La psicòloga del Servei d’Atenció a les Víctimes de la Violència (Savvgd), Mònica Álvarez, ha atès al voltant d’una vintena de nens víctimes de violència domèstica des del novembre del 2016. Aquell mes, el Govern va decidir incorporar una especialista en el seu equip per atendre els menors que conviuen amb aquesta situació. Aquests, normalment, són fills de dones que pateixen maltractaments per part de la seva parella. Álvarez va precisar que el Savvgd atén una quarantena de mares que són víctimes de violència domèstica. Alhora hi ha 56 nens que són susceptibles de requerir un tractament psicològic que són els seus fills, però Álvarez puntualitza que no tots ho necessiten. De fet, en aquests deu mesos que fa que ha obert el servei, han atès una vintena de menors. «Pensa que alguns són nens o nenes molt petits, no es pot fer cap seguiment amb ells i d’altres que són molt resilients», va argumentar Álvarez, que hi va afegir que és per això que no sempre s’intervé a tots els nens.
 

El primer pas per iniciar el procés és que la mare acudeixi al Savvgd. En un primer moment, la intervenció és sempre amb la dona. A partir d’aquí, es fa una valoració «del que han viscut, les seves experiències i les conseqüències que presenten», relata Mònica. A continuació, es decideix si se segueix un programa només amb la mare o també s’inclou al fill.  

 

Donar eines a la dona / La idea principal, explica Álvarez, és enfortir a la mare. «Si treballes amb les habilitats mentals i estratègies que han viscut, potser no fa falta que el nen el vegi un professional. Tot depèn de cada menor», destaca l’especialista. 
 

En el cas que també s’hagi  d’atendre psicològicament a menors, Álvarez explica que és important «treballar totes les experiències que han viscut i donar-los nom». Amb això es vol que «s’identifiquin les situacions de  violència perquè molts cops acaben normalitzant aquest tipus de relacions que no ho són», remarca l’especialista.