Escaldes-Engordany
Els padrins proposen augmentar les cotitzacions un punt cada any
La mesura hauria de permetre aconseguir una jubilació «més digna» i un sistema «més equilibrat»
Les baixes pensions segueixen sent una de les principals preocupacions dels padrins del Principat. Per tal de pal·liar una problemàtica que consideren que cada vegada va a més, la Federació de la Gent Gran creu que l’única sortida passa per apujar les cotitzacions. En aquest sentit, el secretari de l’associació, Lluís Sàmper, recorda que als països veïns es cotitza més del doble del que es fa a Andorra, per la qual cosa «no podem pretendre tenir les mateixes prestacions». Per això, considera que caldria apujar les cotitzacions un punt cada any «fins aconseguir equilibrar el sistema». Al seu entendre, fer un plantejament a llarg termini «és complicat» perquè «hi ha moltes variables que intervenen i que poden canviar» però perquè el sistema sigui viable, com a mínim, a mig termini, cal contribuir més a la Caixa Andorra de la Seguretat Social (CASS) d’una manera «esglaonada», ja que «pujar les cotitzacions el doble de cop no es podria assumir». Amb l’increment «s’aconseguirà tenir unes pensions més adaptades a la realitat del país», assegura. El topall del percentatge a pagar, afegeix, «el marcarà l’evolució de l’economia».
Perquè la pujada de cotitzacions sigui viable, Sàmper també indica que cal que vagi acompanyada d’una millora de les condicions laborals especialment dels joves. En aquest sentit, apunta que «si sembla que tot apunta a una recuperació econòmica també s’ha de veure reflectida en aquestes condicions». Millors sous i cotitzacions més altes contribuirien a tenir «una jubilació digna», deixa clar.
A tall d’exemple, posa de manifest que «en relació a les prestacions que cobrem, els lloguers de pisos són desorbitats». Per aquesta problemàtica proposa que la llei de l’habitatge tingui en compte les característiques dels pisos i la situació econòmica del país per marcar uns preus adequats. Sàmper també insisteix en què des de la Federació fan moltes propostes «però poques arriben on han d’arribar». Una d’elles, manifesta, és la del tercer pagador que, tal com recorda, tot i que el Govern es va comprometre a tirar-ho endavant «de moment no en sabem res».
Un pensionista per cada 3,5 empleats/ El problema de les pensions s’evidencia amb les dades de la CASS que mostren l’evolució de la taxa de dependència del sistema. Concretament, les darreres xifres (del mes de maig) indiquen que per cada persona que cobra una pensió hi ha 3,5 treballadors en actiu. Es tracta del segon pitjor percentatge assolit el mes de maig des del 2006, quan la taxa de dependència era del 5,32. És a dir, que en aquell moment hi havia més de cinc persones actives per cada jubilat. La importància que aquest indicador sigui el més elevat possible recau en el fet que el sistema de pensions es basa en què els actius aportin perquè els passius puguin rebre.
L’evolució de la taxa de dependència mostra com cada any hi ha menys població productiva en relació amb la depenent. Tot i estar molt lluny de les xifres d’ara fa una dècada quan el percentatge se situava cada mes al voltant del 6%, també ho és que després de la caiguda durant la crisi econòmica, els darrers cinc anys les dades no han millorat però s’han mantingut estables.
Amb tot, el secretari de la Federació de la Gent Gran creu que la situació «serà dramàtica» quan el percentatge es redueixi a 2,5 persones actives per cada jubilat. Unes dades a les quals espera no arribar, ja que «la recuperació econòmica hauria de fer crear més llocs de treball i, per tant, rebaixar aquesta dependència».
Una evolució negativa/ El 2006 l’indicador va començar a disminuir fins el 2012, quan es van començar a estabilitzar amb variacions que oscil·len entre el 3,61 d’ara fa quatre anys i el 3,5 actual. La caiguda de la taxa de dependència s’explica bàsicament per dos factors. D’una banda, la disminució del nombre d’assalariats que va passar de 44.530 el gener del 2006 a 37.176 el desembre del 2012, arribant a la xifra més baixa amb 33.870 treballadors en actiu l’octubre del mateix any, segons dades del Departament d’Estadística. D’altra banda, el nombre de jubilats no va parar de créixer. Mentre que ara fa deu anys s’estaven pagant pensions de diferents tipus al voltant d’unes 9.000 persones, sis anys després la xifra havia incrementat fins a superar les 11.300.
Actualment, i responent així a l’estabilització a la baixa de la taxa de dependència, el nombre d’assalariats ha crescut fins a situar-se en 38.653 però el nombre de pensions també ho ha fet arribant a les 13.219. D’altra banda, pel que fa a l’import mitjà de la pensió per jubilació el 2006 en 384 euros, el 2012 en 503,98 euros i a dia d’avui a 582,82 euros.
