ESCALDES-ENGORDANY
El cas de les escoltes a policies no arribarà finalment al Constitucional
El sindicat es fa enrere i no recorrerà pel cost econòmic que suposa
El Col·lectiu de Funcionaris de la Policia (CFPA) ha decidit, finalment, no portar el cas de les escoltes telefòniques al Tribunal Constitucional (TC). Així ho va explicar ahir a EL PERIÒDIC el president del sindicat, Salvador Prieto, ja que el col·lectiu considera que «malgrat que les sentències del Tribunal de Corts, el Superior i la Batllia diuen que hi ha indicis que les gravacions van ser intencionades, també alerten que és molt difícil trobar el responsable». Per això, després que el comitè executiu es reunís ahir amb el seu advocat, van descartar anar al Constitucional perquè «continuar amb el recurs és una despesa no prevista». «Ens vam comprometre amb els afiliats a arribar fins a Corts. Ara tenim altres fronts oberts com és la reforma de la Funció Pública», va indicar Prieto.
Cal recordar que en un inici, el comitè executiu havia mostrat la voluntat de recórrer al TC després que Corts dictés el sobreseïment del recurs de nul·litat que havia presentat el col·lectiu. Finalment, però, el sindicat ha desistit.
El cas de les escoltes / El cas es remunta a l’any 2010 quan es va descobrir que des del 2008 hi havia una sèrie de telèfons a diversos despatxos de la seu de la policia que gravaven constantment les converses dels agents. El sindicat de la policia i diferents membres del cos van considerar que s’estava vulnerant el dret a la intimitat, ja que creien que se’ls havia estat gravant voluntàriament per instrucció de l’aleshores director, Joan Ramon Peralba, a través de les ordres donades a l’excap d’assumptes interns, Ramon Sancho. El rebombori del cas va acabar amb la destitució de Peralba i la prejubilació de Sancho i l’exdirector adjunt, Pere Gispert.
Un llarg recorregut per la justícia/ En un inici, la Batllia va decidir el sobreseïment de la causa per la falta de proves que demostressin la voluntarietat de les gravacions i la dificultat de determinar qui les hauria ordenat. Ja en aquell moment, el sindicat va presentar recurs i la causa va passar al Tribunal de Corts. També aquest organisme va decidir dictar l’arxivament de la causa argumentant els mateixos motius. A partir d’aquí, el CFPA va decidir interposar un incident de nul·litat que va ser respost per Corts a finals del mes de juliol passat novament amb el sobreseïment del cas amb les mateixes justificacions. Arribats a aquest punt, el sindicat es va plantejar recórrer al Constitucional amb l’esperança que l’alt organisme judicial dugués a terme una investigació que permetés determinar «qui o quines persones van ser les responsables de les escoltes il·legals». Vista la dificultat d’aconseguir-ho després de valorar-ho amb l’advocat, el col·lectiu s’ha fet enrere.
Amb tot, el CFPA sempre va defensar que malgrat la resposta dels tribunals era «claríssim que la màquina gravava voluntàriament i de forma continuada i vulnerava els drets dels policies».
Cal recordar que en un inici, el comitè executiu havia mostrat la voluntat de recórrer al TC després que Corts dictés el sobreseïment del recurs de nul·litat que havia presentat el col·lectiu. Finalment, però, el sindicat ha desistit.
El cas de les escoltes / El cas es remunta a l’any 2010 quan es va descobrir que des del 2008 hi havia una sèrie de telèfons a diversos despatxos de la seu de la policia que gravaven constantment les converses dels agents. El sindicat de la policia i diferents membres del cos van considerar que s’estava vulnerant el dret a la intimitat, ja que creien que se’ls havia estat gravant voluntàriament per instrucció de l’aleshores director, Joan Ramon Peralba, a través de les ordres donades a l’excap d’assumptes interns, Ramon Sancho. El rebombori del cas va acabar amb la destitució de Peralba i la prejubilació de Sancho i l’exdirector adjunt, Pere Gispert.
Un llarg recorregut per la justícia/ En un inici, la Batllia va decidir el sobreseïment de la causa per la falta de proves que demostressin la voluntarietat de les gravacions i la dificultat de determinar qui les hauria ordenat. Ja en aquell moment, el sindicat va presentar recurs i la causa va passar al Tribunal de Corts. També aquest organisme va decidir dictar l’arxivament de la causa argumentant els mateixos motius. A partir d’aquí, el CFPA va decidir interposar un incident de nul·litat que va ser respost per Corts a finals del mes de juliol passat novament amb el sobreseïment del cas amb les mateixes justificacions. Arribats a aquest punt, el sindicat es va plantejar recórrer al Constitucional amb l’esperança que l’alt organisme judicial dugués a terme una investigació que permetés determinar «qui o quines persones van ser les responsables de les escoltes il·legals». Vista la dificultat d’aconseguir-ho després de valorar-ho amb l’advocat, el col·lectiu s’ha fet enrere.
Amb tot, el CFPA sempre va defensar que malgrat la resposta dels tribunals era «claríssim que la màquina gravava voluntàriament i de forma continuada i vulnerava els drets dels policies».