«Particular ven oli de Joaquim Mir. Engordany. 37 x 45 cm. Pintat l’estiu de 1934». Un anunci a la premsa informa de la venda d’un quadre del famós paisatgista Mir i Trinxet (Barcelona, 1873-1940), que va pintar diversos paisatges andorrans durant les seves estades al Principat, els estius de 1932, 1933 i 1934, convidat pels monjos de Montserrat. Per caramboles del destí, una família de Barcelona posseeix des de fa molts anys una herència molt especial: dos olis de Mir, Anserall i Engordany.
 

El paisatge d’Engordany és un oli de mida mitjana, firmat per Mir, però sense data. Pel que es veu al llenç s’interpreta que va ser pintat a l’estiu, segurament el de 1934, ja que coincideix amb una de les seves visites andorranes. El propietari, que prefereix conservar l’anonimat, va recordar ahir que va ser una investigació de l’exministre Jordi Alcobé que va difondre aquest quadre d’Engordany, i que el més probable és que Mir plantés el cavallet on ara s’aixeca Caldea i plasmés l’Engordany de fa gairebé un segle, el mateix que va seduir a Esteve Albert per impulsar el famós Pessebre vivent dels anys 50.
 

«L’oli no ha estat mai perdut, pertany a la família», va aclarir el propietari, «però no estava en el catàleg de l’exposició que el Govern d’Andorra va organitzar sobre Mir». La monografia Joaquim Mir a Andorra (editorial Viena Art, 2002), del crític i historiador de l’art Francesc Miralles, especialista en el pintor barceloní, detalla la relació de paisatges, però hi falta Engordany.
 

Amb tot, el passat gener, l’exministre Alcobé, historiador aficionat, va revelar al públic l’existència d’Engordany i algunes persones s’hi van interessar. L’oli Anserall sí estava en venda, i la família va decidir oferir també la possibilitat de comprar el paisatge escaldenc. El preu, aleshores, rondava els 70.000 euros. «Fa unes setmanes, per algun moviment d’un quadre de Mir a Andorra, s’hi han tornat a interessar», va admetre el propietari. 
 

De fet, Mir és sempre un pintor cotitzat a Andorra. Actualment, una de les seves obres, dedicada a Palma, forma part de l’exposició Escenaris, del Museu Carmen Thyssen Andorra. A més, el Fons d’Art de Crèdit Andorrà, que torna a organitzar jornades de portes obertes, compta amb l’obra titulada Prats de Santa Coloma, de l’any 1932. 
 

La família propietària d’Engordany no té cap interès de vendre l’oli a través d’una galeria o d’una casa de subhastes, tot i que és un pintor cotitzat. «Els primers interessats han de ser els col·leccionistes andorrans. S’hauria de quedar a Andorra», va insistir l’actual propietari. 

El Ministeri de Cultura va admetre ahir que fa uns mesos es va interessar en adquirir l’oli Engordany, però la compra es va acabar desestimant per l’elevat preu que se’n demanava, que es va considerar per sobre del preu de mercat. 
 

Durant les seves visites a Andorra, el pintor plantava el cavallet enmig de prats i als marges dels camins per retratar els paisatges i captar la llum de muntanya. El resultat: una vintena d’olis. El pintor mantenia una estreta relació amb el monestir de Montserrat, que tenien casa a Escaldes (l’actual CAEE). El 1934 va exposar a la Sala Parés de Barcelona els olis andorrans i els va vendre. Abans, però, els havia mostrat als monjos de Montserrat i els en va regalar dos.