Escaldes-Engordany
Els Cierco demanen la recusació del fiscal general per ser «parcial»
Els antics accionistes majoritaris demanen que s’aparti del cas mentre no es pren una decisió
Els representants legals dels germans Cierco van presentar el passat 2 de juny un escrit al Consell Superior de la Justícia demanant la recusació del fiscal general en el cas Banca Privada d’Andorra (BPA) en considerar que la seva postura és «parcial». Malgrat que els lletrats recorden que a la Fiscalia no se li exigeix independència, apunten que sí que se li requereix imparcialitat. I, des del seu punt de vista, en aquesta causa l’oposició a BPA i als Cierco és «sistemàtica» i «automàtica». Per argumentar la demanda, els antics màxims accionistes de l’entitat van presentar també una queixa davant del mateix organisme, ja que és l’únic que té potestat per dur a terme una recusació.
En cas que el propi fiscal no s’inhibeixi per voluntat pròpia, els lletrats de la família Cierco reclamen que s’aparti de forma cautelar i fins que el Consell Superior de la Justícia prengui una decisió. Així, volen que no participi en les properes compareixences i actes que tinguin lloc en el marc de la causa, com poden ser les accions per decretar si hi va haver un cas de violació del secret professional que es jutjarà en els propers dies.
I és que, deixen clar que el fiscal general des de l’inici o a partir d’un moment determinat comença a anar en contra de BPA i particularment contra els membres de la família Cierco. «Hi ha persecució i criminalització selectiva i exclusiva de BPA, els seus accionistes i representants», sentencien. I per exemplificar-ho, recorden els escorcolls que van tenir lloc a principis de mes tant als domicilis particulars com als despatxos professionals dels dos germans i que, al seu entendre, no es van dur a terme degudament, emportant-se més documents dels que la causa requeria. El fet que els escorcolls responguessin a la demanda interposada per la família Pujol referent a la revelació de secrets i que s’emportessin altres documents personals, afirmen, és una mostra més que el fiscal és contrari a BPA.
Els representants legals van entrar l’escrit i van comunicar la decisió directament al fiscal general i al cap de Govern, Toni Martí, en ser aquest darrer la persona que proposa el nom del primer.
Els arguments de la queixa / Per fomentar la demanda de recusació, els advocats de la família Cierco exposen que les declaracions que va fer l’empresari valencià Rafael Pallardó el 2015 i de les quals es va desdir el maig d’enguany, els porta a considerar que el fiscal general «fa el joc» a la fiscalia espanyola i que intentar «manipular» el seu testimoni. En aquest sentit, recorden que gran part de la causa està fomentada precisament amb el testimoniatge de Pallardó i la seva relació amb les compensacions que suposadament s’haurien dut a terme. Consideren que tot plegat és un «muntatge farcit d’irregularitats processals sota la cobertura de la Fiscalia» amb la finalitat de «dirigir» el testimoniatge.
D’altra banda, en canvi, sostenen que les declaracions posteriors que va fer Pallardó davant del Tribunal de Corts i que, en aquesta ocasió, avalaven la versió dels germans Cierco no va entrar en un inici dins de la causa general. Es va afegir més tard a petició de les parts com a prova. Tal com defensen, el valencià pot ser o no culpable però no ho pot ser de manera «selectiva».
Com a exemple, els lletrats asseguren que Pallardó va explicar que hi havia altres entitats que també duien a terme operacions de compensació i el fiscal general va dir que només li interessaven les realitzades a BPA.
En cas que el propi fiscal no s’inhibeixi per voluntat pròpia, els lletrats de la família Cierco reclamen que s’aparti de forma cautelar i fins que el Consell Superior de la Justícia prengui una decisió. Així, volen que no participi en les properes compareixences i actes que tinguin lloc en el marc de la causa, com poden ser les accions per decretar si hi va haver un cas de violació del secret professional que es jutjarà en els propers dies.
I és que, deixen clar que el fiscal general des de l’inici o a partir d’un moment determinat comença a anar en contra de BPA i particularment contra els membres de la família Cierco. «Hi ha persecució i criminalització selectiva i exclusiva de BPA, els seus accionistes i representants», sentencien. I per exemplificar-ho, recorden els escorcolls que van tenir lloc a principis de mes tant als domicilis particulars com als despatxos professionals dels dos germans i que, al seu entendre, no es van dur a terme degudament, emportant-se més documents dels que la causa requeria. El fet que els escorcolls responguessin a la demanda interposada per la família Pujol referent a la revelació de secrets i que s’emportessin altres documents personals, afirmen, és una mostra més que el fiscal és contrari a BPA.
Els representants legals van entrar l’escrit i van comunicar la decisió directament al fiscal general i al cap de Govern, Toni Martí, en ser aquest darrer la persona que proposa el nom del primer.
Els arguments de la queixa / Per fomentar la demanda de recusació, els advocats de la família Cierco exposen que les declaracions que va fer l’empresari valencià Rafael Pallardó el 2015 i de les quals es va desdir el maig d’enguany, els porta a considerar que el fiscal general «fa el joc» a la fiscalia espanyola i que intentar «manipular» el seu testimoni. En aquest sentit, recorden que gran part de la causa està fomentada precisament amb el testimoniatge de Pallardó i la seva relació amb les compensacions que suposadament s’haurien dut a terme. Consideren que tot plegat és un «muntatge farcit d’irregularitats processals sota la cobertura de la Fiscalia» amb la finalitat de «dirigir» el testimoniatge.
D’altra banda, en canvi, sostenen que les declaracions posteriors que va fer Pallardó davant del Tribunal de Corts i que, en aquesta ocasió, avalaven la versió dels germans Cierco no va entrar en un inici dins de la causa general. Es va afegir més tard a petició de les parts com a prova. Tal com defensen, el valencià pot ser o no culpable però no ho pot ser de manera «selectiva».
Com a exemple, els lletrats asseguren que Pallardó va explicar que hi havia altres entitats que també duien a terme operacions de compensació i el fiscal general va dir que només li interessaven les realitzades a BPA.