ESCALDES-ENGORDANY
ETA: passadors, pràctiques de tir, atracaments i extorsions
La banda basca va tenir presència al Principat als anys 70 i 80, i als anys 90 va intentar cobrar l’impost revolucionari
L’any 1984, el president del Govern espanyol, aleshores Felipe González, va intentar apropar-se a la banda terrorista ETA per iniciar un diàleg i posar fi a la lluita armada. El comandant de la Guàrdia Civil Enrique Rodríguez Galindo es va reunir a Andorra, el febrer d’aquell any, amb el líder d’ETA, Domingo Iturbe Abasolo, àlies Txomin. Les reunions es van repetir amb d’altres representants del Govern espanyol. Andorra era territori neutral, un marc idoni per acollir unes negociacions secretes, però ja abans ETA hi havia actuat, no com a lloc per atemptar, sinó com a base d’operacions. Recapitulem.
L’any 1973, sis joves (tres homes i tres dones), que vivien al carrer Ciutat de Valls, van ser identificats. A casa seva tenien una ikurriña i una ampolla de cava per celebrar l’assassinat de Carrero Blanco, segons ha explicat l’exdirector de la Policia Lluís Betriu al periodista Robert Pastor. Se’ls va perdre la pista, però Betriu sospita que eren un escamot que ajudaven membres d’ETA a fugir per les muntanyes cap a França.
Un altre episodi, més sonat, va tenir lloc l’any 1979. Diversos veïns de Pal van denunciar a la Policia que hi havia un grup de gent realitzant pràctiques de tir als afores del poble. Els agents s’hi van personar i van detenir set persones que, dies després, van ser expulsats del país per la frontera francesa.
Segons una notícia publicada al diari El País el 26 de gener de 1979, es tractava d’un comando d’ETA. El periòdic va criticar que «després de la detenció, les autoritats policials van guardar, incomprensiblement, silenci absolut sobre el tema, negant informació sobre la detenció del comando i la seva posterior posada en llibertat en un lloc de frontera francès, per ordre del jutge, de nacionalitat francesa». El País també va constatar que el veguer francès, Brunet-Foch, havia dit que l’existència d’una zona d’entrenament d’ETA en territori andorrà eren «imaginacions pròpies de novel·les policíaques i d’espionatge».
L’any 1982, ETA va donar el cop a Andorra: va atracar dues vegades una sucursal de Banca Reig, ubicada a l’avinguda Meritxell. La primera vegada es va endur dos milions de pessetes, i com que el botí no era prou sucós, van tornar a per més. La segona vegada van robar 16 milions de pessetes i es van endur el director de l’oficina per facilitar-los la fugida. La Policia, però, els va perseguir i els va interceptar al carrer Prat de la Creu i a la frontera francesa. Una bala perduda va ferir un agent andorrà. Els fets van tenir lloc el 12 d’abril del 1982.
En l’operació es van detenir sis persones, tres homes i tres dones, que van intentar fugir amb dos vehicles. «Els detinguts són persones perilloses, i és necessari adoptar totes les precaucions possibles», va declarar el cap de la Policia andorrana al diari El País, segons es recull en una notícia publicada el 22 d’abril del 1982. El grup va ser custodiat amb fortes mesures de seguretat, i se’ls va comissar munició i armament utilitzat habitualment per ETA. També portaven documentació falsa.
El judici es va celebrar amb celeritat i es va condemnar tres homes a 10 anys de presó, i la resta a penes inferiors. El grup va ser entregat als gendarmes francesos, per complir la pena a França. L’any 1985, només tres anys després de la detenció, un grup de familiars van desplegar una pancarta a l’avinguda Meritxell i van repartir octavetes a favor de la llibertat dels presos. La Policia els va dispersar immediatament.
L’any 1983 hi va haver un atracament en una oficina del Banc Internacional d’Escaldes, en què un home va entrar a canviar francs per pessetes i va aprofitar per endur-se alguna cosa més. Anava acompanyat de dues persones. No es va demostrar que fossin membres d’ETA, com tampoc en un quart atracament a l’oficina de Crèdit Andorrà a Canillo. En aquesta ocasió només es va detenir una dona, jutjada per còmplice i encobridora.
