Escaldes-Engordany
El Land Art tanca amb xifres positives
Els organitzadors destaquen els 6.000 visitants només a l’antiga Fàbrica de la Llana
L’acte de tancament de la 2a Biennal Internacional Andorra Land Art va tenir lloc aquest dissabte a l’antiga Fàbrica de la Llana d’Escaldes-Engordany amb el curtmetratge Odissea, de l’actor i director andorrà Isak Férriz. A l’acte es va aprofitar igualment per fer un petit balanç d’aquesta segona edició de la Biennal, del qual destaquen els 6.000 visitants a la Fàbrica de la Llana i que s’espera ampliar detalladament durant les pròximes setmanes.
Durant l’acte de cloenda, que va comptar amb la presència de Férriz i d’altres artistes tant andorrans com forans, es va destacar de la segona edició de la Biennal un grapat d’indicadors quantitatius. Entre aquests, hi han les 50 obres escollides de les més de 120 presentades, els 80 artistes participants en representació d’11 països, els milers de visitants i comentaris i imatges compartides a les xarxes socials o l’èxit de participació que va obtenir el projecte de mediació pedagògica de la Zona Ras amb una quantitat important d’estudiants que es va desplaçar fins al llac d’Engolasters.
D’altra banda, sense menysprear aquestes bones dades, des de l’organització han volgut posar en relleu tres grans aspectes que han fet possible els bons resultats d’aquesta segona edició de la Biennal. Han estat el ressò mediàtic de la mostra en mitjans nacionals, però també internacionals; el nombre, la quantitat i l’interès dels artistes que han participat en el festival artístic, i la implicació de rellevants centres d’art i cultura contemporània com la Fundació Sorigué, l’Ateneu Barcelonès, la Land Art Assosiació Catalunya, el Centre Bòlit d’Art Contemporani de Girona o la Fundació Piramidón. Tot plegat, valoren els organitzadors, està contribuint a posicionar Andorra com a indret de referència quant a land art i obra a l’espai públic es refereix.
L’organització de la Biennal, però, és conscient de l’interès cada cop més gran vers un moviment de l’art contemporani compromès amb el medi ambient. Al llarg dels darrers 18 mesos, per exemple, han aparegut iniciatives semblants al sud d’Europa. Aquest entorn emprenedor suma però també competeix, raó per la qual s’ha començat a estudiar altres fórmules de govern de la iniciativa que n’assegurin el seu creixement qualitatiu i, sobretot, la seva sostenibilitat econòmica.
Tot i així, aquesta edició serà recordada, diuen els organitzadors, com una etapa en la qual va quedar palesa la seva capacitat d’expandir-se i connectar en l’àmbit de l’art, la cultura i el medi ambient.
Durant l’acte de cloenda, que va comptar amb la presència de Férriz i d’altres artistes tant andorrans com forans, es va destacar de la segona edició de la Biennal un grapat d’indicadors quantitatius. Entre aquests, hi han les 50 obres escollides de les més de 120 presentades, els 80 artistes participants en representació d’11 països, els milers de visitants i comentaris i imatges compartides a les xarxes socials o l’èxit de participació que va obtenir el projecte de mediació pedagògica de la Zona Ras amb una quantitat important d’estudiants que es va desplaçar fins al llac d’Engolasters.
D’altra banda, sense menysprear aquestes bones dades, des de l’organització han volgut posar en relleu tres grans aspectes que han fet possible els bons resultats d’aquesta segona edició de la Biennal. Han estat el ressò mediàtic de la mostra en mitjans nacionals, però també internacionals; el nombre, la quantitat i l’interès dels artistes que han participat en el festival artístic, i la implicació de rellevants centres d’art i cultura contemporània com la Fundació Sorigué, l’Ateneu Barcelonès, la Land Art Assosiació Catalunya, el Centre Bòlit d’Art Contemporani de Girona o la Fundació Piramidón. Tot plegat, valoren els organitzadors, està contribuint a posicionar Andorra com a indret de referència quant a land art i obra a l’espai públic es refereix.
L’organització de la Biennal, però, és conscient de l’interès cada cop més gran vers un moviment de l’art contemporani compromès amb el medi ambient. Al llarg dels darrers 18 mesos, per exemple, han aparegut iniciatives semblants al sud d’Europa. Aquest entorn emprenedor suma però també competeix, raó per la qual s’ha començat a estudiar altres fórmules de govern de la iniciativa que n’assegurin el seu creixement qualitatiu i, sobretot, la seva sostenibilitat econòmica.
Tot i així, aquesta edició serà recordada, diuen els organitzadors, com una etapa en la qual va quedar palesa la seva capacitat d’expandir-se i connectar en l’àmbit de l’art, la cultura i el medi ambient.