PUBLICITAT

Andorra la Vella

Andorra la Vella vol una llei que li doni un estatus de capital

Marsol creu que podria ser una alternativa a les transferències

Per Núria Segura Insa

La plaça de la Rotonda, al centre d’Andorra la Vella.
La plaça de la Rotonda, al centre d’Andorra la Vella. | MARICEL BLANCH
La cònsol major d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, va avançar ahir que proposarà al Govern que creï un llei que li doni a la ciutat un estatus de capital. Marsol va fer aquest anunci després que l’informe preliminar del Congrés dels Poders Locals i Regionals del Consell d’Europa destaqués que la democràcia local del país funciona bé, però que l’única assignatura pendent és crear un estatus de capitalitat. 
 
La cònsol va argumentar que Andorra la Vella assumeix moltes infraestructures com a capital, ja que és on estan els ministeris, la vida administrativa, l’estadi comunal, entre altres. «No volem cap privilegi, però tenim una sèrie de despeses que és de rebut que hi col·labori una mica més l’Estat», va destacar la Marsol.
El Comú d’Andorra la Vella es va oposar al sistema de transferències perquè, entre altres coses, no es tenia en compte el criteri de la població. Ara bé, Marsol ahir va deixar entreveure que amb aquest estatus de capitalitat es podrien resoldre les carències del projecte de llei de transferències, que està en període d’esmenes. «Potser no té res a veure amb les transferències i pot ser una llei que estableixi un estatus, com diu els informes dels experts del Consell d’Europa, que reconegui la capital i que especifiqui que comporta això», va subratllar. 

És per això, que va assegurar que li faran la proposta al Govern perquè faci una llei que estableixi aquest reconeixement a Andorra la Vella. 
 
Informe / Sobre la possible inconstitucionalitat de les lleis de transferències i competències, de moment, Marsol no va entrar a valorar-lo perquè encara no se l’ha llegit. El dilluns EL PERIÒDIC donava a conèixer que Sant Julià havia encomanat un informe elaborat pel catedràtic emèrit en Dret Constitucional de la Universitat de Barcelona, Miguel Ángel Aparicio, en el qual es posava en relleu la constitucionalitat d’aquest projecte de llei. Marsol va lamentar que el comú lauredià no li hagués consultat que pensava encarregar aquest informe, ja que són les dues úniques parròquies que es van mostrar contràries al capítol de les transferències. D’altra banda, va remarcar que  el cap de Govern, Toni Martí, li va dir que existeixen dos informes més que mostrarien que la llei sí que és constitucional. 
 
Per la seva part, Cd’i + Liberals d’Andorra, Jordi Minguillón, va opinar que abans que s’aprovi la llei, el Tribunal Constitucional hauria d’avaluar-la per veure si és inconstitucional. «A partir d’aquí, que es digui si es continua o no es continua», va assenyalar Minguillón.

Dolors Carmona, del Partit Socialdemòcrata, va destacar que treballaran a fons a l’informe i que si s’ha arribat a aquest punt, «és possible que les coses no s’han fet com cal». 

Comenta aquest article

PUBLICITAT