Escaldes-engordany
Vila afirma que els comptes de Naturlandia del 2016 són positius
El cònsol exposa que el superàvit del comú permetrà començar a eixugar el deute del parc
«Camprabassa tancarà amb molt poc, però en positiu». El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, va afirmar així que per primera vegada els números de la societat que gestiona Naturlandia no seran negatius. «Els ingressos corrents seran més grans que les despeses corrents, això no passava mai, és un acte històric pràcticament», va sentenciar. En la mateixa línia va augurar que «la previsió de realitzacions de Camprabassa no és dolenta de cara el 2017». Una situació de millora que s’ajunta, segons el líder del comú lauredià, amb un superàvit de 350.000 euros dels comptes comunals que permetran «rebaixar el deute».
Amb tot, els comptes de la societat s’haurien d’haver presentat abans del 30 de juny i, ara per ara, l’oposició encara no els ha pogut consultar i asseguren que desconeixen també si han estat aprovats pel consell d’administració de Camprabassa. A la reclamació de la minoria, Vila va respondre en declaracions a EL PERIÒDIC que «tenen raó» i que els números «no s’han presentat quan tocava perquè ha sigut un any complicat i se’ns han ajuntat moltes coses». En tot cas, va excusar-se, «estem en resultats positius i baixant l’endeutament». És cert que la notícia s’ha fet esperar, però a vegades val la pena si és bona».
En aquest mateix sentit, va indicar que l’oposició rebrà la informació aviat «perquè la tenim a disposició i el que hem de fer ara és explicar als accionistes de Camprabassa com ha anat, què estem fent i quines projeccions tenim». «Ha estat un any difícil», va remarcar.
Espai de recuperació de la fauna / Precisament amb l’objectiu de reactivar Naturlandia i millorar la seva imatge, cada vegada sembla més probable la possibilitat de convertir un espai del parc en un centre de recuperació de la fauna. El cònsol va deixar clar que és una qüestió que correspon a la direcció de Naturlandia però que s’està treballant, ja que es considera que seria una «activitat positiva» pel parc.
La idea va sorgir després que el parc es veiés involucrat en la mort de l’os que es va escapar del seu recinte el passat mes de juny. Un afer del qual encara no s’han acabat d’esclarir tots els dubtes. Envers aquesta qüestió, Vila va deixar clar que «jo no hi era» i que «la nostra feina és buscar solucions». Així, va remarcar que Naturlandia se n’està sortint «millor del que em pensava». «A mi em feia més por, la veritat», va reconèixer. «Els dies que estava tancat estàvem perdent entre 5.000 i 10.000 euros cada dia i la repercussió que podia tenir sobre les reserves, que no és exacte, podia ser entre 20.000 i 30.000 euros», va recordar. Si bé, el cas va servir per «aconseguir un parc més segur i formar al personal per actuar en cas de qualsevol nou incident», va argumentar.
Arran precisament de la mort de l’os, l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma) va reiterar la seva demanda de tancar el parc. Una opció, però, que el cònsol no contempla per l’alt cost econòmic que suposaria. «Ho hem mirat més d’un cop», va reconèixer, si bé va deixar clar que «vam entrar amb un deute de 23 milions d’euros que hem de retornar i que jo no tinc». Per tant, va afegir, «el comú de Sant Julià sol no pot fer-ho i quan una cosa no la pots portar a terme la deixes estar».
El cònsol insisteix que amb la nova llei de transferències Sant Julià no serà viable
Amb tot, els comptes de la societat s’haurien d’haver presentat abans del 30 de juny i, ara per ara, l’oposició encara no els ha pogut consultar i asseguren que desconeixen també si han estat aprovats pel consell d’administració de Camprabassa. A la reclamació de la minoria, Vila va respondre en declaracions a EL PERIÒDIC que «tenen raó» i que els números «no s’han presentat quan tocava perquè ha sigut un any complicat i se’ns han ajuntat moltes coses». En tot cas, va excusar-se, «estem en resultats positius i baixant l’endeutament». És cert que la notícia s’ha fet esperar, però a vegades val la pena si és bona».
