Ld'A i Bonet escenifiquen el mateix suport amb les competències
Dos vots dels liberals i un de la consellera independent permeten l'aprovació del projecte de llei
Com ja havia passat amb la llei de transferències, en la votació del projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns, el grup parlamentari liberal ha facilitat que el text hagi estat aprovat, però deixant la porta oberta a què pugui acabar al Tribunal Constitucional. En aquest sentit, el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, ha destacat que la llei té la virtut de clarificar competències i que a priori semblava que era un text sobre el qual hi havia un major consens que no pas en les de transferències, malgrat les discrepàncies sobre la cessió de terrenys comunals a projectes d'interès nacional (sobre la qual, ha assenyalat, hagués calgut introduir el concepte de planificació perquè en els plans d'urbanisme es poguessin reflectir aquests projectes). Malgrat això, ha destacat el fet que s'hagi posat en dubte la constitucionalitat de certs aspectes i ha destacat que potser caldria obrir un debat sobre si cal un canvi en la llei del Tribunal Constitucional per poder tenir l'opinió d'aquest òrgan jurisdiccional "sense haver d'arribar a aquests extrems". La llei ha estat aprovada, en aquest cas, amb els vots favorables de Pintat, Joan Carles Camp i la consellera independent Sílvia Bonet i l'abstenció de la resta de consellers liberals i dels del PS, amb la qual cosa s'ha obtingut la majoria absoluta en les dues circumscripcions que era necessària.
El cap de Govern, Toni Martí, ha destacat la importància del projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i l'avenç que suposa. Ha volgut incidir a l'àmbit urbanístic, destacant que s'inclou un règim innovador que permetrà al Govern "prendre possessió" de terrenys per a projectes d'interès nacional la qual cosa, ha exemplificat, permetrà implementar el pla d'infraestructures energètiques. En aquest sentit ha emfasitzat que "no és veritat" que amb aquest canvi es privatitzin els terrenys comunals. També ha remarcat que es clarifiquen competències i ha subratllat l'ampli consens que s'ha aconseguit al voltant d'aquest text i que "acaba definitivament amb els greuges comparatius" posant "l'interès nacional" "per sobre de parroquialismes i centralismes malentesos". A més, ha volgut agrair el suport rebut per part dels liberals i de la consellera independent Sílvia Bonet perquè la llei hagi estat aprovada.
El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, ha destacat, arran dels informes que han qüestionat la constitucionalitat de la llei, que han arribat tard, ja que les reunions per treballar els textos ja havien acabat i ha remarcat que el que no podia ser era entrar en un "bucle d'informes i contrainformes" i que per tant la llei havia de tirar endavant. Ha afegit que ara, si cal, serà el Constitucional qui dictaminarà. Ha defensat que pel que fa a la cessió de terrenys per a projectes d'interès nacional el text afavoreix una situació "més favorable" que l'actual i ha conclòs que s'ha fet "una bona feina" que revertirà en la "claredat" i la sostenibilitat financera. Ha agraït la "fórmula escollida" pels liberals i que tot i que hi hagi consellers que no hagin votat a favor s'hagi aconseguit un debat "enriquidor i apassionant" tot i el "suspens" creat per la incertesa sobre el vot dels liberals.
El president del grup parlamentari mixt i conseller del PS, Pere López, ha destacat que es tira endavant aquesta reforma enmig de dubtes "a tots els grups parlamentaris" sobre la seva constitucionalitat. Ha lamentat que el Govern demòcrata vol "persistit" en l'Andorra "de les vuit administracions" i que s'ha perdut l'oportunitat de fer ordre en aquest sentit. Pel que fa a la qüestió urbanística, López ha dit que és una mesura que està qüestionada constitucionalment i que hi havia altres per poder obtenir aquests terrenys, amb la qual cosa li ha retret a Martí que li doni "tanta importància" a aquesta reforma.
El consell de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, (que ha estat l'únic que ha votat en contra de la llei) ha destacat que es tracta d'un projecte no constitucional que pretén posar "els comuns en subordinació" del Govern i que els pren competències en matèria urbanística, cultural i esportiva. Bonet ha justificat el seu vot favorable destacant que calia una clarificació de les competències comunals i que amb l'evolució de les necessitats, les lleis, que "no són inamovibles", es poden anar canviant.
