PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

Mònica Doria es posa com a objectiu ser als Jocs Olímpics de Tòquio 2020

El títol europeu júnior dona impuls a la palista per seguir treballant per plantejar-se reptes de futur destacats

Per JOAN JOSEP BLASCO

Mònica Doria, en el transcurs de la final del Campionat d’Europa júnior.
Mònica Doria, en el transcurs de la final del Campionat d’Europa júnior. | E.C.
No és gens normal que un esportista andorrà aconsegueixi un títol continental. Mònica Doria va fer-ho realitat a Hohenlimburg (Alemanya) al Campionat d’Europa júnior, penjant-se la medalla d’or en C1. Aquest és un reconeixement que li arriba després de molts anys de dedicació, i que li suposarà un impuls de cara a noves fites futures i en el salt de categoria que afrontarà.
 
La palista andorrana arribava a l’esdeveniment amb expectatives, però no tan altes com per penjar-se una medalla. «No m’ho esperava. Només em volia treure l’espina del Mundial i realitzar una bona baixada, per treure’m aquell regust», admet Doria, que en la prova de caiac en primera instància va anar de menys a més. En la de canoa no va tenir rival. A les semifinals obtenia el millor registre i a la final aconseguia mantenir la mateixa posició, sense cometre cap penalització. «Tenia molta confiança en mi mateixa. També una mica de pressió, però creia molt en les meves possibilitats. Vaig veure clar que si podia guanyar una semifinal també ho podia fer a la final», i va fer-ho realitat.
 
Les contrincants amb què competia al canal no li van posar les coses fàcils. «Coneixia bastantes competidores. Sabia que tenien el nivell per guanyar i que podien fer-ho», però cap va ser capaç de superar-la. En la cerimònia de premis va pujar al caixó més elevat, acompanyada per l’alemanya Zoe Jacob i la txeca txeca Gabriela Satkova. Amb la medalla rodejant-li el coll va arribar un moment pel que havia estat treballant molts anys: «Va ser un dels millors dies de la meva vida. Mai havia experimentat una sensació així. Estava allí dalt i no m’ho creia».
 
Amb poc temps per celebrar el títol europeu, torna a estar centrada en els entrenaments i les pròximes cites que té per davant. En el calendari té marcat la Copa del Món d’Ivrea (Itàlia) de l’1 al 3 de setembre, i li seguirà la setmana següent a la Seu d’Urgell. Del 23 de setembre a l’1 d’octubre es disputen a Pau (França) els Campionats del Món sènior. Aquestes competicions «tenen un nivell més difícil d’exigència i el que vull és quedar contenta amb la meva actuació». Té 17 anys i al desembre farà la majoria d’edat. Això vol dir que ascendirà a sub-23 i en aquesta categoria «espero també fer-ho bé. Sé que es tracta de treballar molt, posar-hi dedicació i exercitant-me sempre fort, donant el millor de mi mateixa. Si segueixo entrenant amb la mateixa exigència també ho puc fer bé».
 
A llarg termini es posa una meta important en la seva carrera esportiva, «aconseguir una plaça per als Jocs Olímpics de Tòquio del 2020. Sé que no és fàcil, però sé que dedicant moltes hores a entrenar i competir al final té els seus fruits», assegura. I està convençuda. Si més no que ho intentarà. Aquest títol europeu júnior «servirà com a empenta» per arribar a la fita, però abans que arribi la classificació «queden moltes coses a fer i li he de dedicar moltes hores».
 
El seu és un exemple de superació. Perquè un èxit andorrà d’aquests característiques no és gens habitual. Es compten amb comptagotes. Per aquest motiu pot ser un exemple pels als joves esportistes nacionals, sobre les possibilitats que existeixen per arribar a l’èxit a base de dedicació durant molts anys. «Tot i ser un país petit amb recursos limitats, si es treballa dur i s’és constant es pot aconseguir», assenyala. La medalla d’or continental espera que serveixi també per fer més visible el seu esport i poder rebre més ajudes, ja sigui a nivell públic com privat. «Tenim pocs recursos si es compara amb altres països. M’agradaria tenir més possibilitats per anar a participar a més llocs, perquè segur que m’ajudaria a millorar. El que vull és conèixer més canals i fer més competicions, que és el que ajuda a seguir progressant».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT