Després de dos dies per Andorra, la Vuelta a Espanya ha deixat el país. Però aquest és un arreveure, perquè les dues principals parts implicades volen continuar la seva relació. En surten beneficiats en els seus objectius i quan dos es volen entendre, el més normal és que arribin a un acord. La ronda ciclista espanyola compta amb opcions de tornar l’any que ve; ara bé, es tractarà de canviar el format de la present edició i que la muntanya torni a ser protagonista un cop s’entra al Principat.
 

Escaldes-Engordany va ser ahir el punt de sortida de la quarta etapa, que finalitzava a Tarragona. El pilot va enfilar directe cap a la frontera, sense fer cap port ni ascensió al país. El dia abans, l’arribada havia estat a la capital, en pla, ben diferent a les anteriors ocasions del pas de la Vuelta per territori andorrà. Això sí, abans es va pujar a la Rabassa i la Comella. El canvi va agradar a públic, corredors i autoritats, però es pensa en tornar al format habitual en futures ocasions. I si la pròxima pot ser l’any vinent, molt millor. En aquest sentit s’inicien les converses. I que també es produeixi amb la cursa més avançada. Betim Budzaku, gerent d’Andorra Turisme, assenyala que amb la prova espanyola «tenim experiència i estem molt contents amb la possibilitat de tenir-los aquí. Ens agrada molt més que pugui venir cap al final de la Vuelta, però tenir-los en ple mes d’agost és un plaer».
 

L’arribada en pla de la tercera etapa ha estat «un efecte sorpresa, perquè quan arribes a Andorra sempre penses en les muntanyes, que es faran tres o quatre ports. Aquest any era molt més light. Òbviament estem al principi i pràcticament no es pot fer una altra planificació» perquè el calendari i el recorregut manen, però per la resposta estan «molt contents i els corredors també,perquè és un efecte diferent i esperem que en un futur poder tenir una mica més de muntanya». Aquesta és la idea, tant a l’hora de portar la Vuelta com el Tour de França. La comunicació amb ASO, que organitza les dues curses, és constant: «Sempre estem en contacte entre les dues parts. Depèn molt de la seva programació a la sortida i saber quin rol podem tenir nosaltres en el recorregut. Sempre tenim la intenció que vinguin».
 

La intenció, seguint l’aposta d’Andorra Turisme pel ciclisme com a eina de promoció, és que l’any vinent la Vuelta torni, perquè el Tour de França és molt complicat tenint en compte que el 2017 ja va venir. «Amb el Tour no ens podem fer massa il·lusions. No pot venir cada dos anys, és impossible. L’última vegada va ser nou anys després de la darrera que havia arribat», per tant, la intenció és no haver d’esperar tant i que pugui fer-ho cada «quatre o cinc anys». Hi treballen i «estem intentant que sigui una opció» la presència del Principat al traçat. El plantejament sempre és que l’aterratge sigui passat l’equador de la prova, un factor, però, que «depèn molt de la sortida». Les converses hi són presents perquè «tenim unes relacions excel·lents amb la direcció de la Vuelta i el Tour i en aquest sentit sempre estem intentant influenciar una mica que sigui en la línia que vulguem nosaltres», i l’ideal seria repetir l’experiència de la ronda gal·la de l’any passat: «Ens agrada tenir la presència d’una arribada, un dia de descans i la sortida. Això seria idoni, però no depèn només de nosaltres, sinó de molts factors i l’organització». En cas de no poder portar cap de les grans curses, la intenció és ser-hi present d’alguna manera i «com a mínim tenir una presència de patrocinador també, que en el món del ciclisme ens interessa moltíssim».
 

Aval dels corredors / L’excepcional final d’etapa pel que s’està acostumat a Andorra va agradar als corredors. El resident portuguès Rui Costa (UAE Team Emirates) afirma que permet «donar una mica d’alegria a la carrera, acabant en baixada», tot i que «per a nosaltres es torna més complicat perquè al final hi ha molt nerviosisme, es va en descens al màxim, i moltes vegades hem vist caigudes principalment en el Tour, i gent que se n’ha hagut d’anar cap a casa. Esperem que facin una barreja, que es pugui fer com aquí, que no va ser tan perillós perquè era una baixada de quatre o cinc quilòmetres. Una mica de tot està bé». Per al corredor lusità, competir al Principat «sempre és especial. Visc a Escaldes i entreno molt aquests ports». Un altre resident, l’espanyol Carlos Verona (Orica-Scott), remarca que «vam veure una carrera molt maca, a l’atac amb els favorits» i respecte a altres ocasions «és inclús encara més maco, al final deixa la cursa una mica més oberta i li dona més emoció».

 

 

Escaldes-Engordany va acollir la sortida de la quarta etapa de la Vuelta a Espanya, que tenia la meta a Tarragona, amb un traçat de 198,2 quilòmetres. Es va produir una escapada que va arribar a tenir fins a set minuts d’avantatge, però el pilot sempre va estar atent i sobretot els equips amb esprinters que poguessin optar a la victòria. Tot es va decidir al final, en la primera etapa massiva d’aquesta edició. Matteo Trentin (Quick-Step Floors) es va imposar amb un crono de 4.43.57 hores. Chris Froome (Sky) segueix líder un dia més, amb dos segons d’avantatge.