El Govern va fer públics ahir els dos informes que estava esperant per poder rebatre l’estudi del catedràtic en Dret Constitucional Miguel Ángel d’Aparicio que posa en dubte la constitucionalitat de la reforma de les competències i transferències comunals que s’està pendent d’aprovar. 
 

Els documents encarregats per l’Executiu han estat elaborats pel catedràtic de Dret Administratiu Joaquín Tornos i el catedràtic de Dret Constitucional Enoch Albertí, i ambdós experts conclouen que no hi ha cap aspecte de les lleis de competències i transferències comunals que vagi en contra de la Constitució. 
 

Un dels punts competencials que va generar més controvèrsia a l’hora d’elaborar la llei va ser el fet que els informes que facin els comuns quan aquests hagin de cedir gratuïtament un terreny a l’Executiu no siguin sempre vinculants. En aquest sentit, tant Tornos com Albertí, asseguren que els projectes de llei inclouen nous mecanismes de participació per als comuns, ja que la legislació vigent no preveu en cap cas el caràcter vinculant dels informes. Per tot, Albertí apunta que la nova reglamentació «introdueix més garanties per als comuns» de les que tenen actualment. 
 

A partir d’aquestes circumstàncies, els dos experts coincideixen en el fet que resulta plenament «adequat a la Constitució, i específicament a la delimitació de competències entre els comuns i l’Estat, que les corporacions hagin de cedir obligatòriament i a títol gratuït els terrenys que hagin rebut com a compensació urbanística, també a títol gratuït, per a l’execució de projectes d’interès general, la competència sobre els quals és de l’Estat».

 

Capacitat econòmica / D’altra banda, l’informe d’Aparicio criticava –en relació a les transferències– que el projecte no té com a finalitat «assegurar la capacitat econòmica dels comuns, sinó la de compensar o incentivar el que determinats corporacions portin a terme una determinada política econòmica». En aquest sentit, Tornos especifica que és cert que les transferències de redistribució sostenible estan vinculades al grau de compliment de determinades finalitats d’interès general imposades als comuns, «però això no vol dir que no persegueixin també el dotar de recursos a les corporacions i, per tant, la finalitat d’assegurar les seva capacitat econòmica», una finalitat que també  veu Albertí. 

 

Part variable / D’altra banda, Aparicio considera que la Constitució deixa clar que la partida «variable» de les transferències ha de ser «proporcional» en qualsevol dels supòsits que es preveuen en la reforma: població, superfície de terreny i altres indicadors. Fet que, segons Aparicio, no es respecta en el projecte de llei. 
 

En resposta, Albertí  contesta que si s’arriba a aquesta conclusió és perquè es fa una «interpretació absurda» de la llei, perquè es «molt discutible que el requisit de la proporcionalitat [de la part variable] es refereixi per igual als tres supòsits de transferències que el mateix article preveu: població, territori i altres indicadors. I encara més discutible que s’hagi d’aplicar exactament igual als tres casos, de manera que sigui exactament exigible, en termes iguals, en els tres àmbits, malgrat les diferències evidents que existeixen entre els dos primers (població i territori) i el tercer (altres indicadors)». I Tornos coincideix totalment amb aquesta conclusió. 
 

Reserves de llei / D’altra banda, Aparicio va publicar en el seu estudi que un dels aspectes «problemàtics» que té la reforma competencial és que preveu l’existència de reserves de llei. Al respecte, Tornos assegura que aquest aspecte en cap cas va contra la Carta Magna i que malgrat que establir reserves de llei «en una llei és una mala tècnica legislativa, ja que la reserva ha d’establir-se a la Constitució, no vol dir que aquesta reserva sigui inconstitucional». 
 

Tanmateix, Albertí destaca que és totalment «admissible» que una llei posterior a la reforma concreti la delimitació de les competències «sempre que no les modifiqui». 

 

El debat arriba al Consell / El debat sobre la constitucionalitat o no de les dues lleis també va arribar ahir al Consell General amb una pregunta del conseller del PS, Pere López, que va lamentar la tardança dels informes encarregats pel Govern tot indicant que caldrà temps per analitzar-los, fet que posa en dubte que es puguin complir els terminis anunciats pel cap de Govern. Unes crítiques que Martí va respondre afirmant que el que molesta a López és «que haguem arribat a un acord» amb Liberals d’Andorra.

 

Els terminis / En relació a si es podran mantenir o no els terminis previstos per aprovar les noves lleis, fonts properes al Govern van assegurar ahir que tot dependrà de la comissió encarregada d’analitzar ara els tres informes que hi ha sobre la taula: l’encomanat per Sant Julià (del catedràtic Aparicio) i els de l’Executiu (dels catedràtics Tornos i Albertí). 
 

Les fonts també van destacar que aquesta anàlisi segurament dependrà de la Comissió d’Economia i que  es podrà arribar al dia fixat en funció de les demandes d’aclariment que es facin per part dels seus membres.