Andorra La Vella
La Uifand alerta que els advocats tenen un alt risc de blanqueig
Els bancs són els que tenen una major amenaça, aglutinant el 82% de les declaracions d’operació sospitosa
Els advocats són els professionals no financers que estan exposats a un major risc de blanqueig de capitals a causa del «seu paper com assessors per facilitar la creació potencial d’estructures jurídiques complexes i societats instrumentals o pantalla, especialment quan hi ha persones estrangeres o no residents implicades». Així consta en l’informe de risc de blanqueig de diners al Principat realitzat per la Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) a recomanació del Moneyval per poder superar la cinquena avaluació a la qual es sotmetrà el país el mes de setembre amb l’objectiu de demostrar que és financerament transparent.
L’estudi pretén fer una radiografia de la situació financera del país destacant les amenaces i les vulnerabilitats dels diferents sectors per tal de poder-les combatre o minvar. Segons el cap de la Uifand, Carles Fiñana, «l’estudi és una nova oportunitat per demostrar al món els avenços en matèria de blanqueig i antiterrorisme que està fent Andorra». Fiñana també va destacar els avenços legals que s’han dut a terme al país com la nova llei per evitar el blanqueig i la tipificació del delicte fiscal. A parer del responsable de la Uifand, amb aquests canvis i el pla d’acció que inclou l’informe, la situació de la plaça financera haurà canviat el 2018.
De l’anàlisi del document elaborat, que Fiñana no ha volgut comentar, se n’extreu que en les professions que no són financeres tenen també un risc de blanqueig mitjà els economistes, professionals comptables externs, auditors, assessors fiscals i agents comercials o gestories pel mateix perill que en el cas dels advocats: la participació en la constitució de societats pantalla.
En aquest apartat, també s’ha analitzat el sector del joc, tot apuntant que al no haver-hi actualment cap casino operatiu al país el risc de blanqueig al qual està exposat el sector «és mig-baix». No es contempla, però, l’amenaça que podria causar l’obertura d’aquesta activitat al Principat malgrat que el Govern ja ha publicat el plec de bases del concurs per instal·lar-ne un al país.
Finalment, també els agents immobiliaris, els notaris i els comerciants amb pedres i metalls preciosos estan sotmesos a un risc mitjà de blanqueig de capitals, segons l’estudi de la Uifand.
Els bancs, l’amenaça més elevada/ Pel que fa a les professions financeres i tal com el Govern ja ha explicat en altres ocasions, el sector bancari és el que presenta una amenaça i una vulnerabilitat més elevada pel que fa al blanqueig de capitals i al finançament del terrorisme. És a dir, és l’activitat en què els factors externs que poden incidir en el sistema són més nombrosos (amenaça) i en què la resposta a aquests factors és més baixa (vulnerabilitat).
L’informe justifica l’alt risc per les característiques del sector al país, especialment pel seu alt volum (aproximadament 22.000 milions d’euros d’actius nacionals sota gestió), la internacionalització (38% dels actius nacionals sota gestió pertanyen a no residents) i el perfil dels clients. Amb tot, des de la Uifand es considera que «s’ha progressat considerablement tant en el sistema financer com en el propi sector bancari per tal de reduir la vulnerabilitat davant el blanqueig de capitals i al finançament del terrorisme». En concret, afegeixen, «el marc regulador del sector bancari ha dut a terme una profunda adaptació a les normes internacionals».
A tall d’exemple, en el document s’indica que el 82% de les declaracions d’operació sospitosa que han estat presentades des del 2011 provenen dels bancs. Els principals motius que tenen les entitats per fer dita declaració són o bé que l’origen dels fons no s’ha justificat adequadament (en el 23% dels casos) o bé la premsa negativa relacionada amb el client (també en el 23% dels casos). També cal destacar que aproximadament el 70% de les declaracions estan relacionades amb clients internacionals i aproximadament un 50% són de clients amb comptes numerats i pertanyen a banca privada, un dels segments que presenta una vulnerabilitat més alta al blanqueig i al finançament del terrorisme.
L’estudi pretén fer una radiografia de la situació financera del país destacant les amenaces i les vulnerabilitats dels diferents sectors per tal de poder-les combatre o minvar. Segons el cap de la Uifand, Carles Fiñana, «l’estudi és una nova oportunitat per demostrar al món els avenços en matèria de blanqueig i antiterrorisme que està fent Andorra». Fiñana també va destacar els avenços legals que s’han dut a terme al país com la nova llei per evitar el blanqueig i la tipificació del delicte fiscal. A parer del responsable de la Uifand, amb aquests canvis i el pla d’acció que inclou l’informe, la situació de la plaça financera haurà canviat el 2018.
De l’anàlisi del document elaborat, que Fiñana no ha volgut comentar, se n’extreu que en les professions que no són financeres tenen també un risc de blanqueig mitjà els economistes, professionals comptables externs, auditors, assessors fiscals i agents comercials o gestories pel mateix perill que en el cas dels advocats: la participació en la constitució de societats pantalla.
En aquest apartat, també s’ha analitzat el sector del joc, tot apuntant que al no haver-hi actualment cap casino operatiu al país el risc de blanqueig al qual està exposat el sector «és mig-baix». No es contempla, però, l’amenaça que podria causar l’obertura d’aquesta activitat al Principat malgrat que el Govern ja ha publicat el plec de bases del concurs per instal·lar-ne un al país.
Finalment, també els agents immobiliaris, els notaris i els comerciants amb pedres i metalls preciosos estan sotmesos a un risc mitjà de blanqueig de capitals, segons l’estudi de la Uifand.
Els bancs, l’amenaça més elevada/ Pel que fa a les professions financeres i tal com el Govern ja ha explicat en altres ocasions, el sector bancari és el que presenta una amenaça i una vulnerabilitat més elevada pel que fa al blanqueig de capitals i al finançament del terrorisme. És a dir, és l’activitat en què els factors externs que poden incidir en el sistema són més nombrosos (amenaça) i en què la resposta a aquests factors és més baixa (vulnerabilitat).
L’informe justifica l’alt risc per les característiques del sector al país, especialment pel seu alt volum (aproximadament 22.000 milions d’euros d’actius nacionals sota gestió), la internacionalització (38% dels actius nacionals sota gestió pertanyen a no residents) i el perfil dels clients. Amb tot, des de la Uifand es considera que «s’ha progressat considerablement tant en el sistema financer com en el propi sector bancari per tal de reduir la vulnerabilitat davant el blanqueig de capitals i al finançament del terrorisme». En concret, afegeixen, «el marc regulador del sector bancari ha dut a terme una profunda adaptació a les normes internacionals».
A tall d’exemple, en el document s’indica que el 82% de les declaracions d’operació sospitosa que han estat presentades des del 2011 provenen dels bancs. Els principals motius que tenen les entitats per fer dita declaració són o bé que l’origen dels fons no s’ha justificat adequadament (en el 23% dels casos) o bé la premsa negativa relacionada amb el client (també en el 23% dels casos). També cal destacar que aproximadament el 70% de les declaracions estan relacionades amb clients internacionals i aproximadament un 50% són de clients amb comptes numerats i pertanyen a banca privada, un dels segments que presenta una vulnerabilitat més alta al blanqueig i al finançament del terrorisme.