs. El seu pare va ser comandant dels miquelets d’Organyà entre 1821 i 1823 i va combatre, sota les ordres del general Espoz i Mina, aleshores Capità General de Catalunya, les tropes reialistes del Baró d’Eroles. El conflicte polític va portar-lo a haver d’exiliar-se a Londres a finals de 1823 per la invasió dels cent mil fills de Sant Lluís, i Antonio Eroles va emportar-se a Anglaterra la dona i els quatre fills: Mariquita, Isidro, Antonio i Rosa.
Novament establerta a Londres, va començar a treballar amb el futur primer ministre William Gladstone per publicar el llibre de sermons del seu difunt segon marit i, ajudada també pels Reid, la família del primer marit, va anar a viure a The Limes, un gran casalot del segle XVI a Clewer (Windsor) al costat de l’església de St. Andrew.
El desembre de 1831 la seva germana Rosa es va casar a l’església de St. Pancras, a Londres, amb Francis Beaufort Edgeworth, fill d’un il·lustrat terratinent irlandès. I el febrer de 1833, la Maria es va casar, també a St. Pancras, amb David Reid, fill d’un ric cerveser. Els dos matrimonis van anar a conviure a una casa de Florència, però el novembre de 1833, en David va morir després de llençar-se per la finestra a causa d’un atac epilèptic. Tampoc no va sobreviure la nena que els va néixer poc després, la Mary, l’única criatura que la Mariquita va dur al món.
De tornada amb la seva germana i el seu cunyat a Londres, Maria Eroles, ben coberta financerament pels Reid, va ajudar els pares i germans a tornar a Catalunya el 1834 i va finançar els estudis de Dret de l’Isidro, que faria carrera com a advocat a Barcelona. Poc després va trobar un segon pretendent, Robert Tennant, un llicenciat a Cambridge, amic del seu cunyat Francis, que es va fer pastor anglicà. Es van casar el 1838 i van tornar a Florència.
La Maria, que des de llavors ja adoptaria el nom de Mariquita Tennant, es va convertir a l’anglicanisme i va assumir amb convicció la tasca d’ajudar el seu marit, que tanmateix va morir sobtadament al cap de quatre anys, el juliol de 1842.
La part més cèlebre de la biografia de Mariquita Tennant correspon a la segona meitat del segle XIX quan, després d’haver enviduat per segona vegada, va convertir The Limes, el casalot que havia heretat del seu marit Robert Tennant, en una llar per a «dones desvalgudes», especialment joves que havien estat abandonades, deshonrades o bé que havien de malviure amb activitats com ara la prostitució. Per tot plegat, i a títol pòstum, el 21 de novembre del 2005, l’alcalde de Windsor-Maidenhead va col·locar, a The Limes, una placa blava en honor seu, per recordar el lloc on va començar el seu treball d’ajudar les dones pobres de Windsor. De fet, segons ha destacat Lluís Barbé, és l’única dona nascuda a Catalunya que compta amb aquesta distinció urbana, la Placa Blava, en un carrer de Gran Bretanya.
Quan ja s’apropava a la vintena de dones acollides, amb l’ajut financer del polític William Gladstone, va fundar la Casa de la Mercè de Clewer Hill. Gladstone –que posteriorment seria primer ministre britànic en quatre mandats diferents, entre 1868 i 1894– havia acabat de fundar en aquella època, amb el bisbe d’Oxford, l’Associació Penitenciària de l’Església Anglicana «per a l’acolliment de dones esgarriades». La Mariquita en va ser la directora durant quatre anys, fins que va plegar tot adduint motius de salut. Aleshores el rector Thomas Carter va muntar l’orde de San Joan Baptista de religioses no contemplatives, i la va substituir per una altra vídua, Harriet Monsell, que en va ser la primera mare superiora, informa RàdioSeu.
noies maltractades / A partir de 1854 va viure en un pis de Windsor, portà una oficina de captació de noies maltractades a prop dels pubs i mantingué el contacte amb la seva germana Rosa i els seus sis nebots, que vivien a Edgeworthstown (Longford, Irlanda). L’estiu del 1858 participà en una festa d’homenatge al seu nebot gran, William Edgeworth, que els arrendataris d’Edgeworthstown li van oferir després d’haver estat ferit a la guerra de l’Índia. Després d’un parell d’ensurts greus amb la salut dels que semblava recuperada, finalment va morir el febrer de 1860. Està enterrada al cementiri que envolta l’església de St. Andrew.
Nascuda a Cal Marquet / Maria Francisca Eroles Eroles va néixer el 9 de novembre de 1807 i era la filla gran d’Anton Eroles Sancho, de Cal Tirs, i de Rosa Eroles i Navarro, de Cal Marquet, tots dos del Pla de Sant Tirs. El seu pare va ser comandant dels miquelets d’Organyà entre 1821 i 1823 i va combatre, sota les ordres del general Espoz i Mina, aleshores Capità General de Catalunya, les tropes reialistes del Baró d’Eroles. El conflicte polític va portar-lo a haver d’exiliar-se a Londres a finals de 1823 per la invasió dels cent mil fills de Sant Lluís, i Antonio Eroles va emportar-se a Anglaterra la dona i els quatre fills: Mariquita, Isidro, Antonio i Rosa.
Novament establerta a Londres, va començar a treballar amb el futur primer ministre William Gladstone per publicar el llibre de sermons del seu difunt segon marit i, ajudada també pels Reid, la família del primer marit, va anar a viure a The Limes, un gran casalot del segle XVI a Clewer (Windsor) al costat de l’església de St. Andrew.
El desembre de 1831 la seva germana Rosa es va casar a l’església de St. Pancras, a Londres, amb Francis Beaufort Edgeworth, fill d’un il·lustrat terratinent irlandès. I el febrer de 1833, la Maria es va casar, també a St. Pancras, amb David Reid, fill d’un ric cerveser. Els dos matrimonis van anar a conviure a una casa de Florència, però el novembre de 1833, en David va morir després de llençar-se per la finestra a causa d’un atac epilèptic. Tampoc no va sobreviure la nena que els va néixer poc després, la Mary, l’única criatura que la Mariquita va dur al món.
De tornada amb la seva germana i el seu cunyat a Londres, Maria Eroles, ben coberta financerament pels Reid, va ajudar els pares i germans a tornar a Catalunya el 1834 i va finançar els estudis de Dret de l’Isidro, que faria carrera com a advocat a Barcelona. Poc després va trobar un segon pretendent, Robert Tennant, un llicenciat a Cambridge, amic del seu cunyat Francis, que es va fer pastor anglicà. Es van casar el 1838 i van tornar a Florència.
La Maria, que des de llavors ja adoptaria el nom de Mariquita Tennant, es va convertir a l’anglicanisme i va assumir amb convicció la tasca d’ajudar el seu marit, que tanmateix va morir sobtadament al cap de quatre anys, el juliol de 1842.