Andorra es marca un nou fet històric: la tipificació del delicte fiscal. Aquesta és una de les moltes modificacions que està realitzant el país en termes de transparència i cooperació estrangera. També és una fita més en la lluita estatal per sortir del punt de mira dels organismes econòmics i jurídics internacionals. I el cert és que sembla que la batalla s’està guanyant.  
 

L’aprovació es va fer palesa ahir durant una sessió del Consell General, on el ministre portaveu, Jordi Cinca, va destacar que avui en dia el text de la llei «és millor gràcies a les esmenes dels partits de l’oposició», doncs sembla que és una de les poques legislacions –és una modificació del Codi Penal– que s’ha aprovat de forma consensuada i amb la col·laboració de tots els colors.
 

Malgrat aquest optimisme, els consellers de la minoria van anar llançant un a un les seves opinions negatives sobre la nova llei. Com a independent, Sílvia Bonet va iniciar un debat entorn les escoltes telefòniques. Un tema tabú, ja que el grup demòcrata tenia la idea de no parlar d’aquest punt i tractar-lo més endavant (en una futura reforma) per no eclipsar «el veritable debat: el gran pas que ha fet Andorra» al tipificar el delicte esmentat. 

Tot i això, el Parlament no se’n va poder estar. Naudi va especificar que el Govern va voler fer «contraban legislatiu» al voler ampliar les escoltes, doncs recordem que des del grup demòcrata es va entrar una esmena (que després es va retirar) perquè es poguessin emprar les telecomunicacions en altres delictes a banda dels majors. I aquest fet, «atemptava contra el Tribunal Europeu dels Drets Humans», unes declaracions a les quals s’hi van sumar els altres consellers de la minoria.
 

D’altra banda, el conseller del Partits Socialdemòcrata Gerard Alís va elogiar la nova llei, però sense estar-se de recordar que certs aspectes de la legislació ja els havia presentat el seu partit durant l’intent de crear un nou model econòmic. 
 

Des de Liberals, Josep Pintat va esmentar que el grup no està d’acord amb algun dels llindars que s’especifica al delicte, com el de 18.000 euros referent al delicte de contraban, doncs considera que és molt inferior al dels països del voltant (on oscil·la els 150.000 euros). Cinca va trobar agosarada la xifra i va remarcar que els llindars s’han marcat «en funció de la realitat econòmica del país».