Escaldes-Engordany
Les visites a metges de fora també es reflectiran a la història clínica
Els consellers troben una fórmula legal perquè tota l’activitat sanitària quedi registrada
Les visites a metges estrangers no convencionats –és a dir, els que no entren per la CASS– també quedaran reflectides a la història clínica compartida. Fa uns dies, els consellers generals van detectar un buit legal que dificultava la seva aplicació fora del país, el que va fer retardar uns dies el tancament del text. Durant la Comissió Legislativa de Sanitat i Medi Ambient que va tenir lloc ahir, però, els parlamentaris van trobar la fórmula legal que ha de permetre que la història clínica compartida sigui del tot completa. Un fet especialment important per tal que el recull d’informació de cada pacient sigui exhaustiva, ja que amb una agrupació parcial dels diagnòstics l’aplicació del sistema no tindria el mateix sentit.
El principal problema que planteja un dels pilars de la reforma sanitària és com obligar els professionals estrangers a aplicar el sistema andorrà i com fer arribar les dades dels pacients fins al Principat. Els consellers generals van manifestar ahir que han trobat la manera de solucionar el problema, a través d’un aclariment en un dels articles de la llei que, al seu temps, caldrà que quedi ben desenvolupat a través d’un reglament que tingui en compte els diferents supòsits. El problema es podria resoldre, segons fonts consultades, demanant al metge referent que sigui l’encarregat d’introduir els actes mèdics a l’estranger dels pacients dins la història clínica compartida. Amb tot, la proposta encara s’està acabant d’estudiar per tal d’assegurar que el plantejament és possible legalment.
Els terminis / El Grup Parlamentari Demòcrata tenia previst aprovar el projecte de llei de drets i deures abans de l’estiu. Els buits legals de la història clínica compartida i altres qüestions, però, han fet retardar el moment fins a ara. Amb tot, segons les fonts consultades, actualment el text està gairebé enllestit a nivell parlamentari. De fet, els demòcrates volen tenir-lo enllestit la setmana vinent, de manera que podria entrar en el proper ple del Consell General previst per l’octubre.
Un cop la nova llei estigui aprovada i publicada, es procedirà al desplegament i a la formació necessària per tal que tots els professionals comencin a usar aquest sistema el més aviat possible.
La importància de la història clínica / La història clínica compartida és un dels punts més importants per tal de desplegar la reforma sanitària. El sistema permetrà als professionals sanitaris conèixer els antecedents i els actes que s’han dut a terme a cada pacient, la qual cosa donarà peu a portar un major control i obtenir una sanitat més eficient atès que pot ajudar a evitar que es generin duplicitats en els actes i serveis prestats. És a dir, és l’eina que ha de permetre fer un ús compartit de la informació disponible sobre la situació i l’evolució d’un pacient, de manera que proporciona informació actualitzada, per facilitar la presa de decisions i les tasques dels professionals de la salut al llarg d’aquest procés.
A més d’impulsar la història clínica compartida, el projecte dels drets i deures dels pacients fixa quins són els drets dels malalts en especial pel que fa al dret d’estar ben informats per poder exercir de manera autònoma el seu dret a decidir davant de les actuacions sanitàries a què puguin ser sotmesos els pacients. Es regula també la manera en com es pot exercir el dret a l’autonomia del pacient entre les quals hi ha el consentiment informat i les voluntats anticipades.
Les propostes dels grups parlamentaris plantejades en forma d’esmenes
El principal problema que planteja un dels pilars de la reforma sanitària és com obligar els professionals estrangers a aplicar el sistema andorrà i com fer arribar les dades dels pacients fins al Principat. Els consellers generals van manifestar ahir que han trobat la manera de solucionar el problema, a través d’un aclariment en un dels articles de la llei que, al seu temps, caldrà que quedi ben desenvolupat a través d’un reglament que tingui en compte els diferents supòsits. El problema es podria resoldre, segons fonts consultades, demanant al metge referent que sigui l’encarregat d’introduir els actes mèdics a l’estranger dels pacients dins la història clínica compartida. Amb tot, la proposta encara s’està acabant d’estudiar per tal d’assegurar que el plantejament és possible legalment.
Els terminis / El Grup Parlamentari Demòcrata tenia previst aprovar el projecte de llei de drets i deures abans de l’estiu. Els buits legals de la història clínica compartida i altres qüestions, però, han fet retardar el moment fins a ara. Amb tot, segons les fonts consultades, actualment el text està gairebé enllestit a nivell parlamentari. De fet, els demòcrates volen tenir-lo enllestit la setmana vinent, de manera que podria entrar en el proper ple del Consell General previst per l’octubre.
Un cop la nova llei estigui aprovada i publicada, es procedirà al desplegament i a la formació necessària per tal que tots els professionals comencin a usar aquest sistema el més aviat possible.
La importància de la història clínica / La història clínica compartida és un dels punts més importants per tal de desplegar la reforma sanitària. El sistema permetrà als professionals sanitaris conèixer els antecedents i els actes que s’han dut a terme a cada pacient, la qual cosa donarà peu a portar un major control i obtenir una sanitat més eficient atès que pot ajudar a evitar que es generin duplicitats en els actes i serveis prestats. És a dir, és l’eina que ha de permetre fer un ús compartit de la informació disponible sobre la situació i l’evolució d’un pacient, de manera que proporciona informació actualitzada, per facilitar la presa de decisions i les tasques dels professionals de la salut al llarg d’aquest procés.
A més d’impulsar la història clínica compartida, el projecte dels drets i deures dels pacients fixa quins són els drets dels malalts en especial pel que fa al dret d’estar ben informats per poder exercir de manera autònoma el seu dret a decidir davant de les actuacions sanitàries a què puguin ser sotmesos els pacients. Es regula també la manera en com es pot exercir el dret a l’autonomia del pacient entre les quals hi ha el consentiment informat i les voluntats anticipades.
Les propostes dels grups parlamentaris plantejades en forma d’esmenes
Els grups parlamentaris van plantejar diverses esmenes a la llei de drets i deures dels pacients i sobre la història clínica compartida amb l’objectiu d’introduir-hi propostes de millora. Des del grup demòcrata va destacar la proposta de regular l’ús de càmeres de videovigilància a l’hospital per tal de posar fi a alguns casos que s’han donat fins ara en què algun batlle no ha autoritzat la supervisió gravada per manca de legislació.
Per part dels liberals, la iniciativa més important que van presentar consistia en garantir el dret del malalt a refusar un tractament.
El PS, en canvi, va centrar les seves esmenes als drets dels infants proposant la creació d’una baixa remunerada per cuidar de familiars ingressats. Finalment, els progressistes van presentar una quinzena d’esmenes, la majoria d’elles en la línia d’aconseguir una major seguretat dels drets dels usuaris, així com una millor precisió en els aspectes que concerneixen la salut dels menors.