PUBLICITAT

ENCAMP

Exorcisme per fer ploure

Patrimoni restaura el comunidor de l’església de Santa Eulàlia d’Encamp

Per ESTHER JOVER MARTIN

Detall del porxo de l’església de Santa Eulàlia; al fons, el comunidor.
Detall del porxo de l’església de Santa Eulàlia; al fons, el comunidor. | EMILIO PRENAS
A Encamp es practicaven exorcismes. Però no per fer sortir el diable del cos dels feligresos, sinó per fer ploure. Aquest acte que realitzava el mossèn de la parròquia tenia lloc al comunidor, una «petita edificació en forma de porxo obert a tots quatre vents, coberta i situada prop de l’església, on s’aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestats i les pedregades», segons la definició del diccionari de l’Enciclopèdia Catalana.

L’únic comunidor que queda dempeus i d’original en tot el Principat es troba a Encamp, al costat de l’església de Santa Eulàlia. L’edicle –edifici de petites dimensions, que té l’aparença d’una casa en miniatura– va ser restaurat entre els anys 1966 i 1968 per l’arquitecte Cèsar Martinell, que va intervenir en moltes de les construccions patrimonials del Principat. Des d’aleshores, el comunidor «ha sofert d’un manteniment gairebé inexistent» i, a més, «s’ha vist perjudicat per considerables actes de vandalisme», segons explica l’arquitecte de Patrimoni Cultural, Joan Bellera. Robert Lizarte, coordinador de Museus i Tradicions del Comú d’Encamp, ho corrobora: «La porta i els porticons estaven trencats a puntades de peu, a dins hi havia pintades, molta brutícia...» . El comunidor estava molt malmès i el comú i Patrimoni s’han donat la mà per restaurar una peça única, de la qual no se’n coneix la data d’edificació, tot i que es calcula que és del segle XVIII.

La petita estructura és excepcional. Hi ha quatre finestres, que representen els quatre evangelistes, els quatre punts cardinals i els quatre elements. A més, en cada punt cardinal hi ha un creu gravada a la pedra. Una gran roda de molí presideix l’estança, i l’hivern que ve acollirà el pessebre. Al sostre, al centre, hi ha gravada a la fusteria una rosa dels vents, que encara ha de ser restaurada. Durant la intervenció s’ha il·luminat l’interior.

L’aspecte del comunidor és cúbic, amb una planta quadrada (3,20 m x 3,20 m) i uns 3,5 metres d’alçada. La teulada de pissarra, a quatre vents (que originalment era piramidal), té una creu de ferro. L’edifici es va fer amb pedra i morter, i així s’ha mantingut.

Per demanar que plogués, el sacerdot, i els interessats, es trobaven en el comunidor. El capellà espargia aigua amb sal amb l’aspersori, resava oracions i el campaner havia de fer sonar les cinc campanes de la torre de l’església. Lizarte recorda que n’hi ha cinc: «Dos del segle XVI (1590 i 1597), dos del segle XVII (1622) i una del segle XIX (1840)».

La intervenció realitzada ha «posat en valor el bé fent el doble tractament preventiu, mantenint els elements existents, i clínic, reparant per agregació un mínim d’elements aliens a l’obra», detalla Bellera. Després de deixar el comunidor com nou, s’hi han instal·lat uns vidres de seguretat transparents i incolors a les finestres i a la porta, per deixar veure l’interior i evitar actes vandàlics. A més, el comú instal·larà a la zona càmeres de videovigilància.

Durant la primera fase d’intervenció, també s’ha arranjat la coberta del centre parroquial, que correspon al pati de darrere de l’església –on es va fer l’ampliació–, s’ha millorat la ventilació i s’ha rehabilitat la coberta de l’església. La primera fase ha costat uns 105.000 euros.

També s’ha pressupostat una segona fase, per 43.000 euros, per intervenir en el porxo de l’església i el campanar. El cost total de les dues fases és menor del pressupost inicial. Després de la Diada de Meritxell, s’inspeccionarà la coberta del campanar (que té una inclinació de 70 cm perquè ja es va construir així originalment). «Consolidarem la pedra, posarem filats antiocells, restaurarem la magnífica escala de fusta...», comenten Bellera i Lizarte, entusiasmats.

Al porxo, que no es toca des dels anys 20, es desmuntarà la coberta per impermeabilitzar-la i es restaurarà la fusteria dels pilars i la bancada. Aquesta segona fase s’acabarà abans de finals d’any. Un porxo, encarat al sud, on s’hi feien les reunions comunals i on l’any 1364, els síndics i procuradors de les universitats de les parròquies de les valls d’Andorra Ramon Oliba de Llorts, Guillem Ricard de Canillo i Joan Torrens de Pal es van reunir per escriure una carta al bisbe d’Urgell i al comte de Foix «relativa als perjudicis que els causaven els oficials de les corts d’Andorra en no respectar diversos costums practicats d’antuvi pels andorrans». Una còpia de la missiva es troba al Museu Diocesà d’Encamp, que forma part del conjunt històric.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT