«A Andorra l’Alzheimer segueix sent un tema tabú», va considerar ahir Montserrat Valls, presidenta de l’Associació Andorrana per a la Malaltia de l’Alzheimer (AAMA), en conversa amb EL PERIÒDIC poques hores abans que comencés la 1a Gala Pere Valls, amb motiu de la commemoració del Dia internacional de l’Alzheimer, celebrat ahir.
 

«D’acord amb la junta de l’Associació, vam creure que la gala havia de portar el nom del meu pare, que tant va fer per al reconeixement de la malaltia a casa nostra», va comentar la filla de Pere Valls, desaparegut el darrer any. 
 

Durant la celebració d’ahir a la sala del Prat del Roure d’Escaldes-Engordany, van presentar el seu darrer projecte, el llibre Un passat i un futur presents. Es tracta d’un recull de relats de ficció i no ficció relacionats amb l’Alzheimer i escrits per 13 autors de manera altruista. També hi han col·laborat un neuròleg de l’Hospital Clínic de Barcelona i una il·lustradora. 
 

El finançament de l’edició s’ha realitzat a través del micromecenatge en línia i els diners que s’obtinguin de les seves vendes permetran l’organització d’altres activitats de l’associació com «conferències, xerrades i tallers», segons va explicar Montserrat Valls. 

Full de ruta

 

L’AAMA va seguir reclamant durant el dia d’ahir la creació, de manera urgent, d’un full de ruta que especifiqui les passes a seguir per una persona que acaba de ser diagnosticada d’Alzheimer. 
 

«Encara és massa lent i hi ha massa incertesa en l’entorn del malalt sobre el circuit a seguir», es va queixar Valls. «Ara el circuit marca que del metge de capçalera es passa al neuròleg i és aquest qui deriva cap al centre sociosanitari que toqui», va explicar. 
 

I tot i que es va mostrar satisfeta per les millores dels últims anys i perquè «l’hospital i el centre sociosanitari El Cedre han demanat de reunir-se amb nosaltres i tenen la nostra opinió en compte a l’hora de dissenyar els protocols», encara queda molt per fer. Segons Valls, sobretot «conscienciar, conscienciar i conscienciar sobre la malaltia».
 

 Un altre objectiu de màxima prioritat per a l’AAMA és el suport a l’entorn proper que cuida als afectats d’Alzheimer. En aquest sentit, estan desenvolupant una proposta per aconseguir que els cuidadors rebin un sou per part del Govern. 
 

«En primer lloc, perquè els centres sociosanitaris no són ni suficients ni estan ben adaptats a les necessitats d’aquests malalts, i, en segon lloc, perquè la despesa de tenir un cuidador a casa és inassumible per a la gran majoria de famílies» explica la presidenta de l’Associació.
 

A més, fer-se càrrec del familiar malalt suposa haver de deixar la feina i, per tant, percebre encara menys ingressos. «Si aconseguim que la família percebi un sou per cuidar els familiars, l’Administració també guanya perquè és més barat que es faci des de casa que no que l’ens públic assumeixi la despesa d’un centre sociosanitari», va destacar. 
 

Cens d’afectats

 

Una altra de les reivindicacions històriques de l’AAMA és la creació d’un cens d’afectats que encara no ha arribat ni hi ha previsió que ho faci aviat.  «Hem demanat als centres sociosanitaris que almenys ells facin un cens de manera informal perquè puguem conèixer la magnitud de la malaltia», va explicar Montserrat Valls. 
 

A Espanya, la Sociedad Española de Neurología (SEN) calcula que hi ha 800.000 afectats, i si en traiem la proporció per a la població Andorrana, estaríem parlant de 1.257 afectats, encara que hi no hi ha cap registre oficial ni manera de contrastar aquesta xifra. 
 

Des de la SEN assenyalen que els hàbits de vida saludables podrien ajudar a reduir fins a un 40% els casos d’Alzheimer. 
 

Entre els consells, destaquen, la realització d’activitat física regular i no explosiva, conservar l’activitat social, exercitar l’activitat mental, prevenir el risc cardiovascular i mantenir una bona alimentació amb la dieta mediterrània com a referent de prevenció, ja que inclou antioxidants, vitamines C i E i omega 3.