Gerard Roure és el col·legiat que la Federació Andorrana de Futbol (FAF) està promocionant a Europa. És l’indiscutible número u dels jutges de la Lliga Nacional, com així demostra el seu currículum. Ell va agafar el relleu de Pau Pérez com a àrbitre internacional l’any 2014 i des de llavors ha xiulat totes les finals del Canut i les Supercopes.
 

Ja fa quatre anys que arbitra lluny de les nostres fronteres. El primer any, el 2014, va començar amb el Mundial universitari que organitza la pròpia FIFA i va xiular una quinzena de partits en dues setmanes; aquell any la UEFA també el va destinar a la República Txeca per dirigir una de les lliguetes de ronda preliminar, a la qual hi participa el campió andorrà de la UEFA Futsal Cup.  Allà va formar part del col·lectiu arbitral –format per quatre membres– en els sis partits que es van disputar, com també el 2015, quan li va tocar anar a Hongria i aquest any, que mentre l’FC Encamp jugava a Uddevalla, Roure xiulava a Mòstar. En total, 18 partits més als quals s’ha d’afegir els prop de deu amistosos que ha jugat la tricolor a Andorra en els darrers quatre anys i la fase preliminar de classificació per a l’Euro que es va disputar al febrer a Xipre. En total, més de 50 partits a les seves esquenes.
 

Cada enfrontament és un examen per al col·legiat andorrà. Amb els àrbitres UEFA sempre els acompanya un refferee observer que avalua les seves actuacions: «Quan treus més d’un vuit és perquè hi havia alguna situació conflictiva i ha s encertat i si treus menys, és que has pres una mala errònia i això penalitza. Hi ha pressió perquè mai hi ha un terme mig», assegura sobre el mètode de qualificacions, «i les notes et serveixen per anar pujant de categoria», explica. 
 

Perquè els àrbitres també estan distribuïts per divisions. Roure està a Tercera: «No sé com ni quan, però l’experiència adquirida m’ha ajudat a treure bones notes en els darrers partits i espero pujar a Segona algun dia». Allò el permetrà poder arbitrar no només fases preliminars, sinó també les rondes principals com la que s’apropa ara. «Seria maco. La culminació a molts anys de feina», confessa Roure.