• Cinc debuts amb l'elàstica d'una tricolor que aguanta el 0-0 durant 35 minuts

Manolo Jiménez disputa una pilota amb Txevtxenko en el partit del passat novembre contra Ucraïna. Foto: EL PERIÒDIC

L'estrena com a seleccionador de Koldo va tenir una taca, si més no la de sempre: derrota per 4-0. Encara és molt aviat per fer avaluacions serioses perquè només es tractava del primer amistós de cara a la pròxima fase de classificació per a l'Eurocopa del 2012. Però un 4-0 contra un combinat de la talla d'Islàndia és massa: "Queda molt camí per recórrer fins al setembre", va ser el missatge principal de Koldo després del partit.

35 MINUTS SENSE PROBLEMES
Andor- ra va jugar d'inici amb José Antonio a la porteria; Escura, Fernando Silva, Emili i Rubio a la defensa; Márcio i Ayala en el doble pivot; Manolo Jiménez, Sergi Moreno i Marc Pujol en el mig del camp; i Sebas en la punta. Tant Emili com Sebas van viure el primer partit amb la samar- reta de l'absoluta, igual que Marc Garcia, Àlex Garcia i Samir, que van sortir al terreny de joc de l'Estadi Laugardalsvollür en la segona part.

Amb un onze poc comú en l'era Rodrigo però també provocat per dotze o tretze baixes --entre les quals hi han pilars com Òscar, Bernaus, Ildefons Lima i jugadors també utilitzats com Txema, Genís, Cristian Martínez, Marc Vales, Riera, Toscano o Víctor Hugo-- l'inici va ser una sorpresa agradable: ordre defensiu, agressivitat i en alguns moments de joc alternança de jugades a les dues bandes del camp, tot i que els pupils de Koldo no van fer cap xut.

El més important era que la Islàndia de Gudjohnsen tampoc no creava perill i així van anar passant els minuts fins que en el minut 35 Fernando es va tirar en planxa per refusar una centrada i va tocar la pilota amb la mà. Penal, gol que significava l'1-0 que sempre fa tan mal a la selecció i descans.

EL SEGON, ALS CINC DE LA REPRESA A
la represa la tricolor va mostrar una versió més descafeïnada, un luxe que no es pot permetre perquè en cinc minuts va encaixar el segon gol, fruit d'una errada defensiva en una jugada a pilota aturada.

A partir de llavors i fins al xiulet final el partit va estar ple d'interrupcions, marcades sobretot pels nombrosos canvis que van fer els dos equips. El cansament no passava factura perquè entrava gent fresca, però la diferència física, sobretot en les pilotes aèries, era considerable i Islàndia, coneixedora d'aquest avantatge, va fer èmfasi en les pilotes penjades amb més assiduïtat.

Els dos gols que faltaven, però, no van arribar fins al tram final i de la mateixa manera que en els dos primers: de penal el tercer, al minut 84 i a pilota aturada el quart, al 87.

[email protected]

Per a més informació consulti l'edició en paper.