PUBLICITAT

Andorra la Vella

Sobredosi de colors, textures i aromes

‘Garden’, d’Ivan Forcadell, arriba a la renovada Galeria Riberaygua per pertorbar-nos

Per Mireia Aguilar

Ivan Forcadell al seu Garden de la Galeria Riberaygua, ahir.
Ivan Forcadell al seu Garden de la Galeria Riberaygua, ahir. | Maricel Blanch
Una Galeria Riberaygua irreconeixible: gespa a terra, saturació de colors i d’olfacte amb encens persistent, penetrant, saturant. Benvinguts a Garden, la nova exposició de l’espai. 
 
Ivan Forcadell, natural d’Alcanar, és el pare de la criatura. Prefereix no revelar la seva edat però és jove, molt. Ens rep amb les tisores a la mà, acabant d’enllestir els últims detalls de l’exposició que s’inaugura avui a la tarda. 
 
«No he dormit, setze hores col·locant la gespa», ens explica, natural, com si haguéssim coincidit moltes vegades. «I demà torno a viatjar», diu. 
Forcadell és a la cresta de l’onada que, tot apunta, es convertirà en tsunami aviat. Està en converses amb algun museu per adquirir la seva obra però no dóna més detalls. 
 
El cert és que no para d’exposar en un lloc o un altre. Sara Valls, al volant de la renovada Riberaygua el va anar a buscar i, des d’abans de l’estiu, Forcadell ha estat a Andorra. 
 
«Ens ha ajudat a encaminar la galeria, té clar per on han d’anar les exposicions i una gran visió empresarial», explica Valls sobre aquesta col·laboració vertebral, no només circumstancial per a l’exposició.
 
Valls ha tornat al país després d’una llarga temporada a Berlín i el canvi és evident: «Volem engrescar el país, està tancat, aturat, un pas enrere i la manera d’exposar és retrògrada», diu la galerista.
 
«Apostarem per una forta estratègia digital per obrir-nos al món i farem exposicions amb gent d’aquí i de fora, però diferent del que s’havia fet els últims 15 anys», assegura Valls. 
 
Les obres de Forcadell no exposen el seu títol: «no vull influenciar a la gent, que cadascú ho entengui com li sembli». Només ens dóna una pista: «la gespa pot agradar però també pertorba en aquesta instal·lació, és part de la natura que no hauria d’estar entre quatre parets, nosaltres l’hem tret del lloc», explica. 
Reivindica la mirada infantil, naïf i kitsche de Garden i assegura que li encanta quan el critiquen amb «això ho podria fer un nen». 
 
Molts d’animals i només un ésser humà a la sala, amb els ulls tancats, mentre les bèsties tenen unes esferes oculars plàstiques inquietants que observen tots els passos.
 
Topem a Garden amb materials de construcció en brut, totxos nus, trossos de fusta amb color i ulls. Aigua  amb Pac-mans i flors, atenció a les flors. Hi ha una innocència en el traç ràpid i decidit que gens té d’innocent. Passin i vegin.  

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT