PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Grandvalira: es trenquen 14 anys d’història

Ni les espectaculars xifres de Grandvalira han pogut evitar la seva escissió

Per Núria Segura Insa

Un grup d’esquiadors a l’estació del Tarter, una de les de la marca de Grandvalira.
Un grup d’esquiadors a l’estació del Tarter, una de les de la marca de Grandvalira. | TONY LARA
Quan l’octubre del 2013 Saetde i Encisa van anunciar que s’ajuntaven per unir les pistes de la Vall d’Orient es va viure com una autèntica festa. Amb això, s’unificaven les estacions del Pas de la Casa, Grau Roig, Soldeu i el Tarter i, per tant, amb un mateix forfet podies recórrer totes les pistes d’aquesta zona dels Pirineus. I aquesta ambient d’il·lusió no era per menys: la unificació comportava la creació de Nevasa, la societat que gestiona Grandvalia, el domini esquiable més gran dels Pirineus.
 
Actualment, Grandvalira té més de 190 quilòmetres esquiables i 112 pistes. Aquest domini, que arriba fins a una cota màxima de 2.640 metres, disposa d’un total de 67 remuntadors. La passada campanya d’hivern que va comptar amb un total de 143 dies esquiables i el domini va incrementar el 2% dels forfets venuts. 
 
També és potent la inversió que han realitzat els seus socis per fer millores dins del domini. Només aquesta darrera temporada, Grandvalira va destinar 13 milions d’euros que van servir per a la instal·lació de nous remuntadors, el condicionament de noves pistes, la millora de serveis i la diversificació i excel·lència dels seus punts de restauració.

Totes aquestes inversions han situat Grandvalira i les seves instal·lacions dins del top 15 d’un rànquing que realitza el consultor suís Laurent Vanat que analitza el sector de la neu a l’àmbit internacional. En el rànquing s’inclouen unes 2.000 estacions d’arreu del món.
 
Però ni aquestes xifres positives han pogut evitar el que ja sembla inevitable: el trencament de Grandvalira. Finalment, les diferències per la construcció de la plataforma esquiable de Soldeu són les que han portat a la dissolució de la marca, però les desavinences venen de lluny, tal com reconeixia el director general de Saetde, Joan Viladomat, en una carta que va fer arribar als mitjans.

De fet, el 2009 ja hi va haver un intent de dissolució de Nevasa. En aquell llavors, les diferències van venir perquè Ensisa no estava d’acord amb el repartiment dels ingressos entre les dues societats. Enric Casadevall, que en aquell moment era cònsol de Canillo, va demanar que es tingués en compte per on entraven la majoria dels esquiadors, que era per les estacions d’Ensisa. Finalment, es va trobar una mesura salomònica, que va salvar la dissolució. El nou repartiment que es va acordar va passar a tenir en compte el nombre de forfets venuts per cada una de les estacions, però també el temps que passaven els esquiadors en cada una de les pistes. Tot això es pot calcular a través del sistema informàtic de les estacions.  
 
Un altre dels problemes no resolts dins de Grandvalira és l’acord d’intencions entre el Comú d’Encamp i Viladomat, a qui se li acaba la sessió dels terrenys comunals que aplega Saetde el 2020. En aquest context, es va firmar un acord entre el comú i Viladomat. L’empresari es comprometia a invertir 11 milions d’euros en les estacions, però a canvi se li ampliava la cessió fins al 2065. Això s’havia de posar per escrit en un període de tres mesos, però encara no s’ha redactat el text. 
 
El Govern ha manifestat en reiterades ocasions que el seu desig és que no es trenqui la marca. El darrer en pronunciar-se va ser el cònsol d’Ordenament Territorial, Jordi Torres, que va manifestar que si els socis de Nevasa els hi demana, l’Executiu estarà a «la seva disposició». Ara queda per veure si el Govern pot salvar el que a hores d’ara sembla insalvable. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT