PUBLICITAT

Andorra la Vella

Responsabilitat compartida en un accident d’esquí

La defensa del penat diu que la víctima va tenir un 60% de la culpa en el xoc

Per Núria Segura Insa

Una pista d'esquí del sector Arcalís
Una pista d'esquí del sector Arcalís | ÀLEX LARA
L’advocat del que era el cap de pistas d’Arcalís el 2010 va considerar ahir davant del Tribunal Superior que un jove va tenir el 60% de la responsabilitat en un accident que el va deixar tetraplègic en l’estació d’Ordino-Arcalís. 
 
El noi, que en el moment dels fets tenia 15 anys, va patir el 6 de març del 2010 un accident en un fora pista situat entre les pistes de l’Hortell i la de l’Estadi. Segons es va explicar ahir a l’audiència, hi havia dues pistes que en aquell moment se separaven i, entremig, quedava com una illa, que era un fora pista. El noi va travessar per allà i no va veure que hi havia un desnivell. Arran d’això, va fer un salt i va caure de cap. Arran d’aquest accident, el jove va patir lesions medul·lars molt greus. 

El judici per aquest cas no es va celebrar fins aquest any i el Tribunal de Corts va resoldre a finals de març indemnitzar el noi amb mig milió d’euros, així com condemnar a vuit mesos de presó condicional a la persona que en aquell moment era el cap de pistes com a responsable d’un delicte menor de lesions doloses per imprudència greu. A més, el va inhabilitar durant dos anys del càrrec. Això es deu el fet que Corts va considerar que aquest fora pista no estava ben senyalitzat, per la qual cosa  semblava que fos una continuació de la baixada. 
 
Bona part de l’audiència d’ahir al Superior es va debatre sobre si havia d’estar senyalitzat o no. En aquest context, la defensa va argumentar que només s’han de senyalitzar les pistes, però en cap cas el fora pistes. «No hi ha l’obligació de senyalitzar un fora pista», va dir l’advocat. Per això, va presentar un recurs d’apel·lació a la sentència de Corts i va demanar que s’absolgués al seu client. A més, va valorar que la major part de la culpa del xoc la va tenir l’accidentat, ja que va anar esquiar per una zona que no devia. En aquest sentit, va demanar que la culpa fos compartida, però que un 60% de la responsabilitat fos pel jove i un 40% pel cap de pistes. 
 
El ministeri fiscal no es va oposar al recurs de la defensa. 

En canvi, l’acusació particular va valorar que el jove no podia saber que estava fora de pistes perquè no estava ben senyalitzat i semblava que seguís anant per la mateixa baixada. «Es vol desacreditar la manca de senyalització absoluta en aquest punt concret», va exposar la representant del jove, que hi va afegir que el noi no coneixia l’estació i, per tant, no podia saber que estava fora d’una pista. 

 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT