A iniciativa del Comú d’Encamp, l’empresa Actium, amb l’arqueòleg Josep Font Piqueras al capdavant, està realitzant unes excavacions a l’Orri d’Encenrera, a la zona de Pessons. Fins al moment les troballes estan desvetllant un assentament d’uns 2.000 metres quadrats on destaca un forn de metalls de l’època romana, fragments de ceràmica i metall, pedres d’esmolar i un punyal en perfecte estat de conservació.

Inicialment es va començar amb uns petits sondejos per a comprovar el que podia haver-hi i a partir del 2015, enguany és la segona campanya que s’hi treballa, s’hi han detectat dos temes singulars com són la identificació de la seqüència d’ocupació de l’orri i la troballa d’un establiment tardoromà.

Actualment s’han trobat com a mínim tres cabanes, una del segle XIV, una segona del XVI -XVII i una darrera, que, ja relacionada amb la ramaderia bovina, que és la que es podia observar fins ara i que data del segle XIX. Sorprenentment s’ha trobat un assentament tardoromà que dataria del segle IV i que estaria dedicat a l’explotació de l’or. Segons Josep Font «tots els indicadors ens diuen això i no n’hi ha cap altre que ens digui el contrari».

Hi ha evidències de tres forns que serien per torrar el mineral extret de la mena aurífera per tal de treure’n els sulfurs que amaguen l’or per posar-lo a continuació al rierol que hi ha al costat mateix i mitjançant batea treure’n les partícules d’or.  «Això és un fet extraordinari i únic. Ara mateix no tenim cap altra evidència en tot Europa. Hi ha mines, galeries i altres instal•lacions conegudes, però el lloc ones tractava i es torrava el material no s’havia trobat encara enlloc» explica Font. 

L’obrador fa uns 150 metres quadrats i els forns 1’30 de diàmetre, amb una gran boca per permetre introduir i treure el material. «Al contrari dels forns metal•lúrgics que fonen el metall, aquest estava destinat a torrar-lo per a extreure després l’or». També s’han trobat restes d’una mola de 70 centímetres de diàmetre que servia per moldre el material «ho molien, ho torraven i segurament ho tornaven a moldre per fer-ho més fi, ho cremaven novament per extraure encara més els sulfurs i aleshores ho posaven al riu que està a tres metres de l’obrador». 

Pel que fa a les edificacions medievals, enguany s’ha pogut excavar i comprovar que hi ha una munyidora que dataria del segle XVI però que té un mur que està construït sobre una edificació de l’època romana. A l’altra banda del riu també hi ha una altra estructura força singular, doncs té uns murs de 1’80 metres d’alçada però «no hi ha cap indicador que s’hagi fet servir com a munyidora,  amb el carboni 14 hem de determinar si és medieval o també de l’època romana. Jo tinc la sensació que segurament serà romà però no ho puc dir amb les dades que tenim ara mateix». 

Actualment s’està excavant la zona més alta on es presumeix que hi ha una cabana circular on s’hi han trobat restes de cendres i on es pensa que seria la zona d’hàbitat de l’època romana. De moment però encara no s’ha excavat per determinar-ho. 

Les peces trobades no són masses, doncs en ser un assentament d’alta muntanya, els ocupants s’hi desplaçaven amb pocs utensilis, però algunes de les troballes són força importants. «Relacionat amb la munyidora ens ha sorgit un punyal d’uns 30 centímetres molt ben conservat on es veu perfectament l’empunyadura. Després hi ha uns 250 fragments de ceràmica vidriada d’època medieval i moderna,  i una dotzena de fragments romans».

Fins ara s’han excavat en la seva totalitat «esgotats pràcticament» uns 400 metres dels 1.500 o 2.000 que té l’assentament. «Tot indica que s’estén molt més del que estem veient ara mateix».