PUBLICITAT

ESCALDES-ENGORDANY

Els tres neolítics eren família?

Regirarocs extreu ADN de les restes humanes de la Feixa del Moro per analitzar

Per E. J. M.

Extracció d’una dent d’una dona enterrada a la Feixa del Moro.
Extracció d’una dent d’una dona enterrada a la Feixa del Moro. | REGIRAROCS
Els tres humans localitzats als anys 80 al jaciment de la Feixa del Moro, a Juberri, hi van viure entre els anys 4500-3956 abans de Crist, és a dir, fa uns 6.500 anys. La precisió de la data es va revelar fa uns mesos gràcies a la intervenció del Centre Nacional d’Acceleradors (CNA), d’Espanya, que ha conclòs el període en què van morir els individus trobats a les tombes neolítiques.

El Grup de Genètica Forense i de Genètica de Poblacions de la Universitat Complutense de Madrid vol determinar quin era el parentiu dels tres protolauredians i, durant les pròximes  setmanes, «analitzarà mostres òssies dels tres difunts per extreure l’ADN i determinar si són la primera família andorrana de qui tenim notícia», segons recull la revista Historia y Arqueología.

Les mostres les extreu i envia Gerard Remolins, de Regirarocs, que «tant aixeca un dolmen prehistòric –el de Bescaran– com excava a Soldeu darrere del sergent Peacock, o talla amb una miniradial un fragment de fèmur neolític», detalla la publicació. Segons Remolins, amb l’ADN es podrien determinar detalls interessants, com el color dels ulls, de la pell i del cabell i, fins i tot, quines patologies van patir. Al Centre Superior d’Investigacions Científiques d’Espanya (CSIC), però, «li interessa exclusivament si les tres mortes són àvia, mare i filla. I és això el que investigaran».

A les excavacions realitzades als anys 80 es van trobar «cistes o enterraments en caixes de pedra, característics de les zones interiors del nord-est de la península ibèrica, és a dir, com els de la Feixa del Moro. En aquest conjunt, es van trobar tres cistes, dues d’elles amb restes humanes (la tercera havia estat violada per furtius)», segons el CNA.

Les anàlisis també van determinar la dieta d’aquelles persones, a base «de carn d’herbívors –ovelles, cabra, cabirol– i cereals –blat, bàsicament–, amb una aparent absència de peixos[de riu]».

Els resultats de l’anàlisi de l’ADN es tindran al desembre. A continuació, es publicarà la monografia Les valls andorranes al neolític mitjà: una cruïlla de camins, un estudi que pretén  incorporant les últimes hipòtesis i les últimes excavacions als estudis sobre aquest període històric i del qual la Feixa del Moro n’és un exemple únic.

Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT