PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Ildefons Lima: l'home rècord

Lima arriba a les 107 internacionalitats amb l’absoluta i també és el màxim golejador, amb 11 dianes

Per JOAN JOSEP BLASCO

Lima celebra amb Sonejee el gol que va aconseguir el 2001 a Dublín contra Irlanda.
Lima celebra amb Sonejee el gol que va aconseguir el 2001 a Dublín contra Irlanda. | AP Photo / John Cogill
És tota una institució al futbol nacional. I amb un gran reconeixement més enllà de les nostres fronteres. Ildefons Lima aconseguia dimecres ser el jugador amb més internacionals amb la selecció d’Andorra. En suma ja 107, però aquesta xifra es quedarà curta, perquè té corda per a estona i seguirà passejant el seu nom pels estadis de tot Europa defensant la samarreta del país.
 
Contra Qatar, a Anglaterra, superava al seu amic Òscar Sonejee en la xifra de partits. Arribar a aquest número «no m’ho hagués plantejat mai. He tingut la sort que m’he pogut dedicar tots aquests anys al futbol», admet Lima, que debutava amb l’absoluta a Estònia el 22 de juny del 1997, amb derrota per 4-1, estrenant-se marcant, amb un xut amb la cama esquerra des de fora de l’àrea en un contraatac. En dues dècades n’ha aconseguit 11, sent el màxim golejador de la selecció. El rècord assolit a la Gran Bretanya «em fa molta il·lusió». Va quedar-se amb la pilota amb què van jugar i els pròxims dies els jugadors que hi van participar li signaran. En tots aquests anys, tot i perdre’s algun matx per sanció i problemes físics, ha pogut tenir una continuïtat. «És important que et respectin les lesions i ser persistent tot aquest temps, a més de tenir molta constància, perquè són moltes hores d’entrenaments i viatges».
 
El futbol nacional ha viscut una evolució important des que el combinat nacional es va posar en marxa i va començar a competir. «Vaig jugar el segon partit de la història de la selecció i des de llavors han canviat moltes coses. Era tot molt nou. Ara tothom ha entrat a la rutina i els que van pujant ja no se’ls fa estrany jugar un partit internacional perquè abans ho han fet amb les categories inferiors», assegura. El que no ha canviat és la realitat, la d’enfrontar-se jugadors professionals a amateurs, amb tot el que suposa, i qui coneix aquesta circumstància respecta la tasca que realitzen sobre el camp: «La diferència entre nosaltres i la resta és molt gran. Moltes vegades no es valora allò que fem, perquè intentem reduir al màxim les diferències abismals que existeixen entre la resta de les seleccions i la nostra. Ens enfrontem a professionals i alguns són els millors del món».
 
Vivències / Dues dècades donen per recollir moltes experiències. Tantes com per escriure un llibre. Són molts els records que en té, de bons i d’altres no tant. Dels positius es queda amb «la victòria contra Hongria. Per nosaltres és molt difícil guanyar un partit, però en aquell matx se sumaven altres coses, com la retirada d’Ayala, que és un amic, igualar el rècord de Sonejee i la recent mort d’Emili Vicente». Els resultats estan arribant, i el joc també, i s’ha de «gaudir el moment dolç actual, però sempre tocant de peus a terra» per no descentrar-se davant els partits oficials que es presenten en els pròxims dies. Primer són Suïssa i les illes Fèroe, i després Portugal i Letònia. Pot acabar la fase sumant 111 internacionalitats.
 
I en seguirà afegint. Té 37 anys i confia en seguir a la propera fase si «em trobo bé físicament i estic motivat», que li suposaria un mínim de dos anys més formant part de l’absoluta. Seguirà «fins que el físic aguanti . El moment que m’adoni que em passen per sobre més del normal tindré clar que és hora de deixar-ho». No ho dubta. És sincer i serà ell qui decidirà fins quan vesteix la samarreta de la selecció.
 
Sonejee: «És una persona que ho viu molt i et fa millor»
 
Ara és el segon amb més internacionalitats. Òscar Sonejee es va quedar amb 106 i que Lima el superés «algun dia havia d’arribar», diu mig en broma, però «me n’alegro que sigui ell. Vam començar junts i hem passat moltes coses plegats». L’obtingut al llarg dels anys «són números molt difícils d’aconseguir per a una selecció com la nostra, que només juga partits de classificació i pocs amistosos», i ara que està retirat «em fixo en el número i estic assaborint el que vaig aconseguir, en el molt que costa fer-ho possible i la importància que té, perquè és una xifra molt difícil d’aconseguir. Et diu la constància que es necessita durant tants anys». Va tenir el privilegi de «jugar amb les millors seleccions i professionals», amb les que «hi ha una diferència abismal». De Lima destaca «el seu lideratge dins i fora del camp. És una persona que ho viu molt i et fa millor. Sempre està al costat del jugador per motivar-lo i constantment donar-li consells». El seu caràcter és un aspecte que «et contagia» per estar sempre centrat a l’hora d’afrontar un partit i quan s’està sobre el terreny de joc.

Comenta aquest article

PUBLICITAT