La Seu d'Urgell
Una visita d’altura
La restauració de la Catedral de Santa Maria d’Urgell obre la possibilitat que pugui ser visitable la torre de Sant Salvador
La Catedral de Santa Maria d’Urgell va acollir ahir l’acte de presentació de la intervenció de manteniment que s’ha dut a terme entre el març del 2016 i el juny del 2017. Es tracta de la primera obra de restauració d’aquest monument finançada pel pla de catedrals del Ministeri de Cultura espanyol, i ha suposat una inversió de 685.911 euros. La darrera intervenció de manteniment feta a la catedral de la Seu d’Urgell datava de l’any 2000.
En aquesta ocasió, s’ha restaurat el claustre, s’han millorat les cobertes dels diferents edificis, s’han impermeabilitzat les torres i s’han fet drenatges per eliminar humitats de les parts inferiors, informa l’ANA.
Pel que fa al claustre, s’han restaurat tres de les quatre galeries, netejant tots els elements escultòrics i, tal com estableixen els criteris actuals de conservació, s’ha mantingut la numeració que es va pintar l’any 1907 per desmuntar la galeria oest, de manera que es tracta de l’única galeria de claustre numerada de Catalunya.
Quant als treballs d’impermeabilització, s’han dut a terme en les dues torres paral·leles de la façana principal i les dues grans torres de la catedral, Sant Just i Sant Salvador. En aquesta darrera, a més, s’ha modificat la disposició de l’escala d’accés a la torre per millorar-ne la seguretat, per tal que en un futur els visitants de la catedral hi puguin pujar.
La delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués, va explicar que la possibilitat d’oferir-hi visites guiades està en estudi i que podria ser una realitat a mig termini. Aquesta possibilitat no serà imminent però, en tot cas, «si volem fer-ho ara estem més a prop».
D’altra banda, el drenatge que s’ha fet en el perímetre de la façana de la plaça dels Oms ha permès descobrir restes arqueològiques com una estructura semicircular que semblaria una torre i una sitja, que daten dels segles V, Vi i VII, de manera que es podria tractar d’una construcció d’època paleocristiana i correspondre amb la primera catedral de la ciutat, que tradicionalment els estudis la situaven al turó de Castellciutat.
L’edifici que coneixem és la quarta catedral, del segle XII, que també s’havia bastit sobre la catedral de Sant Ermengol del segle XI, que al seu torn es va fer sobre una altra que data del segle IX.
Arbués, que va afegir que les obres de manteniment s’han d’anar fent de forma «constant i permanent», va avançar que la pròxima actuació serà restaurar la portalada de la façana de la catedral i les cobertes de la nau central i laterals.
Durant l’acte d’ahir, el vicari general, Josep Maria Mauri, i els arquitectes Lurdes Espar i Àngel Tuset, van contar els detalls dels treballs. L’acte va comptar amb la presència de l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Anodrra, Joan-Enric Vives; el director general de Belles Arts i Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura espanyol, Luis Lafuente; la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, i el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro.
En aquesta ocasió, s’ha restaurat el claustre, s’han millorat les cobertes dels diferents edificis, s’han impermeabilitzat les torres i s’han fet drenatges per eliminar humitats de les parts inferiors, informa l’ANA.
Pel que fa al claustre, s’han restaurat tres de les quatre galeries, netejant tots els elements escultòrics i, tal com estableixen els criteris actuals de conservació, s’ha mantingut la numeració que es va pintar l’any 1907 per desmuntar la galeria oest, de manera que es tracta de l’única galeria de claustre numerada de Catalunya.
Quant als treballs d’impermeabilització, s’han dut a terme en les dues torres paral·leles de la façana principal i les dues grans torres de la catedral, Sant Just i Sant Salvador. En aquesta darrera, a més, s’ha modificat la disposició de l’escala d’accés a la torre per millorar-ne la seguretat, per tal que en un futur els visitants de la catedral hi puguin pujar.
La delegada de Patrimoni del Bisbat d’Urgell, Clara Arbués, va explicar que la possibilitat d’oferir-hi visites guiades està en estudi i que podria ser una realitat a mig termini. Aquesta possibilitat no serà imminent però, en tot cas, «si volem fer-ho ara estem més a prop».
D’altra banda, el drenatge que s’ha fet en el perímetre de la façana de la plaça dels Oms ha permès descobrir restes arqueològiques com una estructura semicircular que semblaria una torre i una sitja, que daten dels segles V, Vi i VII, de manera que es podria tractar d’una construcció d’època paleocristiana i correspondre amb la primera catedral de la ciutat, que tradicionalment els estudis la situaven al turó de Castellciutat.
L’edifici que coneixem és la quarta catedral, del segle XII, que també s’havia bastit sobre la catedral de Sant Ermengol del segle XI, que al seu torn es va fer sobre una altra que data del segle IX.
Arbués, que va afegir que les obres de manteniment s’han d’anar fent de forma «constant i permanent», va avançar que la pròxima actuació serà restaurar la portalada de la façana de la catedral i les cobertes de la nau central i laterals.
Durant l’acte d’ahir, el vicari general, Josep Maria Mauri, i els arquitectes Lurdes Espar i Àngel Tuset, van contar els detalls dels treballs. L’acte va comptar amb la presència de l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Anodrra, Joan-Enric Vives; el director general de Belles Arts i Patrimoni Cultural del Ministeri de Cultura espanyol, Luis Lafuente; la subdelegada del govern espanyol a Lleida, Inma Manso, i el president del Consell Comarcal de l’Alt Urgell, Jesús Fierro.