«L’assassinat és el denominador comú dels relats d’Arnes, però no va només d’així», adverteix David Gálvez. L’escriptor tenia més relats per formar un volum, però la tria de les històries feta tant per l’autor com pels editors de Males Herbes ha coincidit que en totes hi ha assassins. «No hi ha una trama única, són gent de tota mena», subratlla Gálvez, i en posa un parell d’exemples: un professor d’escriptura creativa que dona una classe de com narrar i parla d’un assassí molt famós, i una noia que va treballar en una Escola Bressol d’Anglaterra on li van fer passar molt malament, o no. Amb tot, en cada relat no hi ha una única trama, a l’estil que ja ens té acostumats Gálvez.
 

«Els relats són independents», és a dir, que es poden llegir sols o en un altre ordre. Gálvez els ha ordenat al seu gust, de més a menys pàgines. «Hi ha molts relats en primera persona, i he utilitzat moltes tècniques narratives», afegeix. Quant al contingut, «és cert que té a veure amb la part fosca de l’individu», admet.

El títol, Arnes, és una paraula que sedueix l’escriptor per les seves connotacions, i la il·lustració gore de la portada està inspirada en un dels relats. «Sí, hi ha sang i fetge, i moltes animalades», confessa.
 

L’escriptor no lamenta que algunes històries s’hagin quedat al calaix, ja que entén que «els volums de relats han de tenir una coherència temàtica». A més, «ja aniran sortint en d’altres formats», assegura. 
 

L’escriptor de les novel·les Res no és real i Cartes mortes, també publicades per Males Herbes, va presentar el llibre ahir al vespre a La Fada Ignorant. El seu amic i llegidor fidel Iñaki Rubio en va fer la presentació. Gálvez es manté fidel a Males Herbes, ja que ha estat la primera editorial «que m’han fet confiança com a escriptor». I l’aposta ha sortit bé. L’autor també té pendent una traducció de Daniel Defoe (1660-1731), en un volum on també es publicaran textos de William Burroughs (1914-1997).