La tercera etapa de la 72a edició de la Vuelta a Espanya presentava una fisonomia diferent a anteriors ocasions en què una gran ronda ciclista aterrava al país. En aquesta ocasió, l’arribada es presentava en pla i cèntrica, amb el perfil del traçat sense proposar la duresa d’anteriors ocasions. Tot i així no va ser gens descafeïnada, i l’emoció en els ascensos i descensos al país van ser intensos, així com l’arribada. A més el públic va respondre per la facilitat que suposava traslladar-se a veure el pas del pilot.
 

El desenvolupament de la cursa i l’ambient que es va viure a la capital va encantar Javier Guillén, director de la Vuelta, en una etapa al Principat «atípica però amb un resultat extraordinari. La reflexió és que es pot acabar a dalt però també a baix. Ha estat un meravellós espectacle ciclista. Des que hem entrat a Andorra l’etapa s’ha posat al límit, els corredors han fet un extraordinari esforç i sobretot a la pujada a la Comella, però també en el descens. Ha estat un final preciós, dels més macos que recordo des que soc director». Una arribada al centre «ja tocava» realitzar-la perquè «com a capital era necessari fer-ho. Hem guanyat la no-necessitat de realitzar-ho en alt amb tot el que m’agrada fer-ho, i seguirem fent arribades en alt, però li hem posat més fàcil al públic, ve més gent i hem arrodonit moltes coses».
 

Mentre mantingui el càrrec i Francesc Camp sigui ministre de Turisme «Andorra tindrà molta participació a la Vuelta», assegura, i de cara al 2018 «m’agradaria» que tornés. El format d’aquesta ocasió va agradar. Per a Camp, l’arribada al centre obre opcions. «Al final hi ha hagut emoció que és el que es busca en aquestes arribades d’etapes. Cada vegada més el ciclisme professional i en aquestes grans proves com el Tour i la Vuelta les baixades de port també són molt espectaculars i poden marcar les diferències. És la nova moda, la nova estratègia dels equips, i aquí a Andorra també ho hem vist», assenyala el ministre. De cara al futur «és un tema a tenir en compte» per tornar a fer una arribada en pla. Hi ha un ventall de possibilitats per l’orografia: «L’avantatge que tenim el país és que podem oferir qualsevol tipus d’arribada».

 

El Comú, obert a repetir / El moviment de persones que van assistir al pas de la cursa per la capital, especialment al carrer Prat de la Creu, va ser destacat. «Realment la gent s’ha bolcat», subratlla la cònsol major de la capital, Conxita Marsol, definint l’etapa com a «espectacular». Remarca que «quan es fa en alçada molta gent no hi va perquè es tallen les carreteres i és complicat. En canvi aquí tothom hi ha pogut accedir i ha respost». Obre la porta a repetir l’experiència els propers anys. «Andorra la Vella posarà totes les facilitats», perquè és un format que «funciona» i «una bona manera de promocionar el país. El ciclisme és un esport que està en alça constantment».
 

El cap de Govern, Toni Martí, va poder seguir l’etapa dins el vehicle amb Guillén. L’aposta de l’Executiu per les grans rondes ciclistes és un fet manifest i «estem negociant per a que vingui el més ràpid possible», assenyala Martí, ja sigui la Vuelta o el Tour, tot i ser conscient de la dificultat afegida perquè «hi ha molta gent que vol» que hi siguin al seu territori. Però les característiques que fan forta la candidatura andorrana sempre són evidents, ja que el país «té un entorn fabulós, un equipament hoteler important i una gran organització amb les forces de seguretat».

 

L’aparició per primer cop de la muntanya en aquesta edició va portar a què es produïssin les primeres batalles a la carretera, en un dia calorós que va ser dur. En traçat andorrà es van produir els moviments més importants i decisius de l’etapa. Geniez i Villella, protagonistes de l’escapada, eren neutralitzats al descens de la Rabassa. Froome i el seu equip, l’Sky, van aprofitar per endurir el ritme i fer una selecció de corredors. Chaves, Aru i Bardet acompanyaven al britànic per coronar la Comella i al darrer quilòmetre  s’unien Nibali, De la Cruz, Roche, Van Garderen i Pozzovivo. Qui va tenir més forces a les cames a l’esprint va ser Nibali, el tauró de Messina, que entrava a meta fent amb la mà l’aleta d’aquest esqual sobre el cap. Froome, aprofitant una bonificació, es posa líder.