PUBLICITAT

Andorra la Vella

La llei de mediació, una alternativa amistosa per evitar els judicis

El text regula de manera global una via de resolució de conflictes que reduirà el volum de feina a la Batllia

Per Iván Moure

Cinca (esquerra) i Espot, en plena presentació del projecte de la Llei de Mediació, ahir a l’edifici administratiu del Govern.
Cinca (esquerra) i Espot, en plena presentació del projecte de la Llei de Mediació, ahir a l’edifici administratiu del Govern. | T. Viladot / SFG
El Consell de Ministres va aprovar ahir el projecte de la llei de mediació, un compromís electoral de Demòcrates per Andorra (DA) que, no obstant, ve de molt més temps enrere. Xavier Espot va recordar que la demanda d’aquesta llei ja s’arrossegava des de l’anterior legislatura i de fet, és una cosa de la que se’n parla des de principis de segle. Així que la proposta del ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior dona per finalitzada l’espera.
 
La llei de mediació no és més que una alternativa a la Batllia, una altra via per trobar una solució a qualsevol conflicte sense la necessitat d’anar a judici. Aquesta ja es té en compte a un gran nombre de països europeus i ha esdevingut una solució eficaç, àgil i efectiva, donant prioritat a les solucions obtingudes de l’acord entre les dues parts sense haver d’esperar la sentència d’un jutge, que requereix un procés més llarg, problemàtic i dificultós. «Una nova mesura per fomentar l’entesa com a solució als conflictes», segons va definir Espot. La seva creació no ha estat gens fàcil. Hi havia infinits sectors implicats. Des d’una comissió de treball formada per membres de la justícia, del Govern i els ministeris vinculats a la mediació a la Cambra de Comerç, el Col·legi d’Advocats i d’altres actors sensibilitzats amb la matèria.
 
La llei de mediació que s’aplicarà a Andorra té un fet diferencial, únic al món segons va matisar el ministre, que és fer-la complementària amb els processos judicials. «Som pioners en la regulació de la mediació en un procés judicial. Això vol dir que un tribunal tindrà potestat per instar les dues parts a una entesa amistosa», sense la necessitat d’esperar una sentència final del jutge. «Per arribar a una entesa convencional és evident que cal una voluntarietat. Tots els casos són susceptibles de poder resoldre’s amb la mediació però hi ha alguns que encaixen clarament, com poden ser els laborals o els familiars», va posar com a exemple el líder de la cartera d’Afers Socials.
 
Es crea la figura del mediador / L’acord amistós, segons va explicar Espot, tindrà el mateix valor que una sentència ja que, de fet, serà més ben rebuda per les dues parts, ja que no deixarà de ser una solució autogestionada, tot i que amb la col·laboració d’un mediador, una nova figura que generarà més llocs de treball. La figura del mediador, tot i que Espot es va encarregar de dir què «no té per què ser cap advocat o jurista», vindria a ser això, una mena de lletrat. Serà l’encarregat d’arbitrar els casos, d’intervenir quan calgui i també de fer que els acords es puguin transformar en contractes o convenis per escrit per garantir el que s’hagi acordat de paraula. 
 
A efectes pràctics, serà com una sentència judicial. «Igual de vàlid», va aclarir el ministre. «Si hi ha un deute de diners es podrà reclamar als saigs i si és per un altre tema, també es podrà recórrer a l’organisme competent perquè resolgui la situació». En tot cas, també va aclarir que existeixen estudis que han demostrat que el grau de compliment d’un acord amb mediació «és més alt» que si es tracta d’una sentència.
 
Els mediadors també tindran contractes amb els seus clients, per una durada màxima de sis mesos (amb opció de pròrroga per sis més) i aquest estarà adscrit a un registre competent en matèria jurídica i on han d’estar inscrites totes aquelles persones que vulguin exercir. En aquest aspecte, i recuperant la frase del ministre de què no té per què ser un advocat, el Govern oferirà cursos i formacions per poder exercir aquesta nova professió. El que no se sap és el número de professionals d’aquest sector que hi haurà una vegada s’aprovi el projecte de llei. «Tot això és difícil de saber perquè també anirà en funció del número de demandes que hi hagi», va detallar Espot.
 
A més hi haurà una màxima instància, la comissió de mediació, que ha de vetllar pel bon funcionament de la professió i també per atendre possibles queixes de clients. Busca, principalment, que es compleixin els principis de mediació, de voluntarietat, de neutralitat, de confidencialitat i d’igualtat.
 
«Una bona solució per tothom» / Espot sostenia ahir que aquesta llei és una bona solució que es planteja per a les dues parts i també per a la Batllia. Per als implicats perquè aquest procés és molt més curt que recórrer a la justícia, sempre molt més lenta, com també més barata. I per a la Batllia suposa una gran alliberació. A ningú no se l’escapa que, tot i que no és l’objectiu principal de la creació d’aquesta llei, ajudarà a agilitzar «la important càrrega de treball» que tenen els tribunals de justícia.

Comenta aquest article

PUBLICITAT