El Centre d’Interpretació del Comapedrosa (CIC) va presentar ahir la nova exposició El més extrem d’un país: la vida salvatge al Comapedrosa. Es tracta d’un seguit de panells informatius i didàctics que tenen el propòsit d’apropar la fauna del parc a tots els ciutadans i visitants a través de dades curioses que sovint no es coneixen, com que la perdiu blanca canvia de color per camuflar-se, que les banyes dels muflons mascles s’allarguen i recargolen amb l’edat o que el nom del trencalòs ve donat perquè llancen des de l’aire els ossos perquè s’esmicolin i poder-se’ls així empassar.
 

Segons va explicar el conseller de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat de la Massana, Sergi Gueimonde, l’exposició permetrà «dotar el CIC de nous continguts atractius» i la idea és que en un futur es pugui traslladar a altres espais del país i de fora per «portar la fauna del Comapedrosa més enllà de les fronteres». A més, també es preveu que l’exposició es pugui anar ampliant amb més informacions i animals. 

Projecte Ectopyr / La mostra s’emmarca en el projecte Ectopyr, que està concebut per estudiar el canvi climàtic a través dels animals de sang freda. El projecte té una durada de tres anys i es dota d’un pressupost aproximat d’un milió d’euros. 

 

El director científic d’Ectopyr a Andorra, Marc Mossoll, va destacar ahir durant la presentació que el projecte s’està duent a terme a tres bandes, entre el Centre Nacional de Recerca Científica de França, el Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya i la fundació Bomosa per part d’Andorra. 
 

Entrant més al detall del projecte, Mossol va remarcar que els animals denominats de sang freda veritablement no tenen la sang com a tal, sinó que la seva temperatura corporal s’aclimata a la del medi on viuen, per això «són uns grans indicadors» per estudiar el canvi climàtic. 
 

A més de ser un camp base per estudiar els animals, el Comapedrosa també permet recollir dades i fer seminaris internacionals a nivell de la fauna i flora salvatge.
 

Tanmateix, Mossol va destacar que en el marc del projecte s’han posat sondes de temperatura al parc natural del Principat i a altres punts dels Pirineus amb l’objectiu de tenir l’any que ve una radiografia actual de tota la zona i poder conèixer com es distribueixen els animals en funció dels canvis de temperatura.