ANDORRA LA VELLA
Apapma critica que cap govern hagi denunciat les irregularitats del forn
L’entitat diu que en la construcció hi ha indicis de prevaricació, corrupció, tràfic d’influències i falsedat documental
L’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient (Apapma) va criticar ahir que cap dels governs que hi ha hagut des de la construcció del forn incinerador de la Comella hagi portat les irregularitats que subratlla una auditoria de KMPG encarregada el 2010 a la Justícia. El director de l’associació, Carles Iriarte, va recordar que «tota persona que té constància que s’ha pogut cometre un delicte té l’obligació de fer-ho públic de la manera que consideri escaient». Amb tot, Iriarte va deixar clar que l’objectiu de la denúncia que l’entitat va interposar divendres contra persona desconeguda «no pretén assenyalar a ningú perquè no en tenim proves», sinó que el seu objectiu és «saber exactament què va passar i fer net».
En el document presentat a la Batllia es fa un recorregut històric dels fets i s’informa a la justícia que els fets podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, tràfic d’influències i falsedat documental en el procés d’adjudicació i construcció del centre. L’advocat de l’entitat ecologista, Xavier López, va explicar que no s’han querellat contra ningú per manca de proves però que consideren que les irregularitats són prou greus com per denunciar-les. A partir d’ara, va afirmar, seran els tribunals els qui decidiran si es va cometre algun delicte i si se’n deriven responsabilitats polítiques, malgrat impliqui a persones que en alguns casos ja no ostentin càrrecs públics en l’actualitat. «A vegades sembla que quan plegues ja no tens responsabilitats i no és així», va afirmar Iriarte.
Exposició dels fets / En l’exposició dels fets de la denúncia, Apapma exposa que «xoca molt» que, tot i ser una societat pública, el Govern només tingués una participació del 20% i que la resta estés en mans de privats. Sobretot, remarquen, perquè la societat va rebre una subvenció «ni més ni menys» que de 135 milions d’euros pel funcionament del Centre de Tractament de Residus (Ctrasa).
«D’aquesta forma obtenim una societat sufragada en una enorme mesura amb diner públic, però no sotmesa a les estrictes normes de control sobre el diner públic», plantegen tot deixant clar que «tenim clar que amb aquest punt de partida el descontrol i oportunisme d’interessos particulars estava servit». En la mateixa línia, el lletrat va afegir ahir que «normalment el Govern participa en la societat, quan ha invertit tants diners, en un 51% per tenir-ne el control». A més, l’advocat de l’associació ha indicat que la construcció no es va adjudicar mitjançant concurs.
La denúncia també destaca que el preu total de l’obra que es va estipular, de gairebé 44 milions d’euros, va acabar patint una desviació de més de 22 milions, el que representa, per tant, un 50% per sobre del pressupostat. Aquest sobrecost, va opinar l’advocat, per ell mateix ja podria portar a pensar en possibles irregularitats però a més s’hi afegeix un altre element. Tal com va indicar, malgrat l’increment del cost, el preu de les accions no es va devaluar. Així, el Govern va acabar pagant per les accions un 60% més del que valien.
Segons va declarar el pressident de l’entitat ecologista, un cop interposada la denúncia és ara feina de la justícia determinar les responsabilitats que hi poguessin haver, si s’escau. Amb tot, depenent de com avanci la investigació judicial l’associació no descarta fer una reunió extraordinària perquè els membres de l’associació decideixen si es volen personar com a part interessada o tirar endavant altres accions.
Un llarg procés judicial per aconseguir l’auditoria encarregada el 2010
Un cop obtingut el document, l’entitat va analitzar el seu contingut amb un advocat i finalment han decidit portar el cas a la justícia.
En el document presentat a la Batllia es fa un recorregut històric dels fets i s’informa a la justícia que els fets podrien ser constitutius de delictes de prevaricació, tràfic d’influències i falsedat documental en el procés d’adjudicació i construcció del centre. L’advocat de l’entitat ecologista, Xavier López, va explicar que no s’han querellat contra ningú per manca de proves però que consideren que les irregularitats són prou greus com per denunciar-les. A partir d’ara, va afirmar, seran els tribunals els qui decidiran si es va cometre algun delicte i si se’n deriven responsabilitats polítiques, malgrat impliqui a persones que en alguns casos ja no ostentin càrrecs públics en l’actualitat. «A vegades sembla que quan plegues ja no tens responsabilitats i no és així», va afirmar Iriarte.
Exposició dels fets / En l’exposició dels fets de la denúncia, Apapma exposa que «xoca molt» que, tot i ser una societat pública, el Govern només tingués una participació del 20% i que la resta estés en mans de privats. Sobretot, remarquen, perquè la societat va rebre una subvenció «ni més ni menys» que de 135 milions d’euros pel funcionament del Centre de Tractament de Residus (Ctrasa).
«D’aquesta forma obtenim una societat sufragada en una enorme mesura amb diner públic, però no sotmesa a les estrictes normes de control sobre el diner públic», plantegen tot deixant clar que «tenim clar que amb aquest punt de partida el descontrol i oportunisme d’interessos particulars estava servit». En la mateixa línia, el lletrat va afegir ahir que «normalment el Govern participa en la societat, quan ha invertit tants diners, en un 51% per tenir-ne el control». A més, l’advocat de l’associació ha indicat que la construcció no es va adjudicar mitjançant concurs.
La denúncia també destaca que el preu total de l’obra que es va estipular, de gairebé 44 milions d’euros, va acabar patint una desviació de més de 22 milions, el que representa, per tant, un 50% per sobre del pressupostat. Aquest sobrecost, va opinar l’advocat, per ell mateix ja podria portar a pensar en possibles irregularitats però a més s’hi afegeix un altre element. Tal com va indicar, malgrat l’increment del cost, el preu de les accions no es va devaluar. Així, el Govern va acabar pagant per les accions un 60% més del que valien.
Segons va declarar el pressident de l’entitat ecologista, un cop interposada la denúncia és ara feina de la justícia determinar les responsabilitats que hi poguessin haver, si s’escau. Amb tot, depenent de com avanci la investigació judicial l’associació no descarta fer una reunió extraordinària perquè els membres de l’associació decideixen si es volen personar com a part interessada o tirar endavant altres accions.
Un llarg procés judicial per aconseguir l’auditoria encarregada el 2010
L’associació ecologista va sol·licitar l’informe elaborat per l’auditora el 2013 i des de llavors ha fet un gran recorregut per la justícia per aconseguir-lo. En un inici, l’Executiu demòcrata va accedir a facilitar-los el document, però finalment la resposta va ser negativa, basant-se en la llei de residus del 2004, segons la qual l’associació només pot accedir a informacions relacionades amb temes únicament mediambientals.
El cas va arribar fins el Tribunal Superior, on l’associació va reiterar la petició de revocació de la decisió del Tribunal de Batlles de negar-los l’entrega de l’auditoria econòmica realitzada per l’empresa KPMG assegurant que el mateix Executiu els va declarar part interessada en la construcció i explotació del forn incinerador de la Comella. La defensa del Govern, en canvi, considerava que el dret d’Apapma no és vitalici i que aquesta condició de part interessada s’havia acabat i que com que l’informe elaborat per l’empresa és econòmic i no medi ambiental, no tenien dret a analitzar-lo. Finalment, però, el Superior va donar la raó a Apapma i l’Executiu va ser obligat a entregar l’auditoria en qüestió.
Un cop obtingut el document, l’entitat va analitzar el seu contingut amb un advocat i finalment han decidit portar el cas a la justícia.