Escaldes-Engordany
Informe demolidor contra les lleis de transferències i competències
Aparicio apunta que no es respecta el principi de proporcionalitat que fixa la Carta Magna
En un moment en què els projectes de llei de transferències i de competències dels comuns encaren el tram final al Consell General en forma de tràmit parlamentari i d’esmenes que estan preparant els grups, un informe elaborat pel catedràtic emèrit en Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Miguel Ángel Aparicio, deixa molt tocat el text pactat entre el Govern i els comuns i apunta a diversos punts que, a parer del jurista, serien inconstitucionals.
Aparicio va ser assessor en la redacció de la Constitució i membre del Tribunal Constitucional i, per tant, es tracta d’una veu molt autoritzada per fer aquesta anàlisi que va ser debatuda dijous passat en una reunió extraordinària al Comú de Sant Julià, en el qual va participar la majoria de Laurèdia en Comú i també l’oposició liberal.
Tots els consellers de la parròquia tenen una còpia de l’informe i, segons ha pogut saber aquest rotatiu, el conseller liberal Joan Albert Farré va coincidir amb la resta en donar total validesa als arguments del jurista, un posicionament que xoca amb la intenció del grup liberal de donar suport als dos textos i permetre la seva aprovació al Consell General.
Aparicio aprofundeix en dos aspectes que considera constitucionalment qüestionables. El catedràtic admet que les transferència fixen una part igual per a cada comú però centra l’atenció en la que s’anomena part «variable i proporcional», que avisa que pot tenir elements que vulneren la Constitució, bàsicament perquè en la memòria del projecte s’admet que els paràmetres relacionats amb les inversions per a la sostenibilitat del medi ambient, social i econòmica presenten dificultats en la seva determinació objectiva, «posant en qüestió la seguretat jurídica, consagrada en l’article 3.2 de la Constitució». Aparició hi afegeix que «és sobretot un problema d’inconstitucionalitat directa ja que aquests tipus de transferències no tenen com a finalitat assegurar la capacitat econòmica dels comuns, sinó la de compensar o incentivar el que determinats comuns (no tots) portin a terme una determinada política econòmica».
variable i proporcional / Aparició sosté que els mateixos dubtes s’aprecien en el compliments dels compromisos adquirits, on no es troba «·una connexió racional entre capacitat econòmica, proporcionalitat de les transferències i elements fàctics que les generen». El jurista alerta que al llarg del projecte de llei s’està «oblidant que l’article 81 de la Constitució, a més de marcar la finalitat específica que han de procurar les transferències, estableix també els criteris de determinació de les mateixes: partida igual i partida variable però proporcional». Així mateix recorda que la Constitució deixa clar que la partida «variable» ha de ser «proporcional» en qualsevol dels supòsits que es preveuen inclosos els «altres indicadors», un criteri que el text no respecta.
La conclusió és que la regulació dels supòsits de redistribució sostenible «és inconstitucional o, al menys, no pot ser considerada ni com a normativa pròpia de transferències constitucionals ni, en conseqüència, com objecte de reserva de llei qualificada».
També el projecte de llei de competències té els seus punts foscos, i un d’ells és precisament el que fa referència a l’alliberament dels terrenys de cessió urbanística així com dels terrenys públics comunals, sense contraprestacions, per als projectes d’interès nacional. Per a Aparicio el projecte trastoca «substancialment»parts essencials del sistema de repartiment constitucional de competències entre el Govern i els comuns.
El catedràtic avisa que les corporacions queden sotmeses als «designis del Govern»
Aparició és molt crític en alguns aspectes. Afirma de manera contundent que la correlació entre els dos projectes de llei «és utilitzada més per adequar el comportament als designis governamentals que per aconseguir un punt d’equilibri entre aquests i la capacitat parroquial d’autogovern. El jurista constata que en la memòria del text de les transferències s’admet «sense dissimular que la llei no compleix amb la finalitat principal marcada per la Constitució», ja que no s’assegura la capacitat econòmica de les corporacions en l’exercici de les seves competències. També presenta irregularitats, segons el catedràtic, «l’efecte expropiatori directe sobre els béns dels comuns per a projectes del Govern d’interès general o nacional sense que hi hagi una repercussió financera positiva en els comuns afectats», és a dir una compensació.
