El Consell General va aprovar ahir el projecte de llei de l’allotjament turístic sense acceptar cap de les 13 reserves d’esmenes que havien presentat els partits de l’oposició. 
 

Segons el ministre de Turisme i Comerç, Francesc Camp, la nova legislació respon a la necessitat de posar fre al creixement massiu d’allotjaments turístics que estava patint el país en els darrers anys. I és que des del 2010, els habitatges destinats a aquest sector han augmentat un 145%, passant a tenir 600 llits més en els últims sis mesos. Una altra mostra del creixement és que actualment el 15% dels assalariats treballen en el sector de l’hoteleria. 
 

Camp també va matisar que aquest augment desestabilitza el sector i fa que altres tipus d’establiments turístics, com els hotels o els càmpings, tinguin una demanda menor. En aquest sentit, va afegir que hi ha «d’haver competència però dins d’uns límits d’oferta». 

 

Declaració d’ús turístic / Abans d’aprovar la llei, els consellers generals i el Govern van estar prop de quatre hores debatent alguns dels punts candents de la nova legislació. Un d’ells va ser l’article que fa referència a l’obligació de declarar l’edifici d’ús hoteler si el 75% de la seva superfície està destinada a allotjaments turístics (recordar, però, que d’aquí un any el percentatge serà del 50%).
 

En relació a aquesta premissa, la consellera general del Partit Socialdemòcrata Rosa Gili va destacar que si un bloc es declara d’ús hoteler tindrà més serveis i més zones comunes que mantenir, per tant, «els veïns tindran més despeses, fins i tot aquells que no tenen cap activitat turística». 

En resposta, Camp va assegurar que les adaptacions que s’hagin de fer en l’edifici aniran a càrrec dels propietaris o empreses que tinguin els allotjaments turístics. A més, va puntualitzar que gràcies a aquest 75% «s’alliberaran apartaments als residents, perquè no tots els blocs voldran declarar el seu edifici d’ús hoteler i llavors quedaran més pisos buits per als ciutadans del país». 
 

D’altra banda, el conseller general de Liberals d’Andorra Joan Carles Camp va remarcar que amb la llei «caldrà disposar de l’autorització dels veïns perquè un bloc pugui tenir allotjaments turístics, mentre que ara aquest fet no estava prohibit ni en els estatuts ni en els POUPs parroquials». Per tant, «tindran més poder els veïns que els reglaments comunals». 
 

Així mateix, Camp va preguntar com s’ho farien els edificis que s’hagin de declarar d’ús hoteler per encabir totes les construccions d’adaptació que es demanen, ja que molts estan fets des de fa temps i potser no tenen la capacitat per posar un nou ascensor, una recepció o una escala d’incendis. Tanmateix,es va posar en entredit si les noves restriccions propiciarien que els inversors turístics estrangers no volguessin venir al país. Al respecte, el ministre de Turisme i Comerç va remarcar que el Govern «no té res en contra de les empreses foranes» del sector i que la legislació «defensa aquests grans grups, perquè podran continuar venint, amb la diferència que ara es trobaran amb un marc més exigent i adaptat a la realitat d’Andorra». 

 

Necessitat de registre / Un altre punt que es va discutir durant l’aprovació de la llei va ser el registre al qual s’hauran d’adscriure els allotjaments turístics. El ministre Camp va destacar que a banda d’estar registrats, els allotjaments hauran de tenir un número d’identificació i l’hauran de posar de forma visible en tots els anuncis, «ja siguin de premsa, de televisió, en cartells, a través d’Internet, etcètera». D’aquesta manera, «tindrem eines legals perquè es compleixi la llei i per donar més facilitats al servei d’inspecció del sector. A més, es preveu augmentar el personal del servei de cara al proper any. 
 

Gili, però, va estar en desacord amb el ministre, doncs va especificar que el model de registre que s’explica en la llei és «poc pràctic». La consellera també va puntualitzar que caldria agilitzar i facilitar els tràmits que es requereixen per conformar el registre. Al respecte, Camp va remarcar que els tràmits «són els que són», i que tenint present que és un registre de nova creació, «és força complicat modificar els tràmits requerits». A més, va afegir que actualment el Govern està treballant en una «declaració responsable per a obertures de comerç», però que això comportaria que l’empresari «també adquirís un compromís més ferm». 
 

Així mateix, el conseller Camp va destacar que el registre obliga als propietaris o empreses a presentar-se en persona per facilitar la informació necessària, «però hi ha molts que són de fora i que potser no poden venir. Podríem estar creant un conflicte de seguretat jurídica». Vers aquest fet, el ministre de Turisme i Comerç va remarcar que poden venir ells o un representant legal en el seu nom. 
 

Finalment, Gili va criticar que la llei sigui «parcial» en relació a l’accessibilitat per a persones amb discapacitat dels edificis. El text estableix que només el 3% dels apartaments que tingui una gestora turística han d’estar adaptats. 

 

Classificació dels allotjaments / Per la seva banda, la consellera general independent, Sílvia Bonet, va remarcar que es podria fer una classificació diferent a la d’estrelles per qualificar els allotjaments turístics, «com posar una placa descriptiva en cada establiment perquè els usuaris puguin escollir tenint més criteris». 
 

Camp va rebatre aquest punt matisant que els ciutadans es fixen «en altres elements a banda de la qualificació, com la ubicació o les instal·lacions». A més, cada cop es tenen més presents «les valoracions a través d’Internet i les aplicacions mòbils, per aquest motiu, introduirem els comentaris en línia a l’hora de classificar els allotjaments», va recordar el ministre.