L’exmagistrat del Tribunal Constitucional i catedràtic en dret constitucional, Miguel Ángel Aparicio, ja ha finalitzat els contrainformes que li va encomanar el Comú de Sant Julià. La corporació va voler tenir una segona opinió en vista dels dos estudis que va fer públics el Govern i que defensaven la constitucionalitat dels projectes de llei de transferències i competències comunals. Dits textos els van elaborar els catedràtics Enoc Albertí i Joaquín Tornos. 
 

Precisament, un dels rebatiments que fa Aparicio en el seu segon informe és que tant Albertí com Tornos arriben a unes conclusions que merament «s’adeqüen als interessos de la institució peticionaria [El Govern]». A més, assegura que, en el cas de Tornos, defensa que hi ha proporcionalitat en el repartiment de transferències «fins i tot en els recursos de distribució sostenible», al·legant que «les quantitats a entregar o percebre pels comuns depenen del grau de compliment dels objectius prefixats de política econòmica». I segons Aparicio, defensar aquest fet és «defensar que sigui econòmicament recompensable i constitucionalment immaculat el grau d’obediència i de sotmetiment dels comuns a les polítiques gestades pel Govern». 
 

Pel que fa a l’informe d’Albertí, en relació a les transferències Aparicio destaca que no afegeix «res nou, únicament fa meres afirmacions de que els criteris de repartiment són objectius (sense dir perquè) i preestablerts, i amb això conclou que les transferències s’adeqüen a la Constitució».

 

Cessió de béns / En relació al projecte de llei de competències, Aparicio remarcar que Tornos es remet a legislacions i sentencies espanyoles quan  l’autogovern dels comuns no es pot equiparar a les lleis del país veí, així com que Albertí no tracta la competència «sobre els bens sinó la competència sobre urbanisme». 

 

Afirmacions que no s’han fet / Finalment, Aparicio destaca que Tornos ha posat en boca seva conclusions que ell no ha dit. Com «les afirmacions sobre el risc per al principi de seguretat jurídica, a les que jo [Aparicio] donava molt poca importància constitucional, aquestes no eren meves». El catedràtic assegura que aquest perill ja «l’advertia la pròpia memòria tècnica del projecte de llei de transferències, encara que –com no podia ser d’altra manera– afirmava immediatament que el perill s’havia eradicat».