ESCALDES-ENGORDANY
Un informe del 2013 ja alertava dels punts d’inconstitucionalitat de la llei
Aparicio coincidia en denunciar la cessió gratuïta i obligatòria de terrenys comunals al Govern
El catedràtic en dret constitucional, Miguel Ángel Aparicio, ha elaborat un informe encarregat pel Comú de Sant Julià de Lòria sobre la llei de transferències i competències que va sortir a la llum aquest setembre –publicat per EL PERIÒDIC– que alerta que la reforma presenta indicis d’inconstitucionalitat. L’anàlisi va crear enrenou tant entre els comuns, que desconeixien l’encàrrec del cònsol lauredià, Josep Miquel Vila, com en el si dels grups parlamentaris, especialment perquè la majoria requereix del suport de com a mínim tres consellers generals de l’oposició perquè les lleis s’aprovin, ja que es tracta de lleis qualificades, i l’informe ha fet trontollar el suport liberal.
Aparicio, però, no és la primera vegada que rep un encàrrec per part dels comuns per analitzar un text legal sobre la reforma de les lleis de competències i transferències. El novembre del 2013 ja va elaborar un informe a la proposta d’avantprojecte d’ambdues lleis qualificades per encàrrec, en aquell moment, dels set comuns. En l’anàlisi d’ara fa quatre anys, Aparicio ja va alertar que la reforma, liderada llavors pel ministre de Presidència, Antoni Riberaygua, incloïa indicis d’inconstitucionalitat pel que fa a les cessions obligatòries i gratuïtes de terreny dels comuns al Govern per a projectes d’interès nacional. Malgrat aquest avís, es va decidir tirar endavant aquest punt a l’acord institucional signat entre comuns i l’Executiu, el 2014. Ara, a través de l’informe encarregat per Sant Julià sobre la reforma que es troba en tràmit parlamentari, la cessió obligatòria i gratuïta torna de nou al focus del debat.
Els punts en comú / Els projectes de reforma legal del 2013 i l’actual tenen força punts equidistants, però alguns que s’assimilen, com és el cas de la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys al Govern per part dels comuns, per als projectes d’interès nacional. Ja llavors Aparicio va criticar aquesta mesura, on «s’imposa obertament la prioritat governamental», tal com publica l’ANA. «És suficient la declaració del propi Govern com a projecte d’interès nacional perquè no només sigui vinculant sinó perquè, també, tingui naturalesa directament d’expropiació», afegeix.
De fet, la paraula expropiació també l’esmenta el recent informe encarregat pel comú lauredià. Aparicio, que també assenyala altres punts susceptibles de ser contraris a la Carta Magna en aquesta ocasió, critica «l’efecte d’expropiació que s’atorga al Govern sobre els bens dels comuns», concepte que conté «dificultats jurídiques de fons» i podria estar afectant «el principi constitucional de l’autogovern de les parròquies». En l’anàlisi del 2013 parlava en termes similars: «No existeix una pretensió d’equilibri entre Govern i comuns», el «Govern desplaça la competència del comú, [...] i passa a ocupar amb tots els seus efectes el lloc que originàriament» tenia el primer en la disponibilitat de competència, assegurava.
Amb tot, a l’acord institucional signat entre els comuns i el Govern el 2014, aquests primers ja van donar un primer vistiplau a la possibilitat de la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys. I durant la taula de negociació a tres bandes per reformular les lleis de transferències i competències que va tenir lloc abans d’aquest estiu, no va transcendir que els comuns posessin de manifest aquests indicis inconstitucionals quan es va tractar el tema, ni quan es va aprovar el punt. No haurien posat sobre la taula l’informe d’Aparicio del 2013, un fet que, segons fonts parlamentàries, sorprèn ara que ha sortit a la llum el segon informe. Ja el 2013 hi havia cònsols que ara ocupen el mateix càrrec com el massanenc David Baró, l’escaldenca Trini Marín o el canillenc Josep Mandicó.
L’informe d’Aparicio del 2013 va ser un dels principals detonants pels quals el llavors projecte de reforma competencial de Riberaygua no va prosperar, comportant fins i tot la seva dimissió. Aparicio concloïa que la proposta era «la més jeràrquica de tots els models possibles de col·laboració». Va ser llavors quan els cònsols, juntament amb l’Executiu, van signar el 2014 l’acord per tirar endavant una reforma competencial a partir del consens.
