Escaldes-engordany
El Superior considera que els escorcolls als Cierco van ser legals
Els exmàxims accionistes de BPA estudien si apel·len la decisió del tribunal i si recorren al Constitucional
El Tribunal Superior va desestimar ahir el recurs presentat pels germans Cierco arran dels escorcolls que es van dur a terme als domicilis i a l’empresa dels màxims accionistes de BPA el passat mes de juny en el marc del cas Pujol per un presumpte delicte de vulneració del secret bancari. Higini i Ramon Cierco havien sol·licitat la nul·litat de les actuacions argumentant que s’havien vulnerat els drets a la intimitat, a la vida privada i a la defensa, així com el secret professional entre advocat i client. Malgrat tot, el Superior va donar ahir la raó al Ministeri Fiscal que entén que els escorcolls es van dur a terme legalment i de manera correcta, sense vulnerar els drets fonamentals dels dos empresaris.
Segons fonts properes al grup Cierco, actualment la defensa estudia la resposta del tribunal de forma acurada per decidir si presenten apel·lació i si recorren al Constitucional. Per ara, asseguren que encara no han pres cap decisió i reiteren que els arguments defensats en seu judicial assegurant que els escorcolls van ser «abusius» i «indiscriminats», ja que es van endur molta documentació que «no té cap relació» amb la causa en que s’emmarcava el registre.
Els arguments / Els germans Cierco van considerar des del primer moment que les actuacions responien a una «constant persecució» i que estaven patint un «atac frontal» que els ha causat «indefensió» i que se’ls ha vulnerat en diverses ocasions la presumpció d’innocència.
Durant la vista celebrada el setembre, la defensa dels exmàxims accionistes de l’entitat bancària va al·legar que els registres eren «innecessaris», «desproporcionats», «imprecisos», «oberts» i «genèrics» recordant que els Cierco estaven disposats a declarar si se’ls citava. «Primer s’han de prendre declaracions i després fer la perquisició», va destacar la lletrada. La fiscalia, però, entenia que les declaracions s’havien de sustentar amb proves i argumentava que una declaració podria haver alertat als Cierco i podria haver propiciat la destrucció de proves.
Els fets / La policia va entrar a casa d’Higini i de Ramon Cierco el passat 8 de juny per ordre judicial, tot i que aquest segon no estava implicat en el cas. Les autoritats van començar l’escorcoll a les 08.30 hores quan la família estava esmorzant. Van fer fotografies de les diverses habitacions de la casa, així com de la cuina i el menjador, que són de l’àmbit privat. En aquests escorcolls, també van intervenir diversos dispositius electrònics com mòbils i ordinadors, alhora que van confiscar 38.000 correus electrònics, entre els quals n’hi havia de la vida privada, com és el cas d’informació mèdica digitalitzada. «Els mails són la radiografia més privada de la persona», va ressaltar en seu judicial la defensa dels afectats el passat setembre.
Per tot plegat, l’advocada va demanar que les proves precintades no s’obrissin i que es tornés tot el material als seus clients. Una petició que tampoc va rebre resposta afirmativa per part del tribunal.
Dret a la defensa / Entre els correus esmentats, la defensa dels Cierco van indicar que també hi havia comunicacions entre els lletrats i els implicats sobre la línia estratègica a seguir –tant amb els espanyols com amb els nord-americans–, de manera que al·legaven que s’estava vulnerant el seu dret a la defensa.
Sobre aquesta qüestió, el fiscal va assenyalar que era tasca del batlle instructor inspeccionar-los tots per comprovar si n’hi ha algun que sigui prova d’un delicte. Ara bé, aquest procés d’anàlisi de la correspondència s’hauria de fer garantint els drets de la intimitat i la defensa tant dels Cierco com dels lletrats.
Segons fonts properes al grup Cierco, actualment la defensa estudia la resposta del tribunal de forma acurada per decidir si presenten apel·lació i si recorren al Constitucional. Per ara, asseguren que encara no han pres cap decisió i reiteren que els arguments defensats en seu judicial assegurant que els escorcolls van ser «abusius» i «indiscriminats», ja que es van endur molta documentació que «no té cap relació» amb la causa en que s’emmarcava el registre.
Els arguments / Els germans Cierco van considerar des del primer moment que les actuacions responien a una «constant persecució» i que estaven patint un «atac frontal» que els ha causat «indefensió» i que se’ls ha vulnerat en diverses ocasions la presumpció d’innocència.
Durant la vista celebrada el setembre, la defensa dels exmàxims accionistes de l’entitat bancària va al·legar que els registres eren «innecessaris», «desproporcionats», «imprecisos», «oberts» i «genèrics» recordant que els Cierco estaven disposats a declarar si se’ls citava. «Primer s’han de prendre declaracions i després fer la perquisició», va destacar la lletrada. La fiscalia, però, entenia que les declaracions s’havien de sustentar amb proves i argumentava que una declaració podria haver alertat als Cierco i podria haver propiciat la destrucció de proves.
Els fets / La policia va entrar a casa d’Higini i de Ramon Cierco el passat 8 de juny per ordre judicial, tot i que aquest segon no estava implicat en el cas. Les autoritats van començar l’escorcoll a les 08.30 hores quan la família estava esmorzant. Van fer fotografies de les diverses habitacions de la casa, així com de la cuina i el menjador, que són de l’àmbit privat. En aquests escorcolls, també van intervenir diversos dispositius electrònics com mòbils i ordinadors, alhora que van confiscar 38.000 correus electrònics, entre els quals n’hi havia de la vida privada, com és el cas d’informació mèdica digitalitzada. «Els mails són la radiografia més privada de la persona», va ressaltar en seu judicial la defensa dels afectats el passat setembre.
Per tot plegat, l’advocada va demanar que les proves precintades no s’obrissin i que es tornés tot el material als seus clients. Una petició que tampoc va rebre resposta afirmativa per part del tribunal.
Dret a la defensa / Entre els correus esmentats, la defensa dels Cierco van indicar que també hi havia comunicacions entre els lletrats i els implicats sobre la línia estratègica a seguir –tant amb els espanyols com amb els nord-americans–, de manera que al·legaven que s’estava vulnerant el seu dret a la defensa.
Sobre aquesta qüestió, el fiscal va assenyalar que era tasca del batlle instructor inspeccionar-los tots per comprovar si n’hi ha algun que sigui prova d’un delicte. Ara bé, aquest procés d’anàlisi de la correspondència s’hauria de fer garantint els drets de la intimitat i la defensa tant dels Cierco com dels lletrats.