ANDORRA LA VELLA / ESCALDES-ENGORDANY
Més seguretat a Meritxell i Vivand per dificultar l’accés dels vehicles
Els tècnics treballen per trobar la millor solució dins d’uns paràmetres d’integració urbanística
El Govern, els comuns i la policia busquen la solució més idònia per dotar de més seguretat els principals eixos comercials del país. En una primera reunió mantinguda ahir entre el director de la policia, Jordi Moreno, la cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i la d’Escaldes-Engordany, Trini Marín, es va arribar a la conclusió que «és necessari instal·lar sistemes de seguretat que dificultin l’accés de vehicles que poguessin tenir una intenció violenta o d’agredir als vianants», tal com va informar ahir el ministre portaveu, Jordi Cinca.
En aquesta primera trobada, amb el rerefons dels recents atemptats a la Rambla de Barcelona, s’ha acordat consultar als tècnics urbanístics quines possibilitats existeixen juntament amb l’empresa que està duent a terme l’embelliment de les dues avingudes per tal que les mesures de seguretat també estiguin «integrades urbanísticament». Segons Cinca, es tindran en compte «una sèrie de paràmetres per donar uniformitat a Carlemany i Mertixell amb la seguretat garantida al màxim».
Un altre dels punts importants a tenir en compte és que el sistema es pugui moure «amb certa facilitat», ja que en el cas de la via de la capital només és per vianants de 12 del migdia a 12 de la nit i a més, en tots dos casos, els distribuïdors descarreguen material al matí. Per tant, l’objectiu és trobar una solució que millori la seguretat però que no impedeixi l’activitat turística i comercial ni limitin la llibertat de les persones que hi passegen.
Barreres sí, però limitades / Una opinió que va compartir la cònsol major de la capital que creu que «posar moltes barreres també limitaria la llibertat de les persones i això és el que busca el terrorisme». Per aquesta raó, Marsol és partidària d’estudiar les diverses possibilitats que aportin més seguretat però dins d’uns límits.
També el cònsol menor escaldenc, Marc Calvet, va coincidir amb Marsol destacant que han de ser mesures que no dificultin l’accés en casos d’emergència. A tall d’exemple va exposar que la instal·lació d’aquest immobiliari «implica que les nostres llibertats es vegin coartades, ja que si col·loquem una barrera, el dia que una persona tingui un atac de cor i no hi puguem arribar, tindrem un problema».
Les possibilitats a estudiar van des de posar unes jardineres a col·locar barreres d’accés. Així, es tindrà en compte les mesures que altres grans ciutats ja estan utilitzant com ara els anomenats «sistemes invisibles», unes pilones amb punxes que només s’activen quan detecten un vehicle no autoritzat. En tot cas, les tres parts faran una segona reunió més endavant per concretar el sistema que s’instal·larà. La decisió hauria d’estar pressa aquesta tardor, coincidit amb la presentació del projecte d’embelliment de les dues vies.
També en termes de seguretat, el comú escaldenc preveu posar càmeres de vigilància a diferents punts de la parròquia i que les imatges s’enviïn directament a la policia. La mesura es va plantejar després de l’onada de robatoris que va tenir lloc al carrer Engordany. El comú estudiarà si les càmeres també s’instal·laran en punts conflictius i espais púbics com Vivand.
Pacte d’Estat per una seguretat a llarg termini
En aquesta primera trobada, amb el rerefons dels recents atemptats a la Rambla de Barcelona, s’ha acordat consultar als tècnics urbanístics quines possibilitats existeixen juntament amb l’empresa que està duent a terme l’embelliment de les dues avingudes per tal que les mesures de seguretat també estiguin «integrades urbanísticament». Segons Cinca, es tindran en compte «una sèrie de paràmetres per donar uniformitat a Carlemany i Mertixell amb la seguretat garantida al màxim».
Un altre dels punts importants a tenir en compte és que el sistema es pugui moure «amb certa facilitat», ja que en el cas de la via de la capital només és per vianants de 12 del migdia a 12 de la nit i a més, en tots dos casos, els distribuïdors descarreguen material al matí. Per tant, l’objectiu és trobar una solució que millori la seguretat però que no impedeixi l’activitat turística i comercial ni limitin la llibertat de les persones que hi passegen.
Barreres sí, però limitades / Una opinió que va compartir la cònsol major de la capital que creu que «posar moltes barreres també limitaria la llibertat de les persones i això és el que busca el terrorisme». Per aquesta raó, Marsol és partidària d’estudiar les diverses possibilitats que aportin més seguretat però dins d’uns límits.
També el cònsol menor escaldenc, Marc Calvet, va coincidir amb Marsol destacant que han de ser mesures que no dificultin l’accés en casos d’emergència. A tall d’exemple va exposar que la instal·lació d’aquest immobiliari «implica que les nostres llibertats es vegin coartades, ja que si col·loquem una barrera, el dia que una persona tingui un atac de cor i no hi puguem arribar, tindrem un problema».
Les possibilitats a estudiar van des de posar unes jardineres a col·locar barreres d’accés. Així, es tindrà en compte les mesures que altres grans ciutats ja estan utilitzant com ara els anomenats «sistemes invisibles», unes pilones amb punxes que només s’activen quan detecten un vehicle no autoritzat. En tot cas, les tres parts faran una segona reunió més endavant per concretar el sistema que s’instal·larà. La decisió hauria d’estar pressa aquesta tardor, coincidit amb la presentació del projecte d’embelliment de les dues vies.
També en termes de seguretat, el comú escaldenc preveu posar càmeres de vigilància a diferents punts de la parròquia i que les imatges s’enviïn directament a la policia. La mesura es va plantejar després de l’onada de robatoris que va tenir lloc al carrer Engordany. El comú estudiarà si les càmeres també s’instal·laran en punts conflictius i espais púbics com Vivand.
Pacte d’Estat per una seguretat a llarg termini
El ministre portaveu, Jordi Cinca, va manifestar ahir que la proposta de pacte d’Estat per dotar la policia de més mitjans que el cap de Govern va anunciar aquest dilluns té per objectiu garantir la seguretat del país a llarg termini «independentment de quin color tingui el govern que governi». En aquest sentit, va avançar que el pressupost del 2018 ja recollirà part d’aquestes necessitats especialment pel que fa a les darreres incorporacions al cos que tindran efecte aquest 2017, de manera que «en cap cas estem condicionant les mesures per el 2017 i el 2018 a un pacte d’Estat».
D’aquesta manera va respondre el ministre a les crítiques dels grups de l’oposició que tot i estar d’acord amb incrementar els efectius, discrepen en la manera de procedir del Govern. Concretament sobre la voluntat de l’Executiu de crear una unitat específica per combatre el terrorisme, el ministre va destacar els darrers esdeveniments demostren que «la seguretat requereix d’uns nivells impensables fa uns set o vuit anys» i amb «nivells de col·laboració internacionals importants». A més, també va afegir que cada vegada la delinqüència demana una resposta «més especialitzada i sofisticada». Per tot plegat, «hem de pensar amb mesures a llarg termini».
El pacte d’Estat que Toni Martí va posar sobre la taula, per tant, té la voluntat de «garantir que a llarg termini la seguretat no depengui de qui governa en cada moment» i que «les forces polítiques donin garanties que els plans es duran a terme».
En tot cas, el ministre portaveu va concloure que seguiran treballant per detallar la proposta abans de posar-la sobre la taula per tal d’aconseguir el suport dels altres partits polítics.