Liberals d’Andorra ha sabut mantenir el suspens fins a l’últim moment i, finalment, ha trobat la fórmula per permetre que s’aprovin les lleis de transferències i de la reforma de les competències comunals: dos consellers liberals, Josep Pintat i Joan Carles Camp, han votat sí als projectes de llei, mentre que la resta de membres del grup parlamentari (sis) s’han abstingut. Els textos van prosperar ahir en una sessió maratoniana al Consell General, on es van discutir fins a 16 reserves d’esmenes del PS i es van debatre i votar article per article cada llei.
 

De fet, els dos projectes de llei eren qualificats, és a dir, que havien d’obtenir el suport de la majoria dels electes tant de la circumscripció nacional com de la parroquial. Per tant, en la llista nacional, a més dels sis vots demòcrates, feien falta tres vots més. SÍlvia Bonet hi va votar a favor; si no ho hagués fet, els liberals hagueren hagut de donar un vot més, el de Jordi Gallardo o el de Ferran Costa.
 

En transferències, el sentit de vot dels consellers escollits en llistes parroquials va ser el següent: els demòcrates Mònica Bonell, Meritxell Palmitjavila, Carles Enseñat, Maria Martisella, Antoni Fillet, Antoni Missé, Josep Anton Bardina, Carles Jordana, Marc Aleix i Vicenç Mateu van votar sí, i els liberals Carles Naudi d’Areny-Plandolit, Judith Pallarés, Jordi Majoral i Carine Montaner es van abstenir. Resultat: 10 sís i quatre abstencions.
 

Quant a la llista nacional, el resultat va ser el següent: els demòcrates Marc Ballestà, Ladislau Baró, Sofia Garrallà, Patrícia Riberaygua i Justo Ruiz van votar sí; els socialdemòcrates Gerard Alís, Pere López i Rosa Gili van dir no; el progressita Víctor Naudi també va dir no; la independent Sílvia Bonet va votar a favor dels textos; els liberals Joan Carles Camp i Josep Pintat van votar sí, mentre que Ferran Costa i Jordi Gallardo es van abstenir. Resultat: vuit sís, quatre no i dues abstencions.
 

Per tant, com que el projecte de llei va obtenir la majoria en cada circumscripció, va ser aprovat per majoria qualificada.

Quant a la reforma competencial, el sentit del vot va ser el mateix, excepte el del PS, que en lloc de refusar el text s’hi va abstenir.

 

El vot liberal / En la seva primera intervenció, el president del Grup Parlamentari Liberal, Josep Pintat, va explicar l’estratègia de vot. D’entrada, Pinta va insistir que els textos s’han de regir per la Constitució i va lamentar que no se’ls permetés debatre les seves esmenes a la Comissió Legislativa de Finances i Pressupost. Amb tot, va entendre que «és una reforma i un nou model que s’ha de dur a terme. Tot i la pressió, aportarem els vots necessaris per tirar endavant la llei, però la resta es podran abstenir pels dubtes d’inconstitucionalitat», va argumentar. Per això, amb dos vots afirmatius n’hi va haver prou i la resta es van abstenir.

Pintat va proposar que «potser caldria revisar la llei del Tribunal Constitucional perquè el Consell General pugui demanar l’opinió quan hi hagi dubtes sobre constitucionalitat», com ha passat amb els projectes de llei. PS i Bonet s’hi van apuntar.
 

El debat / Durant la primera part del debat de transferències es van discutir les 13 reserves d’esmena presentades pel PS, que van ser tombades per la resta de consellers, que les van rebutjar sistemàticament. Pere López, que les va defensar, va criticar els percentatges i criteris de repartiment dels 55 milions d’euros que es transferiran en la globalitat dels set comuns, una xifra amb què tothom està d’acord.
 

En el seu dia, el PS va presentar una proposta alternativa, amb uns altres percentatges. A més, López va demanar que se suprimeixi el criteri de pernoctacions. El cap de Govern, que va ser l’encarregat de rebatre les esmenes, va argumentar que els turistes utilitzen els serveis i suposa un sobrecost per a les parròquies que se’ls ha de compensar. «Perquè necessitem el turisme», va matisar.
 

Un dels nous criteris de la llei és que els comuns que hagin complert amb la separativa d’aigües residuals i pluvials i amb l’elaboració del cadastre es podran beneficiar d’una altra partida. López ho veia discriminatori –com el progressista Naudi, que va reiterar que és inconstitucional– i Martí va respondre que no és just que, per exemple, Andorra la Vella es beneficiï d’aquests diners si encara no ha començat el cadastre i li falten 42 carrers per a la separativa. Les referències a la capital van ser constants, i Martí va acusar López d’interessos electoralistes perquè en el seu model de repartiment beneficia les parròquies on té més votants.
 

El PS també volia que es fixés una obligatorietat als comuns de dedicar un 25% a la inversió en sostenibilitat ambiental, social i econòmica. El projecte de llei aprovat fixa un mínim del 10% perquè, segons el cap de Govern, és un percentatge realista que tots els comuns podran acomplir (Sant Julià, que està endeutada fins a les celles, se’n pot lliurar). Martí va admetre que «la reforma premia els comuns que ho fan bé».

 

Atribucions comunals / El PS també va presentar tres reserves d’esmena a la reforma competencial. López va demanar que les competències de patrimoni cultural, gestió de residus i escoles bressols siguin cent per cent de l’estat.
 

Al final del debat, Martí va agrair la fórmula trobada pels liberals per donar suport als projectes de llei sense haver de renunciar a qüestionar la constitucionalitat dels textos. També va celebrar «el sentit d’Estat» de Bonet. De Naudi no va dir res, que va rebutjar els dos textos. López es va manifestar sorprès pel «canvi de rumb d’SDP, antics companys, que abans volien eliminar els comuns i ara defensen les competències comunals. El gir de Bonet requeriria hores de conversa», va concloure.