Un 8,5% menys de demandants de feina que fa un any
Perquè la pujada de cotitzacions sigui viable, Sàmper també indica que cal que vagi acompanyada d’una millora de les condicions laborals especialment dels joves. En aquest sentit, apunta que «si sembla que tot apunta a una recuperació econòmica també s’ha de veure reflectida en aquestes condicions». Millors sous i cotitzacions més altes contribuirien a tenir «una jubilació digna», deixa clar.
A tall d’exemple, posa de manifest que «en relació a les prestacions que cobrem, els lloguers de pisos són desorbitats». Per aquesta problemàtica proposa que la llei de l’habitatge tingui en compte les característiques dels pisos i la situació econòmica del país per marcar uns preus adequats. Sàmper també insisteix en què des de la Federació fan moltes propostes «però poques arriben on han d’arribar». Una d’elles, manifesta, és la del tercer pagador que, tal com recorda, tot i que el Govern es va comprometre a tirar-ho endavant «de moment no en sabem res».
Un pensionista per cada 3,5 empleats/ El problema de les pensions s’evidencia amb les dades de la CASS que mostren l’evolució de la taxa de dependència del sistema. Concretament, les darreres xifres (del mes de maig) indiquen que per cada persona que cobra una pensió hi ha 3,5 treballadors en actiu. Es tracta del segon pitjor percentatge assolit el mes de maig des del 2006, quan la taxa de dependència era del 5,32. És a dir, que en aquell moment hi havia més de cinc persones actives per cada jubilat. La importància que aquest indicador sigui el més elevat possible recau en el fet que el sistema de pensions es basa en què els actius aportin perquè els passius puguin rebre.
L’evolució de la taxa de dependència mostra com cada any hi ha menys població productiva en relació amb la depenent. Tot i estar molt lluny de les xifres d’ara fa una dècada quan el percentatge se situava cada mes al voltant del 6%, també ho és que després de la caiguda durant la crisi econòmica, els darrers cinc anys les dades no han millorat però s’han mantingut estables.
Amb tot, el secretari de la Federació de la Gent Gran creu que la situació «serà dramàtica» quan el percentatge es redueixi a 2,5 persones actives per cada jubilat. Unes dades a les quals espera no arribar, ja que «la recuperació econòmica hauria de fer crear més llocs de treball i, per tant, rebaixar aquesta dependència».
Una evolució negativa/ El 2006 l’indicador va començar a disminuir fins el 2012, quan es van començar a estabilitzar amb variacions que oscil·len entre el 3,61 d’ara fa quatre anys i el 3,5 actual. La caiguda de la taxa de dependència s’explica bàsicament per dos factors. D’una banda, la disminució del nombre d’assalariats que va passar de 44.530 el gener del 2006 a 37.176 el desembre del 2012, arribant a la xifra més baixa amb 33.870 treballadors en actiu l’octubre del mateix any, segons dades del Departament d’Estadística. D’altra banda, el nombre de jubilats no va parar de créixer. Mentre que ara fa deu anys s’estaven pagant pensions de diferents tipus al voltant d’unes 9.000 persones, sis anys després la xifra havia incrementat fins a superar les 11.300.
Actualment, i responent així a l’estabilització a la baixa de la taxa de dependència, el nombre d’assalariats ha crescut fins a situar-se en 38.653 però el nombre de pensions també ho ha fet arribant a les 13.219. D’altra banda, pel que fa a l’import mitjà de la pensió per jubilació el 2006 en 384 euros, el 2012 en 503,98 euros i a dia d’avui a 582,82 euros.
Un 8,5% menys de demandants de feina que fa un any
- El nombre de demandants de feina al Servei d’Ocupació a finals del mes de juliol es va situar en 396 persones, el que suposa una variació a la baixa del 4,1% (413 persones) respecte al mes de juny, segons informa el Govern. Si la dada es compara amb el juliol de fa un any, la caiguda és del 8,5% (433 persones). Es tracta de la dada més baixa de demandants de feina en un mes de juliol des del 2008.
- D’altra banda, el nombre total d’assalariats del mes de maig va ser de 35.396 persones, el que suposa una variació a l’alça del 3% respecte al mateix mes de l’any anterior. Es tracta de la xifra d’assalariats més elevada registrada en un mes de maig dels darrers sis anys. Així mateix, la mitjana d’assalariats durant els darrers 12 mesos és de 37.063, amb una variació positiva del 2,4% respecte a les dades del mateix període anterior.