Olympia Altimir (Escaldes-Engordany, 1988) va inaugurar dissabte al vespre la seva primera exposició als Estats Units, The Weight of the Soul. 
 

La galeria Wonderland SF acull la mostra que, durant les primeres hores de vida va aconseguir vendre vuit peces. «La inauguració va ser un èxit, va venir molta gent al llarg de la nit», explica Altimir des de Califòrnia, on resideix des de fa més de sis anys. 
 

L’artista arriba a aquest espai expositiu després que la propietària de la galeria, Irene Hernandez-Feiks, es fixés en l’andorrana: «Li va agradar la meva obra i em va convidar a participar en una [primera] exposició en grup», explica Altimir. 
 

The Weight of the Soul està formada per 24 peces i s’inspira en el llibre La insuportable lleugeresa de l’ésser, de Milan Kundera.  «Jugo amb el concepte de pes de manera simbòlica. La majoria de gent diria que lleuger és millor que pesat. Per què?», es pregunta l’artista. 
 

«Els quadres tenen marbre pintat  pedres i elements pesats que simbolitzen la moralitat, la dedicació, les relacions profundes i totes aquelles coses que, tot i que de vegades siguin una càrrega pesada són la base de la meva felicitat», explica.
 

Altimir utilitza pintures a l’oli i acríliques a les peces exposades. Però també resina, paper, pètals i pedres «que representen la lleugeresa i la llibertat a què molts aspiren, però que a mi em costa d’entendre», assegura l’artista. 
 

Sis mesos va trigar Altimir a crear la col·lecció que es pot veure a The Weight of the Soul. Les obres van néixer a casa seva, «m’agradaria vendre suficients obres per justificar poder pagar un taller», diu ambiciosa. 
 

Gairebé no trobem homes entre les creacions d’Altimir. «Tinc tendència a pintar dones, per diverses  raons. D’alguna manera, els artistes exposen la seva ànima quan pinten i si pinto una dona em sento més connectada amb el resultat final. Quan pinto homes, sento que estic explicant una història diferent de la meva», confessa. 
 

«Finalment, considero que quan pintes una dona, li entregues una veu. Afortunadament, la història de la dona va millorant, però encara hi ha molta feina a fer i m’agrada sentir que puc donar-los poder i importància [a les dones que pinto]», explica.
 

La reflexió profunda i des d’alguna perspectiva, dolorosa, que traspuen les dones que pinta, pot recordar d’alguna manera al clàssic referent de Frida Kahlo. 

«He participat en dues exposicions en les quals el tema principal era la Frida Kahlo. Per a molts artistes, i per les que són dones especialment, la Frida és una font d’inspiració. Era una dona molt forta, amb idees revolucionàries i sense por», comenta respecte del suggeriment. 
 

Tot i que troba a faltar Andorra, a Califòrnia «m’hi sento com a casa», comenta. Assegura que una exposició a Andorra està entre els seus plans però, «de moment, a Califòrnia tinc més oportunitats», conclou Olyvia Altimir.