PUBLICITAT

Ordino

Els britànics es fan seu Ordino

Abramovich i el tenor John Potter porten a la casa Areny-Plandolit la suggeridora proposta musical ‘From Dowland to Sting’

Per Marià Cerqueda

Abramovich i Potter a la Casa Areny-Plandolit d’Ordino, dissabte.
Abramovich i Potter a la Casa Areny-Plandolit d’Ordino, dissabte. | FEMAP
Si ara fa dos anys el llaütista Hopkinson Smith va aconseguir omplir la casa Areny-Plandolit d’un aire britànic gràcies a la música de John Dowland, dissabte passat Adam Abramovich –exalumne seu– i el tenor John Potter hi acudien amb l’idea de reprendre’l amb la suggeridora proposta musical 'From Dowland to Sting'. I sí, la música d’Sting va ser present, tal i com  ens prometien, en el primer concert del Femap d’enguany al Principat. Lògicament, en la darrera peça del concert amb anècdota incorporada. Era una cançó composada per encàrrec i havia de formar part de  la banda sonora d’una de les moltes versions de Robin Hood. El seu protagonista, Russell Crowe, la va refusar adduint que era poc masculina. Per sort,  tal i com va comentar Adam Abramovich, ells no tenien la pell tan fina i la van incorporar al seu repertori. Sting, que els hi va atorgar el permís de reproduir-la, no és un simple aficionat a la música del barroc. Uns anys abans ja havia composat les seves pròpies versions de 'Dowland' en un disc titulat 'Songs of the Laberynth'. I la cançó  'Bury me deep in the greenwood', que vàrem poder escoltar dissabte, certament en segueix la línia.  
De ben segur, a l’exmembre de Police se li quedaria molt petita la sala d’armes de la casa Areny-Plandolit –on hi havia, dissabte, al voltant de 150 persones– si decidís actuar a Andorra.  Si aquest fet es produís la resposta del guàrdia de circulació, que es trobava de servei mitja hora abans del concert , a la pregunta què va fer un cambrer d’un dels bars d’Ordino  –«¿Qué hay hoy en el auditorio?»– no hauria estat: «Se que hoy hay un concierto, peró tampoco se de qué».
Durant el concert la màgica veu d’en Potter i el bon fer del llaütista Abramovich, mantenien al respectable en un incert equilibri espai-temporal. No en va, una de les peces interpretades, Rose cheeked Laura, fou composada pel teclista de Genesis,Tony Banks, utilitzant la lletra del poeta i també músic del barroc Thomas Champion, del qual també en vam poder escoltar varies obres musicals.
I si el concert va començar amb el ploramiques de Dowland, que tot i viure una gran vida i composar una música fantàstica sembla ser que sempre s’estava queixant, em reservo pel final la història d’en Peter Pope. Un  compositor al qual és molt difícil rastrejar per Internet, i que estava destinat a ser un dels millors de la Gran Bretanya. Un bon dia ho va deixar tot enrere per incorporar-se a una secta del protestantisme que, estranyament, tenia prohibida la música. Una veritable contradicció que, potser, va salvar la seva ànima, però va privar a la resta d’un talent que van fer traspuar els dos músics britànics que dissabte van prendre Ordino.

Comenta aquest article

PUBLICITAT