El Partit Socialdemòcrata havia presentat un total de tres reserves d'esmena al projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns que finalment han estat tombades amb els vots en contra de tots els altres consellers. López plantejava, entre d'altres aspectes, que les escoles bressol fossin una competència del Govern, seguint l'exemple del servei d'atenció domiciliària. El cap de Govern, seguint la intervenció del president del grup parlamentari demòcrata ha qüestionat al PS que aquestes tres reserves d'esmena (que feien referència a la gestió dels residus, els entorns de protecció i les escoles bressol) fos "el pal de paller" per no donar suport a la llei de competències i, de fet, Martí li ha recordat que en alguna ocasió López havia afirmat que era "una bona llei". Aquest li ha respost que el debat ha evidenciat que hi ha dos models d'estat, el que defensen des del PS i el del Govern demòcrata.
El cap de Govern, Toni Martí, ha destacat la importància del projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns i l'avenç que suposa. Ha volgut incidir a l'àmbit urbanístic, destacant que s'inclou un règim innovador que permetrà al Govern "prendre possessió" de terrenys per a projectes d'interès nacional la qual cosa, ha exemplificat, permetrà implementar el pla d'infraestructures energètiques. En aquest sentit ha emfasitzat que "no és veritat" que amb aquest canvi es privatitzin els terrenys comunals. També ha remarcat que es clarifiquen competències i ha subratllat l'ampli consens que s'ha aconseguit al voltant d'aquest text i que "acaba definitivament amb els greuges comparatius" posant "l'interès nacional" "per sobre de parroquialismes i centralismes malentesos". A més, ha volgut agrair el suport rebut per part dels liberals i de la consellera independent Sílvia Bonet perquè la llei hagi estat aprovada.
El president del grup parlamentari demòcrata, Ladislau Baró, ha destacat, arran dels informes que han qüestionat la constitucionalitat de la llei, que han arribat tard, ja que les reunions per treballar els textos ja havien acabat i ha remarcat que el que no podia ser era entrar en un "bucle d'informes i contrainformes" i que per tant la llei havia de tirar endavant. Ha afegit que ara, si cal, serà el Constitucional qui dictaminarà. Ha defensat que pel que fa a la cessió de terrenys per a projectes d'interès nacional el text afavoreix una situació "més favorable" que l'actual i ha conclòs que s'ha fet "una bona feina" que revertirà en la "claredat" i la sostenibilitat financera. Ha agraït la "fórmula escollida" pels liberals i que tot i que hi hagi consellers que no hagin votat a favor s'hagi aconseguit un debat "enriquidor i apassionant" tot i el "suspens" creat per la incertesa sobre el vot dels liberals.
El president del grup parlamentari mixt i conseller del PS, Pere López, ha destacat que es tira endavant aquesta reforma enmig de dubtes "a tots els grups parlamentaris" sobre la seva constitucionalitat. Ha lamentat que el Govern demòcrata vol "persistit" en l'Andorra "de les vuit administracions" i que s'ha perdut l'oportunitat de fer ordre en aquest sentit. Pel que fa a la qüestió urbanística, López ha dit que és una mesura que està qüestionada constitucionalment i que hi havia altres per poder obtenir aquests terrenys, amb la qual cosa li ha retret a Martí que li doni "tanta importància" a aquesta reforma.
El consell de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, (que ha estat l'únic que ha votat en contra de la llei) ha destacat que es tracta d'un projecte no constitucional que pretén posar "els comuns en subordinació" del Govern i que els pren competències en matèria urbanística, cultural i esportiva. Bonet ha justificat el seu vot favorable destacant que calia una clarificació de les competències comunals i que amb l'evolució de les necessitats, les lleis, que "no són inamovibles", es poden anar canviant.
El Partit Socialdemòcrata havia presentat un total de tres reserves d'esmena al projecte de llei de modificació de la Llei qualificada de delimitació de competències dels comuns que finalment han estat tombades amb els vots en contra de tots els altres consellers. López plantejava, entre d'altres aspectes, que les escoles bressol fossin una competència del Govern, seguint l'exemple del servei d'atenció domiciliària. El cap de Govern, seguint la intervenció del president del grup parlamentari demòcrata ha qüestionat al PS que aquestes tres reserves d'esmena (que feien referència a la gestió dels residus, els entorns de protecció i les escoles bressol) fos "el pal de paller" per no donar suport a la llei de competències i, de fet, Martí li ha recordat que en alguna ocasió López havia afirmat que era "una bona llei". Aquest li ha respost que el debat ha evidenciat que hi ha dos models d'estat, el que defensen des del PS i el del Govern demòcrata.