PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

Samarra reclama al Superior que segueixi investigant Cinca

L’expresident de la fonedora d’or recorre la decisió de Corts d’arxivar la querella contra Terren i el ministre

Per L. R.

Samarra, de camí a la Batllia, acompanyat per un dels seus advocats.
Samarra, de camí a la Batllia, acompanyat per un dels seus advocats. | MARICEL BLANCH
L’expresident d’Orfund, Joan Samarra, ha presentat un recurs d’apel·lació contra la decisió del Tribunal de Corts d’arxivar la querella interposada contra l’actual ministre de Finances, Jordi Cinca, i l’empresari Manuel Terren per un presumpte delicte d’administració deslleial, en concurs real amb un delicte d’apropiació indeguda i un delicte de blanqueig de capitals. Samarra reclama així al Tribunal Superior de Justícia (TS) que segueixi investigant els presumptes delictes que presumtament haurien comès Cinca i Terren quan tots dos tenien càrrecs executius a la foneria d’or amb seu a Ordino.

Segons es detalla en el recurs presentat al qual ha tingut accés EL PERIÒDIC, la defensa creu que «el Tribunal de Corts no ha apreciat en la justa mesura la querella instada per aquesta part, motiu pel qual ens oposem rotundament a la decisió adoptada». Així mateix, al llarg de les nou pàgines de recurs els lletrats de la defensa deixen clar que les diligències practicades «són abastament insuficients per concloure amb l’arxiu de la causa».

El principal argument que presenten perquè la investigació segueixi endavant és que de les declaracions de Manuel Terren se’n desprèn que, juntament amb Cinca, «es preparava un pacte amb el senyor Fernando Fernandez Robleda», que suposadament el coneixia de Libèria i treballava en una empresa d’explotació de fusta. En aquest sentit, la defensa deixa clar que «és pública i notòria la vinculació que hi havia en aquella època del negoci de l’explotació de fusta a Libèria amb el tràfic d’armes que va permetre el genocidi».

En tot cas, i responen a l’aute dictat per Corts que va ser força contundent amb la part querellant, els lletrats asseguren que la querella no és «temerària» i que han aportat «més de 50 documents que acrediten els fets que s’exposen i que podrien ser constitutius de delicte». També lamenten que el Govern «hagi pres partit en favor d’un dels seus ministres en un afer personal vinculat a la seva activitat professional anterior. El Govern ha de dirigir l’administració de l’Estat amb total objectivitat i no pot utilitzar la institució per posicionar-se institucionalment».

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT