El Tribunal Superior (TS) considera que «una inactivitat del Govern en desenvolupar l’article 14.4 del Codi de Duana constitueix una il·legalitat susceptible de generar responsabilitat administrativa», però malgrat això va resoldre en contra de la demanda dels duaners i va destacar que no hi ha «un dany indemnitzable». En aquest codi, que es va aprovar el 2004 i té rang de llei, es va determinar que els duaners rebessin el 20% de les sancions com un complement a les seves jubilacions o millores socials. L’Executiu tenia sis mesos per desenvolupar aquest reglament, però 14 anys després no ho ha fet. 
 

És per això, que ara el TS argumenta que com que no s’ha desenvolupat la normativa pertinent «no es pot considerar que existeix en aquest cas un perjudici cert, individualitzat i lesioni una situació protegida del dret». A més, hi afegeix que «resulta impossible determinar si els agents haguessin pogut o no beneficar-se dels incentius i millores que preveu la llei», segons la sentència a la qual ha tingut accés EL PERIÒDIC. 

El TS també manifesta que  «no s’ha acreditat l’existència d’un dany indemnitzable, ja que els agents no s’han vist privats de cap gratificació o jubilació», segons la sentència. 

Pol Sansa, un dels demandats que ha portat el cas a tribunals en representació del cos, va exposar en aquest rotatiu que com tot treballador tenen dret a la jubilació i que, aquest 20%, és un complement per les tasques que realitzen, les llargues jornades laborals, que inclouen dies festius, o els desplaçaments a les fronteres. També va defensar que es pot quantificar el perjudici, ja que es tractaria del 20% de les sancions cobrades pels agents de duana, com estipula el codi del 2004. 

Desestimació de la demanda / D’altra banda, el TS valora que «és improcedent» condemnar l’Administració «al repartiment indiscriminat d’aquestes quantitats entre el conjunt de funcionaris i funcionaris jubilats del cos de Duana, com sol·licita la demanda». En conseqüència, finalment, conclou que «en absència de perjudici cert i individualitzat que afecti els recurrents, procedeix desestimar la declaració de responsabilitat administrativa i recurrents».

En un altre context, la sentència  també destaca que el Govern «ha vingut compatibilitzant el 20% de l’import de les sancions duaneres amb el destí de l’abonament de les prestacions de jubilació, com es desprèn del certificat la Intervenció General que consta a les actuacions».
 

Ara bé, segons Sansa, l’Executiu «es contradiu» en les seves versions. En aquest context, el cos va presentar un recurs davant del Govern el 2014. La resposta, en data del 27 d’agost del 2014, quantifica en prop de 550.000 euros el 20% de les sancions cobrades per aquest cos, segons un escrit firmat pel llavors  secretari d’Estat de Funció Pública, Joan Blasi, però que el cos no ha rebut. En aquesta resolució, Blasi també va reconèixer que el Govern «no ha cregut oportú regular el que preveu l’article 14.4 de la Llei 5/2004 del Codi de Duana, ja que el 20% total de les sancions imposades en matèria tributària és més que insuficient per atendre la prestació més important que correspon a la jubilació». Però des del cos, emfatitzen que aquest 20% no és la jubilació, sinó un complement. 

Arran d’això, tres mesos més tard Sansa i Josep Sinfreu van portar el cas a la Batllia en representació de 72 treballadors, que va resoldre en contra dels duaners a l’abril del 2016. «Hi ha hagut una prevaricació per part del Govern, que mai ha volgut aprovar el reglament», va concloure Sansa.