En aquest mateix sentit, va indicar que l’oposició rebrà la informació aviat «perquè la tenim a disposició i el que hem de fer ara és explicar als accionistes de Camprabassa com ha anat, què estem fent i quines projeccions tenim». «Ha estat un any difícil», va remarcar.
Espai de recuperació de la fauna / Precisament amb l’objectiu de reactivar Naturlandia i millorar la seva imatge, cada vegada sembla més probable la possibilitat de convertir un espai del parc en un centre de recuperació de la fauna. El cònsol va deixar clar que és una qüestió que correspon a la direcció de Naturlandia però que s’està treballant, ja que es considera que seria una «activitat positiva» pel parc.
La idea va sorgir després que el parc es veiés involucrat en la mort de l’os que es va escapar del seu recinte el passat mes de juny. Un afer del qual encara no s’han acabat d’esclarir tots els dubtes. Envers aquesta qüestió, Vila va deixar clar que «jo no hi era» i que «la nostra feina és buscar solucions». Així, va remarcar que Naturlandia se n’està sortint «millor del que em pensava». «A mi em feia més por, la veritat», va reconèixer. «Els dies que estava tancat estàvem perdent entre 5.000 i 10.000 euros cada dia i la repercussió que podia tenir sobre les reserves, que no és exacte, podia ser entre 20.000 i 30.000 euros», va recordar. Si bé, el cas va servir per «aconseguir un parc més segur i formar al personal per actuar en cas de qualsevol nou incident», va argumentar.
Arran precisament de la mort de l’os, l’Associació Protectora d’Animals, Plantes i Medi Ambient d’Andorra (Apapma) va reiterar la seva demanda de tancar el parc. Una opció, però, que el cònsol no contempla per l’alt cost econòmic que suposaria. «Ho hem mirat més d’un cop», va reconèixer, si bé va deixar clar que «vam entrar amb un deute de 23 milions d’euros que hem de retornar i que jo no tinc». Per tant, va afegir, «el comú de Sant Julià sol no pot fer-ho i quan una cosa no la pots portar a terme la deixes estar».
El cònsol insisteix que amb la nova llei de transferències Sant Julià no serà viable
El cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila, es mostra optimista amb els comptes comunals pel superàvit aconseguit de 350.000 euros el 2016. Assegura que és un primer pas en un «camí molt llarg» per eixugar el fort deute que té la parròquia. Amb tot, insisteix que la nova reforma comunal podria suposar un pas enrere en aquestes millores. En aquest sentit, demana al Govern i als consellers generals, que finalment són els que acabaran votant la reforma de transferències i competències el divendres vinent, que facin una «reflexió», ja que assegura que «si cobréssim menys de transferències la incidència seria molt gran per Sant Julià i posaria en dubte la viabilitat de la parròquia, fent necessari establir nous plans d’actuació perquè ens costaria molt sortir-ne».
Vila deixa clar que l’informe del catedràtic Miguel Ángel Aparicio que posa en dubte la constitucionalitat de la nova llei no es va encarregar en cap cas per les pèrdues que suposaria per la parròquia la seva aprovació. En aquest mateix sentit, assegura que l’ampliació de l’informe simplement s’ha demanat perquè «si hi ha algú que diu que això és blanc i l’altre diu que és gris, demanem explicacions al que ens ha dit que és blanc per saber-ne els arguments». Totes les informacions, diu, es facilitaran abans de divendres vinent a tots els consellers perquè «són ells qui han de prendre la decisió».
Davant la possibilitat que finalment els dos textos legislatius tirin endavant sense cap modificació, el cònsol lauredià va preferir no posicionar-se. No es va mullar, per tant, en avançar si, en cas d’aquest escenari, recorreran al Tribunal Constitucional. «Espero que els consellers i el Govern facin les reflexions oportunes i prenguin les decisions adequades», va reiterar. Amb tot, va indicar que l’informe d’Aparicio també podria servir per presentar un recurs més endavant.
Així mateix, va afirmar que la relació entre el Govern i el Comú de Sant Julià de Lòria segueix sent bona i que no s’ha ressentit arran de la demanda dels informes. H