Baixen de la muntanya amb  torxes a la mà. Són les persones encarregades de transportar la flama del Canigó arreu dels Pirineus i pobles de Catalunya. Tal com marca la tradició, aquesta flama és la que encén les fogueres que donen la benvinguda al solstici d’estiu. 
 

En el cas d’Andorra un grup de joves va portar la flama fins a Encamp, que aquest any és la parròquia amfitriona. El foc va arribar a l’una del migdia a la plaça dels Arínsols, on l’esperava el cònsol major encampadà, Jordi Torres; la cònsol menor, Esther París, i la presidenta del Centre de Cultura Catalana, Teresa Cabanes. Després d’encendre el peveter, Torres va llegir el manifest. «En una nit màgica com la d’avui, al voltant de les fogueres que encendrem amb aquest mateix foc, reviurem el ritual que es remunta a temps immemorials i que ens recorda el vincle, invisible però poderós, que ens uneix amb els nostres avantpassats i amb la terra», va remarcar amb to solemne Torres. Ara bé, Sant Joan no és només una festivitat que s’enfoca en el passat, sinó que també «mira endavant, i és que avui donem la benvinguda a l’estiu, amb l’esperança  que gairebé sempre acompanya els nous començaments» 

Després, aquesta flama es va col·locar en diversos fanalets i la parròquia va tenir una missió especial: preservar el foc viu. Una fita que va complir fins a les sis de la tarda, ja que després van transportar el foc fins a Andorra la Vella. Allà, entre altres autoritats, el síndic, Vicenç Mateu, va rebre la flama davant del Consell General.

Aquesta any, però, també tenia un component especial nou. Tal com va explicar Mateu, per primer cop es va fer una cremada conjunta de les quatre colles fallaires del Principat: les associacions d’Andorra la Vella, Sant Julià de Lòria, Escaldes-Engordany i Encamp. Aquestes han decidit treballar i col·laborar per la promoció de les festes del foc, que l’any passat van ser reconegudes el novembre del 2015 per la Unesco com un Patrimoni Immaterial de la Humanitat. 

«Enlloc com en aquesta serralada nostra celebrem el cicle del sol, a qui volem donar-li tota la força de la terra encenent falles, haros i brandons», va assegurar el síndic, minuts abans de donar el tret de sortida al solstici d’estiu. «Rodeu el foc una nit més. Que el cercle que ens agermana aquesta nit sigui símbol de la unió dels pobles del Pirineu», va sentenciar Mateu. Llavors els fallaires van començar a fer rodar les falles i la flama del Canigó es va repartir en set parts, una per parròquia i amb la finalitat que arribés a cada punt del Principat. 

Les autoritats també van fer ballar les falles i, després, va venir el moment dels esbarts d’Andorra la Vella i Sant Julià, que van començar a dansar amb l’elegància que els caracteritza.

Samarra és una de les persones que va viure amb més emoció la festivitat d’ahir. Ella és la que va trobar l’argolla de Fontargent a la Vall d’Incles i, per tant, es va proclamar fallaire major de la festivitat d’enguany. «És el primer cop que sóc fallaire major i em fa molta il·lusió», va ressaltar Samarra, que va relatar que participa en aquesta tradició, pràcticament des que es va recuperar ara fa uns 30 anys.
 

Amb el seu equip format per una quinzena de persones, Samarra ahir va viure un dels moments més emotius quan va encendre la primera falla a la plaça del Puial. Aquesta es coneix com la falla tradicional perquè és l’única que es fa amb escorça de bedoll. Antigament, totes les falles es feien amb aquest material. Ara, però, per un tema de sostenibilitat, la resta s’elaboren amb paper i ferro. Després va començar el recorregut pel centre històric, encapçalat amb les falles de llum d’una quarantena de nens d’entre tres i 15 anys. 

L’espectacle final es va celebrar a la plaça Guillemó, on també hi va haver el ball de les bruixes. I com marca la tradició, la festivitat va acabar amb l’encensa d’una foguera, que tothom podia saltar per atreure la bona sort.