El Tribunal de Corts investiga si un carceller va influenciar en la declaració dels testimonis d’un judici. Ara bé, l’audiència d’ahir es va suspendre, ja que la defensa de l’acusat va posar en coneixement en les consideracions prèvies que la prova principal es basa en una carta anònima que va rebre el director de presons a casa seva. En concret, en aquesta carta hi havia la transcripció d’un xat de Facebook, que tenien els carcellers i que, segons el ministeri fiscal, es comprovaria que realment va influenciar en aquests testimonis que havien de testificar contra un altre funcionari de presons, que va ser acusat i condemnat per abusos sexuals.
 

Ara bé, la defensa va argumentar ahir que no es pot donar per vàlida la prova perquè es desconeix el seu origen, ja que es tracta d’una carta anònima. En aquest cas, si la persona que ha filtrat la transcripció del xat és algun dels participants no passaria res, però si és una externa, s’estaria vulnerant el dret de la intervenció de la comunicació. A més, va recordar que tampoc hi havia hagut cap autorització judicial per intervenir aquesta comunicació. Per tot això, va considerar que podria haver-hi indicis que «s’hagi vulnerat el dret de les intervencions de la comunicació del seu client». La defensa va ressaltar que donar com a vàlida aquesta carta podria servir com a precedent per acceptar altres proves que apareguin de manera anònima. 

Quan el director de presons va rebre aquesta carta, la va portar a la fiscalia i, posteriorment, l’acusat va testificar davant del batlle. Segons el ministeri fiscal, en la seva declaració el carceller donava per bona la informació del xat i reconeixia que havia influenciat en els testimonis. «La prova és legítima perquè va declarar davant del batlle», va assenyalar la fiscal, que va demanar que es tingui en compte aquesta declaració per processar-lo. 

Per la seva part, el Tribunal de Corts va coincidir amb la defensa que no es pot tenir en compte aquesta prova perquè es desconeix la seva procedència. Així doncs la va invalidar, però va Corts també va estimar que necessita més temps per dictaminar si aquesta prova «contamina» la resta. Això es deu al fet que si tota la investigació està basada en aquesta carta anònima, la resta de proves es podrien invalidar també. En aquest cas, es donaria la «lliure absolució» de l’acusat. Si es troba que la resta de proves no estan afectades es procediria a iniciar el judici. 

 

Antecedents / El funcionari de presons està sent jutjat perquè, suposadament, va influenciar en el testimoni d’unes preses que havien de declarar en el judici contra un altre carceller, que Corts va condemnar a vint mesos de presó condicional i el Superior ho va ratificar. Al detall, el va penar a 15 mesos de presó condicional per un delicte major d’agressió sexual contra la reclusa, a qui hauria perpetrat tocaments en reiterades ocasions. A més, també el va penar amb cinc mesos de presó condicional per dos delictes menors de continuïtat d’abús sexuals a una mestra del centre penitenciari de la Comella i que es van perpetrar el mateix dia. Corts va tenir en consideració que  l’home era un funcionari de presons i exercia una autoritat sobre les víctimes.
 

Tal com va explicar ahir la defensa de l’ara acusat a la sortida del judici a EL PERIÒDIC, un grup de reclusos van firmar un manifest a favor del funcionari de presons que estaven jutjant i en contra de les dues dones que el van demandar. Ara s’està investigant si l’acusat hauria induït a aquestes recluses a signar aquest document.  

De fet, el ministeri fiscal va exposar ahir en les consideracions prèvies del judici que l’acusat va reconèixer que el que es deia en el xat era veritat. En aquest sentit, en aquesta conversa es desprenia que l’home i un altre carceller haurien «induït unes preses» perquè declaressin en favor d’un company seu que estava sent jutjat.  Per aquest motiu, en les consideracions prèvies, el ministeri fiscal demana que el funcionari sigui condemnat a dos anys de presó condicional i dos de suspensió de feina per un delicte de protecció dels intervinents en el procés. 
 

Ara bé, segons la defensa, en el xat només es ressalta que haurien parlat amb les preses, però que en cap cas les haurien obligat a signar aquest manifest. De fet, va assegurar que aquestes persones ho neguen i que, si han de comparèixer en el judici, ho confirmaran. A més, va assenyalar que per determinar que hi ha hagut una intervenció en els testimonis aquesta s’ha d’haver fet amb violència, intimidació o promesa d’un avantatge, però que això no se’n pot desprendre del xat.