Cal constatar, finalment, que la modificació de la llei del sòl, actualment aturada al Consell General a l’espera de com finalitzi tota la reforma de les competències i transferències, ja preveu la cessió obligatòria i gratuïta al Govern de terrenys per part dels comuns sense possibilitat d’incidir-hi, tal com també consta a l’actual reforma de la llei competencial. El grup parlamentari liberal, però, ha presentat esmenes en aquest sentit per demanar que els comuns tinguin un paper vinculant en tota aquesta qüestió.
Aparicio, però, no és la primera vegada que rep un encàrrec per part dels comuns per analitzar un text legal sobre la reforma de les lleis de competències i transferències. El novembre del 2013 ja va elaborar un informe a la proposta d’avantprojecte d’ambdues lleis qualificades per encàrrec, en aquell moment, dels set comuns. En l’anàlisi d’ara fa quatre anys, Aparicio ja va alertar que la reforma, liderada llavors pel ministre de Presidència, Antoni Riberaygua, incloïa indicis d’inconstitucionalitat pel que fa a les cessions obligatòries i gratuïtes de terreny dels comuns al Govern per a projectes d’interès nacional. Malgrat aquest avís, es va decidir tirar endavant aquest punt a l’acord institucional signat entre comuns i l’Executiu, el 2014. Ara, a través de l’informe encarregat per Sant Julià sobre la reforma que es troba en tràmit parlamentari, la cessió obligatòria i gratuïta torna de nou al focus del debat.
Els punts en comú / Els projectes de reforma legal del 2013 i l’actual tenen força punts equidistants, però alguns que s’assimilen, com és el cas de la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys al Govern per part dels comuns, per als projectes d’interès nacional. Ja llavors Aparicio va criticar aquesta mesura, on «s’imposa obertament la prioritat governamental», tal com publica l’ANA. «És suficient la declaració del propi Govern com a projecte d’interès nacional perquè no només sigui vinculant sinó perquè, també, tingui naturalesa directament d’expropiació», afegeix.
De fet, la paraula expropiació també l’esmenta el recent informe encarregat pel comú lauredià. Aparicio, que també assenyala altres punts susceptibles de ser contraris a la Carta Magna en aquesta ocasió, critica «l’efecte d’expropiació que s’atorga al Govern sobre els bens dels comuns», concepte que conté «dificultats jurídiques de fons» i podria estar afectant «el principi constitucional de l’autogovern de les parròquies». En l’anàlisi del 2013 parlava en termes similars: «No existeix una pretensió d’equilibri entre Govern i comuns», el «Govern desplaça la competència del comú, [...] i passa a ocupar amb tots els seus efectes el lloc que originàriament» tenia el primer en la disponibilitat de competència, assegurava.
Amb tot, a l’acord institucional signat entre els comuns i el Govern el 2014, aquests primers ja van donar un primer vistiplau a la possibilitat de la cessió obligatòria i gratuïta de terrenys. I durant la taula de negociació a tres bandes per reformular les lleis de transferències i competències que va tenir lloc abans d’aquest estiu, no va transcendir que els comuns posessin de manifest aquests indicis inconstitucionals quan es va tractar el tema, ni quan es va aprovar el punt. No haurien posat sobre la taula l’informe d’Aparicio del 2013, un fet que, segons fonts parlamentàries, sorprèn ara que ha sortit a la llum el segon informe. Ja el 2013 hi havia cònsols que ara ocupen el mateix càrrec com el massanenc David Baró, l’escaldenca Trini Marín o el canillenc Josep Mandicó.
L’informe d’Aparicio del 2013 va ser un dels principals detonants pels quals el llavors projecte de reforma competencial de Riberaygua no va prosperar, comportant fins i tot la seva dimissió. Aparicio concloïa que la proposta era «la més jeràrquica de tots els models possibles de col·laboració». Va ser llavors quan els cònsols, juntament amb l’Executiu, van signar el 2014 l’acord per tirar endavant una reforma competencial a partir del consens.
Cal constatar, finalment, que la modificació de la llei del sòl, actualment aturada al Consell General a l’espera de com finalitzi tota la reforma de les competències i transferències, ja preveu la cessió obligatòria i gratuïta al Govern de terrenys per part dels comuns sense possibilitat d’incidir-hi, tal com també consta a l’actual reforma de la llei competencial. El grup parlamentari liberal, però, ha presentat esmenes en aquest sentit per demanar que els comuns tinguin un paper vinculant en tota aquesta qüestió.