Les últimes notícies d’ETA a Andorra van arribar als anys 90. L’any 1995, almenys vuit persones del país, majoritàriament empresaris, van rebre una carta amb el membret de la banda reclamant l’impost revolucionari, amb amenaces de mort. Ningú va respondre mai cap missiva ni va fer cap pagament, tot i que el Govern va denunciar públicament els fets i els va posar protecció policial. Des d’aleshores, no se n’ha sabut mai més res de la banda a les valls andorranes.
L’any 1973, sis joves (tres homes i tres dones), que vivien al carrer Ciutat de Valls, van ser identificats. A casa seva tenien una ikurriña i una ampolla de cava per celebrar l’assassinat de Carrero Blanco, segons ha explicat l’exdirector de la Policia Lluís Betriu al periodista Robert Pastor. Se’ls va perdre la pista, però Betriu sospita que eren un escamot que ajudaven membres d’ETA a fugir per les muntanyes cap a França.
Un altre episodi, més sonat, va tenir lloc l’any 1979. Diversos veïns de Pal van denunciar a la Policia que hi havia un grup de gent realitzant pràctiques de tir als afores del poble. Els agents s’hi van personar i van detenir set persones que, dies després, van ser expulsats del país per la frontera francesa.
Segons una notícia publicada al diari El País el 26 de gener de 1979, es tractava d’un comando d’ETA. El periòdic va criticar que «després de la detenció, les autoritats policials van guardar, incomprensiblement, silenci absolut sobre el tema, negant informació sobre la detenció del comando i la seva posterior posada en llibertat en un lloc de frontera francès, per ordre del jutge, de nacionalitat francesa». El País també va constatar que el veguer francès, Brunet-Foch, havia dit que l’existència d’una zona d’entrenament d’ETA en territori andorrà eren «imaginacions pròpies de novel·les policíaques i d’espionatge».
L’any 1982, ETA va donar el cop a Andorra: va atracar dues vegades una sucursal de Banca Reig, ubicada a l’avinguda Meritxell. La primera vegada es va endur dos milions de pessetes, i com que el botí no era prou sucós, van tornar a per més. La segona vegada van robar 16 milions de pessetes i es van endur el director de l’oficina per facilitar-los la fugida. La Policia, però, els va perseguir i els va interceptar al carrer Prat de la Creu i a la frontera francesa. Una bala perduda va ferir un agent andorrà. Els fets van tenir lloc el 12 d’abril del 1982.
En l’operació es van detenir sis persones, tres homes i tres dones, que van intentar fugir amb dos vehicles. «Els detinguts són persones perilloses, i és necessari adoptar totes les precaucions possibles», va declarar el cap de la Policia andorrana al diari El País, segons es recull en una notícia publicada el 22 d’abril del 1982. El grup va ser custodiat amb fortes mesures de seguretat, i se’ls va comissar munició i armament utilitzat habitualment per ETA. També portaven documentació falsa.
El judici es va celebrar amb celeritat i es va condemnar tres homes a 10 anys de presó, i la resta a penes inferiors. El grup va ser entregat als gendarmes francesos, per complir la pena a França. L’any 1985, només tres anys després de la detenció, un grup de familiars van desplegar una pancarta a l’avinguda Meritxell i van repartir octavetes a favor de la llibertat dels presos. La Policia els va dispersar immediatament.
L’any 1983 hi va haver un atracament en una oficina del Banc Internacional d’Escaldes, en què un home va entrar a canviar francs per pessetes i va aprofitar per endur-se alguna cosa més. Anava acompanyat de dues persones. No es va demostrar que fossin membres d’ETA, com tampoc en un quart atracament a l’oficina de Crèdit Andorrà a Canillo. En aquesta ocasió només es va detenir una dona, jutjada per còmplice i encobridora.
Les últimes notícies d’ETA a Andorra van arribar als anys 90. L’any 1995, almenys vuit persones del país, majoritàriament empresaris, van rebre una carta amb el membret de la banda reclamant l’impost revolucionari, amb amenaces de mort. Ningú va respondre mai cap missiva ni va fer cap pagament, tot i que el Govern va denunciar públicament els fets i els va posar protecció policial. Des d’aleshores, no se n’ha sabut mai més res de la banda a les valls andorranes.