Encamp
‘El festejador’, restaurat i reinterpretat
L’artista Joan Canal presenta la seva peça rehabilitada al Prat Gran d’Encamp
Tota bona casa pairal andorrana anterior al segle XVIII comptava amb la presència d’un festejador, o el que és el mateix, un pedrís situat a banda i banda de la part interior d’una finestra per seure i conversar. A més, s’utilitzaven per aprofitar al màxim la llum que entrava per aquesta.
L’escultura El festejador, de l’artista Joan Canal, porta una vintena d’anys, aproximadament, al Prat Gran d’Encamp, a la vora del riu. Aquesta, originalment, representava un dels antics festejadors de les cases pairals, on, segons les llegendes, els joves parlaven i «festejaven» sota la gelosa mirada d’algun dels pares. Els materials que la conformaven eren la pedra, la reixa i la fusta. Aquesta última, molt més fràgil al pas del temps i a les condicions meteorològiques, es va deteriorar bastant, fins al punt en què suposava «un perill per als infants que hi jugaven o per la gent que s’hi atansava», va explicar ahir el cònsol de la parròquia, Jordi Torres, durant la presentació de la renovada escultura. En aquest sentit, el comú encampadà va demanar a Canal que mirés de «trobar una solució» per a què «aquest perill desaparegués». Canal, per part seva, va decidir aprofitar la necessària restauració per «donar-li una altra idea», i aquesta passava, primer, per fer un canvi de materials.
El ferro, més concretament el mortem, va ser l’escollit per restaurar El festejador. Una solució, en paraules de Torres, «encertada» que deixa a una banda la fusta.
Però el ferro no ha ocupat les mateixes posicions que les de la fusta. Aquesta, en la peça original, embolicava la pedra i «era com una mena de caixa», aïllant així el festejador de la resta de l’espai. Canal va voler plasmar així el diàleg i la universalitat d’aquest, un fet que «passava a Andorra però podia passar a qualsevol lloc».
Amb la restauració, el ferro no forma cap mena de caixa al voltant del festejador, sinó que més aviat abraça la pedra i es clava a terra. Aquesta nova idea ve a dir que l’obra «estava aquí i quedava ancorada al poble» d’Encamp, explicava ahir Canal.
De l’obra original en queda la pedra, els seients del festejador i les reixes que el tanquen. També es manté la idea original, ja que, segons Canal, aquesta «continua sent la mateixa», tenint com a base el diàleg. L’única diferència és que abans es volia donar el sentit d’universalitat, i ara el diàleg «passa aquí», tal com li agrada remarcar a Canal.
La peça restaurada pesa poc més de 40 tones –40 la pedra i una la resta de l’estructura– i encara amaga un significat més: la pedra està enfocant «justament la llosera d’on va caure», la qual es pot apreciar amb més claredat a l’hivern, perquè ara els arbres bloquegen la visió d’aquesta.
A banda d’El festejador, al Prat Gran d’Encamp també hi ha unes antigues moles farineres provinents de la Molina, actual Museu de l’Automòbil, i un rellotge solar analemàtic de J. Travesset.
Obra pública de Canal
El festejador és la segona obra pública de Canal al Principat, que va començar a escala etnològica per buscar la simbiosi entre el ferro i la pedra. Per trobar la primera però, ens hem de desplaçar fins a l’Auditori d’Ordino, on darrere l’escenari hi ha l’escultura d’una partitura d’una cançó medieval «que es cantava a Andorra per curar les malalties».
Altres de les obres de Canal presents al Principat són l’homenatge a Fiter i Rossell, també a Ordino, l’obra a la rotonda de Sornàs, una altra en una rotonda d’Andorra la Vella, la peça de la rotonda del quilòmetre 0, i l’escultura del Comapedrosa.
L’escultura El festejador, de l’artista Joan Canal, porta una vintena d’anys, aproximadament, al Prat Gran d’Encamp, a la vora del riu. Aquesta, originalment, representava un dels antics festejadors de les cases pairals, on, segons les llegendes, els joves parlaven i «festejaven» sota la gelosa mirada d’algun dels pares. Els materials que la conformaven eren la pedra, la reixa i la fusta. Aquesta última, molt més fràgil al pas del temps i a les condicions meteorològiques, es va deteriorar bastant, fins al punt en què suposava «un perill per als infants que hi jugaven o per la gent que s’hi atansava», va explicar ahir el cònsol de la parròquia, Jordi Torres, durant la presentació de la renovada escultura. En aquest sentit, el comú encampadà va demanar a Canal que mirés de «trobar una solució» per a què «aquest perill desaparegués». Canal, per part seva, va decidir aprofitar la necessària restauració per «donar-li una altra idea», i aquesta passava, primer, per fer un canvi de materials.
El ferro, més concretament el mortem, va ser l’escollit per restaurar El festejador. Una solució, en paraules de Torres, «encertada» que deixa a una banda la fusta.
Però el ferro no ha ocupat les mateixes posicions que les de la fusta. Aquesta, en la peça original, embolicava la pedra i «era com una mena de caixa», aïllant així el festejador de la resta de l’espai. Canal va voler plasmar així el diàleg i la universalitat d’aquest, un fet que «passava a Andorra però podia passar a qualsevol lloc».
Amb la restauració, el ferro no forma cap mena de caixa al voltant del festejador, sinó que més aviat abraça la pedra i es clava a terra. Aquesta nova idea ve a dir que l’obra «estava aquí i quedava ancorada al poble» d’Encamp, explicava ahir Canal.
De l’obra original en queda la pedra, els seients del festejador i les reixes que el tanquen. També es manté la idea original, ja que, segons Canal, aquesta «continua sent la mateixa», tenint com a base el diàleg. L’única diferència és que abans es volia donar el sentit d’universalitat, i ara el diàleg «passa aquí», tal com li agrada remarcar a Canal.
La peça restaurada pesa poc més de 40 tones –40 la pedra i una la resta de l’estructura– i encara amaga un significat més: la pedra està enfocant «justament la llosera d’on va caure», la qual es pot apreciar amb més claredat a l’hivern, perquè ara els arbres bloquegen la visió d’aquesta.
A banda d’El festejador, al Prat Gran d’Encamp també hi ha unes antigues moles farineres provinents de la Molina, actual Museu de l’Automòbil, i un rellotge solar analemàtic de J. Travesset.
Obra pública de Canal
El festejador és la segona obra pública de Canal al Principat, que va començar a escala etnològica per buscar la simbiosi entre el ferro i la pedra. Per trobar la primera però, ens hem de desplaçar fins a l’Auditori d’Ordino, on darrere l’escenari hi ha l’escultura d’una partitura d’una cançó medieval «que es cantava a Andorra per curar les malalties».
Altres de les obres de Canal presents al Principat són l’homenatge a Fiter i Rossell, també a Ordino, l’obra a la rotonda de Sornàs, una altra en una rotonda d’Andorra la Vella, la peça de la rotonda del quilòmetre 0, i l’escultura del Comapedrosa.