En l’informe es detalla que «les respectives regulacions actuals poden admetre un judici abstracte de constitucionalitat de caràcter positiu però traslladen la problematicitat conflictiva a les actuacions concretes».
Aparicio va ser assessor en la redacció de la Constitució i membre del Tribunal Constitucional i, per tant, es tracta d’una veu molt autoritzada per fer aquesta anàlisi que va ser debatuda dijous passat en una reunió extraordinària al Comú de Sant Julià, en el qual va participar la majoria de Laurèdia en Comú i també l’oposició liberal.
Tots els consellers de la parròquia tenen una còpia de l’informe i, segons ha pogut saber aquest rotatiu, el conseller liberal Joan Albert Farré va coincidir amb la resta en donar total validesa als arguments del jurista, un posicionament que xoca amb la intenció del grup liberal de donar suport als dos textos i permetre la seva aprovació al Consell General.
Aparicio aprofundeix en dos aspectes que considera constitucionalment qüestionables. El catedràtic admet que les transferència fixen una part igual per a cada comú però centra l’atenció en la que s’anomena part «variable i proporcional», que avisa que pot tenir elements que vulneren la Constitució, bàsicament perquè en la memòria del projecte s’admet que els paràmetres relacionats amb les inversions per a la sostenibilitat del medi ambient, social i econòmica presenten dificultats en la seva determinació objectiva, «posant en qüestió la seguretat jurídica, consagrada en l’article 3.2 de la Constitució». Aparició hi afegeix que «és sobretot un problema d’inconstitucionalitat directa ja que aquests tipus de transferències no tenen com a finalitat assegurar la capacitat econòmica dels comuns, sinó la de compensar o incentivar el que determinats comuns (no tots) portin a terme una determinada política econòmica».
variable i proporcional / Aparició sosté que els mateixos dubtes s’aprecien en el compliments dels compromisos adquirits, on no es troba «·una connexió racional entre capacitat econòmica, proporcionalitat de les transferències i elements fàctics que les generen». El jurista alerta que al llarg del projecte de llei s’està «oblidant que l’article 81 de la Constitució, a més de marcar la finalitat específica que han de procurar les transferències, estableix també els criteris de determinació de les mateixes: partida igual i partida variable però proporcional». Així mateix recorda que la Constitució deixa clar que la partida «variable» ha de ser «proporcional» en qualsevol dels supòsits que es preveuen inclosos els «altres indicadors», un criteri que el text no respecta.
La conclusió és que la regulació dels supòsits de redistribució sostenible «és inconstitucional o, al menys, no pot ser considerada ni com a normativa pròpia de transferències constitucionals ni, en conseqüència, com objecte de reserva de llei qualificada».
També el projecte de llei de competències té els seus punts foscos, i un d’ells és precisament el que fa referència a l’alliberament dels terrenys de cessió urbanística així com dels terrenys públics comunals, sense contraprestacions, per als projectes d’interès nacional. Per a Aparicio el projecte trastoca «substancialment»parts essencials del sistema de repartiment constitucional de competències entre el Govern i els comuns.
El catedràtic avisa que les corporacions queden sotmeses als «designis del Govern»
Aparició és molt crític en alguns aspectes. Afirma de manera contundent que la correlació entre els dos projectes de llei «és utilitzada més per adequar el comportament als designis governamentals que per aconseguir un punt d’equilibri entre aquests i la capacitat parroquial d’autogovern. El jurista constata que en la memòria del text de les transferències s’admet «sense dissimular que la llei no compleix amb la finalitat principal marcada per la Constitució», ja que no s’assegura la capacitat econòmica de les corporacions en l’exercici de les seves competències. També presenta irregularitats, segons el catedràtic, «l’efecte expropiatori directe sobre els béns dels comuns per a projectes del Govern d’interès general o nacional sense que hi hagi una repercussió financera positiva en els comuns afectats», és a dir una compensació.
En l’informe es detalla que «les respectives regulacions actuals poden admetre un judici abstracte de constitucionalitat de caràcter positiu però traslladen la problematicitat conflictiva a les actuacions concretes».