PUBLICITAT

Encamp

El refugi de l'Illa: un edifici desconnectat

El refugi de l’Illa no està endollat a la electricitat, per la qual cosa ell mateix genera la seva pròpia energia amb plaques solars

Per Núria Segura Insa

El refugi de l’Illa que es va inaugurar oficialment ahir.
El refugi de l’Illa que es va inaugurar oficialment ahir. | MARICEL BLANCH
El refugi de l’Illa, a uns 2.500 metres d’altura, és un edifici desconnectat, és a dir, que ell mateix crea la seva pròpia energia, segons van explicar els especialistes que van intervenir en la remodelació, un projecte que ha tingut dos anys de durada i que ahir va veure la llum oficialment. 
 
Ivan Rossell, l’enginyer de l’obra, va explicar que compta amb dos tipus de plaques solars. Unes fotovoltaiques que creen energia i les altres que escalfen l’aigua, entre altres funcions. L’edifici també és independent de la xarxa d’aigua, ja que treu aquest recurs del llac. A més,  té un sistema propi per netejar les aigües. «Requereix un tractament molt acurat», va precisar Rossell. El problema és que el refugi es troba a la Vall de Madriu-Perafita-Claror i, evidentment, dipositar aigües brutes podria contaminar la zona. «Els residus es tracten. Amb les depuradores que hi ha es netegen i queden uns components molt baixos que no afecten el medi natural i s’acaben filtrant», va detallar Betty Faura, d’Arteks Arquitectura que ha treballat en la remodelació.
 
El refugi es troba en un lloc privilegiat enmig de la naturalesa i accedir-hi no és fàcil. Només es pot fer després de llargues hores de caminada per la muntanya. Això fa que sigui tan especial, però al mateix temps ha dificultat la seva reforma. Per això, es va  construir de fusta, va explicar  Lluís Ginjaume, l’altre arquitecte que  lidera el projecte. «Hem elegit la fusta perquè és un material que és lleuger, que ens permet prefabricar-lo», va puntualitzar Ginjaume. Un cop a dalt, les peces es munten com si fos un joc de Mecano.

La remodelació de tot l’edifici ha tingut un cost de 1,7 milions d’euros. 

La finalitat de refugis com aquests és trencar amb l’estacionalitat del turisme. «Hem variat la nostra estratègia i érem una empresa que ens dedicàvem a la neu cinc mesos l’any a Andorra i ara fa un cert temps que estem obrint a tota arreu del món, estem oferint activitats tot l’any», va exposar Joan Violadomat, de Saetde, l’empresa que gestionarà el refugi.

Reptes de futur / Amb l’obertura de l’Illa, Andorra comptarà amb un total de quatre refugis guardats. Amb això, una persona podrà recórrer tot el país a peu, menys la zona sud de Sant Julià. La ministra Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, no va descartar que això sigui una realitat en un futur. Ara bé,  Calvó va dir que el repte actual és millorar els refugis  no guardats, que n’hi ha una vintena, perquè les persones puguin descansar quan pugen als guardats. Per assolir aquest objectiu, el Govern ha destinat una partida de  150.000 aquest any, va precisar la ministra. 

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT